?s Munch, ¨¦s Madrid

La feina em va tornar a engegar en orris el dia dels Sants Innocents a Madrid. Temperatura g¨¨lida a l'estaci¨® d'Atocha, plena de manters amb samarretes del Bar?a i sabatilles Nike. S¨®n els mateixos negres de la primavera eterna de Barcelona? Aquests traginers s¨®n un problema d'Ada Colau, com ens volen fer creure, o de l'aldea global? Per les cantonades no veig la Gu¨¤rdia Urbana de Barcelona ballant com una baldufa; malgrat aix¨°, la capital sembla presa per la Policia Nacional, que t¨¦ blindada la rotonda amb furgons, tanques i aguerrits ¨¦ssers tapats de dalt a baix i amb els subfusells d'assalt preparats. A la pla?a de l'Emperador Carlos V les marquesines anuncien una monogr¨¤fica de Dominique Ingres al Prado, una retrospectiva de Vassili Kandinski al Centro de Cibeles i una mostra d'Edvard Munch al Thyssen. Nom¨¦s tinc temps per a una: Too Munch.?Quines s¨®n les de Barcelona, plena de banderoles d'un tal MNAC i d'un tal Xavier Gos¨¦?

Tinc una reuni¨® al Palace. Tafanejo pels passadissos i els ascensors, mentre ensumo els ¨¤cars de les moquetes i no m'arriba cap rastre de s¨¤ndal de les cremes capil¡¤lars de Duran Lleida. Fixo la mirada en una paret decorada amb un munt d'ampolles de xampany de Dom Ruinart penjades de cap per avall i, com a bon pesseter catal¨¤, penso quants diners sumen totes aquestes malaguanyades bombolles que ning¨² es beur¨¤. A la rotonda del Palace faig sobretaula amb antics alts c¨¤rrecs del PP i del PSOE. Inevitablement, la conversa comen?a per la seva banda amb un ¡°Escolta, noi, com va tot per all¨¤?¡±. Em pregunto per qu¨¨ allarguen les paraules noi, tot i all¨¤.

Com que he estat llegint una novel¡¤la negra de Maj Sj?wall i Per Whal??, no em costa gaire fer-me el longuis. Qu¨¨ deu ser tot? On deu ser all¨¤? Es posen a especular amb excitaci¨® sobre el resultat de la votaci¨® o el pen¨²ltim aquelarre de la CUP: els doblement famosos 1.515 vots. L'home del PSOE ho considera impossible i parla d'urnes sospitoses i topinades. El del PP sost¨¦ que s¨ª, que aquesta probabilitat existia i que pot i ha de ser certa, com la loteria. Diuen no s¨¦ qu¨¨ de l'aritm¨¨tica. Em pregunten qu¨¨ en penso, i jo, que ho tinc al cap i al pap des de diumenge, els deixo anar: estimats, jo s¨®c de lletres, i aix¨° no ¨¦s matem¨¤tica, ¨¦s enigm¨ªstica. Intento portar l'estira-i-arronsa cap al territori verb¨ªvor, cap al concepte de ludoling¨¹¨ªstica i altres jocs relacionats amb el 15.2015, votaci¨® a les 15.15 hores, 5 vegades la sant¨ªssima trinitat, etc¨¨tera, per¨° aquests vells amics del Palace s¨®n animals pol¨ªtics, encara que retirats, i s¨®n de Madrid, aix¨ª que fracasso en el meu intent de sortir esperp¨¨nticament de l'esperpent catal¨¤. Els dic que jo s¨®c votant desencantat de la CUP i que fa unes hores que he abandonat l'independentisme. Es peten de riure a la meva cara: ho consideren una ocurr¨¨ncia pr¨°pia del dia de les bromes. Fem el negoci amistosament i marxo a l'encal? d'un deliri que desentumeixi les meves fr¨¤gils neurones de la miasm¨¤tica pol¨ªtica catalana.

Canvio el m¨ªtic llu? arrebossat amb salsa de calamarsons de La Ancha per l'exposici¨® d'Edvard Munch (1863-1944). Madrid bull. L'art i la cultura de primer ordre viuen lluny del Mediterrani. Som a la mateixa Espanya que la depauperada Barcelona? Ens separa o ens uneix un bitllet de tren? Munch ¨¦s incre?ble, molt m¨¦s si hi vas amb gana. La mostra ¨¦s ¨¤mplia, generosa, completa, est¨¤ ple a vessar de gent (s'ha de fer cua) local i estrangera. La selecci¨® ¨¦s tem¨¤tica. Les parets s¨®n psiquiatria pura i dura. Qu¨¨ en pensaria el meu estimat Carlos Castilla del Pino? El cor fosc i l'¨¤nima viscosa. Por i tremolor (de Kierkegaard). La representaci¨® de la falta de voluntat (de Schopenhauer). La curvatura imperfecta de la carn humana. Els abismes insondables de tu, de tu i de tu. Crits entre el crit i els silencis. Autorretrats flagel¡¤lats, deformats, castigats pel vent inclement, espl¨¨ndids. La pintura i el tra? s¨®n exuberants, intimidants, bojos. Munch ¨¦s un il¡¤luminat, i molta llum (directa i matisada, refulgent sempre) ¨¦s precisament el que tenen totes les figures i tots els paisatges, centrals i secundaris, que el pintor ha llegat a la humanitat. El cos vestit i nu dels embullats cabells vermells esperona les experi¨¨ncies i els records?compartits d'homes i dones d'avui i d'ahir. La imatge transporta els ulls i el pensament a mil passos del present i del passat, aconseguint la feli? inhibici¨® de l'entorn.

Soberbi. Inoblidable. ?s el desig de viure a Oslo. ?s el desvari hum¨¤ de l'art superior, no l'abstracci¨® de la pol¨ªtica i la cultura sancallosa i camacurta catalana. ?s Munch, ¨¦s Madrid.

Manel Martos ¨¦s doctor en Humanitats i editor de RBA