Su?ol vist per Montalb¨¢n

El documental Josep Su?ol: un crit valent suposa un pas endavant en el proc¨¦s de recuperaci¨® de la mem¨°ria hist¨°rica del barcelonisme. La iniciativa del club blaugrana segurament hauria complagut molt Manolo V¨¢zquez Montalb¨¢n, un?culer?lliurat a la causa, per¨° poc predisposat a ser condescendent amb les juntes directives. La producci¨® del FC Barcelona i Minoria Absoluta, presentada al Cinema Aribau de Barcelona, ret homenatge al president Josep Su?ol i Garriga, afusellat per les tropes franquistes al front del Jarama l'agost del 1936.

Su?ol ¨¦s una de les figures pol¨ªticament m¨¦s controvertides de la hist¨°ria del barcelonisme, tant per la condici¨® de diputat d¡¯ERC, com pel periodisme esportiu catalanista que difonia des del diari La Rambla o la connotaci¨® identit¨¤ria assumida pel club en la seva presid¨¨ncia. Per tot aix¨°, el reconeixement institucional s'ha demorat massa. Ara b¨¦, comprom¨¨s amb una mem¨°ria subversiva i un barcelonisme popular convertit en l'¨²ltim reducte per a la conservaci¨® d'una identitat catalana reprimida per les dictadures, V¨¢zquez Montalb¨¢n va ser dels pocs intel¡¤lectuals que van lluitar per rescatar Su?ol d'un oblit intencionat, d¡¯acord amb les consignes del r¨¨gim, perqu¨¨ es tractava d'una figura clau en l'articulaci¨® de la mem¨°ria hist¨°rica del club.

Com recorda Walter Benjamin, ni tan sols els morts estan a resguard de l'enemic, si aquest ven?. Aix¨° ¨¦s el que va passar a Su?ol. Per aix¨°, durant el franquisme, no devia ser gens f¨¤cil per a V¨¢zquez Montalb¨¢n escriure sobre un president del Bar?a afusellat sense judici previ. En canvi, al¡¤ludeix a la mort de Su?ol en la seva cr¨°nica sentimental sobre la representativitat extraesportiva del club durant la dictadura. Em refereixo, per descomptat, al que hauria de ser considerat un dels seus millors articles, el Bar?a! Bar?a! Bar?a! (Triunfo, 1969).

Amb les primeres eleccions democr¨¤tiques a la presid¨¨ncia del Bar?a, V¨¢zquez Montalb¨¢n va fer ironia sobre el risc esc¨¤s que assumiria el candidat triat, ja que, en cap cas, li passaria el que li havia passat al malaguanyat Su?ol (Elecciones Bar?a. La reserva espiritual de Catalu?a. A La Calle, 1978). El 1996, mentre creixia l'animadversi¨® cap als catalans pels pactes entre el PSOE i CiU (Un polaco en la corte del Rey Juan Carlos, Alfaguara) i per la vehement campanya electoral del PP (Los tradicionales lazos de enemistad, El Pa¨ªs Semanal), situa l'execuci¨® del president barcelonista dins dels greuges hist¨°rics que els catalans guarden en la seva mem¨°ria contra el centralisme madrileny. La celebraci¨® del centenari del club va suposar una nova oportunitat per insistir en els aspectes extraesportius del Bar?a. En el pr¨°leg al llibre Bar?a, la passi¨® d'un poble, de Jimmy Burns, i en una entrevista publicada a Cien a?os blaugrana (El Pa¨ªs Aguilar) relaciona obertament el catalanisme del club amb la mort del seu president a l'inici de la Guerra Civil. Fins i tot, en una conversa distesa amb Joan de Sagarra i Enrique Vila-Matas, s'atreveix a proposar Su?ol com a beat republic¨¤ de la religi¨® barcelonista (Amb blau sofert i grana intens. Cent anys del Bar?a. Proa).

Per V¨¢zquez Montalb¨¢n, la persona de Su?ol despr¨¨n un gran valor simb¨°lic en l'imaginari i en la sentimentalitat barcelonista i catalanista, fins al punt d'equiparar-lo amb Llu¨ªs Companys. Aix¨ª es reflecteix en un poema escrit despr¨¦s del doblet ¨CLliga i Copa¨C de la temporada 1997-1998, titulat Desarmado ej¨¦rcito de una mem¨°ria desarmada (El Pa¨ªs). En aquesta pe?a l¨ªrica repassa la hist¨°ria del Bar?a per denunciar la vulneraci¨® reiterada de la identitat catalana. La mort de Su?ol davant d'un escamot d'afusellament en ple conflicte fratricida dota el club d'una representativitat nacional que no pot obviar-se sense desnaturalitzar el seu contingut simb¨°lic:

¡°Primo de Rivera ordena la carga policiaca Franco

¨Cel coraz¨®n tan blanco¨C forma el pelot¨®n

de fusilamiento para Josep Sunyol presidente

de algo m¨¢s que un club presidente de una religi¨®n republicana y laica¡±.

No va ser fins al juliol del 1998 que el club va participar oficialment en un acte d'homenatge al president afusellat al Guadarrama. Per celebrar el centenari es va destapar una placa commemorativa a la Rambla, al costat de l'emblem¨¤tica font de Canaletes. Una representaci¨® del Bar?a, encap?alada pel president Josep Llu¨ªs N¨²?ez, va assistir a l'acte. V¨¢zquez Montalb¨¢n va valorar positivament aquest fet, encara que, intuint la incomoditat d'alguns membres de la directiva, va entendre que la pres¨¨ncia del club es devia a la iniciativa d¡¯Antoni Strubell (El sunyolisme, diari Avui).

El documental, aix¨ª com l'espai dedicat que li dedica el museu del club i el fet que la llotja de l'estadi es digui Su?ol, s¨®n un merescut homenatge a una figura del barcelonisme, el comprom¨ªs c¨ªvic del qual li va costar la vida. Encara que queda molt, amb aquestes decisions la junta sembla posicionar-se a favor de la recuperaci¨® de la mem¨°ria hist¨°rica del club i de la seva representativitat identit¨¤ria reivindicada per V¨¢zquez Montalb¨¢n. La globalitzaci¨® i la necessitat de noves fonts de finan?ament no ho posen f¨¤cil. Manolo,siguis on siguis, no abaixis la gu¨¤rdia.