Un altre rotlle velat

Hem assistit a un rebombori al voltant de l¡¯arxiu fotogr¨¤fic de Manel Armengol, el fot¨°graf de la Transici¨® per antonom¨¤sia, al qual devem l¡¯hero?citat de testimoniar gr¨¤ficament que, encara que mort Franco, la repressi¨® continuava als carrers. Un fot¨°graf que, m¨¦s enll¨¤ de la documentaci¨® d¡¯un temps hist¨°ric com a fotoperiodista, ha estat un dels artistes que amb llenguatge propi ha interpretat en clau contempor¨¤nia el paisatge i la natura, la vida quotidiana i les relacions humanes. Tot aix¨° ho aplega en caixes que omplen una habitaci¨®. Ara que es jubila i ha de sortir del pis de Barcelona, s¡¯ha trobat amb l¡¯angoixa d¡¯on anir¨¤ l¡¯arxiu. Les institucions amb les quals havia parlat no feien res per aconsellar-lo, i no diguem acceptar en dip¨°sit el seu material, encara que fos temporalment.

Cada cop que passa una cosa d¡¯aquestes ens posem les mans al cap i ens preguntem qu¨¨ passa amb els arxius fotogr¨¤fics, qui se¡¯n fa responsable, qui se n¡¯hauria de cuidar. L¡¯incendi ¨¦s, per¨°, momentani. Es busca un remei per tal d¡¯apagar l¡¯esc¨¤ndol (en aquest cas, l¡¯Arxiu Nacional de Catalunya acull el material d¡¯Armengol en dip¨°sit temporal). Segur que tamb¨¦ ara es planificar¨¤ una reuni¨® amb el sector i el nou govern, igual que fa uns anys amb el cas Centelles. I comen?ar¨¤ un altre cop la rutina de reunions, revisi¨® dels plans nacionals... Fins que torni a passar i un nou esc¨¤ndol s¡¯escampi per les xarxes socials.

La mem¨°ria ¨¦s feble (¨¦s per aix¨° que existeix la fotografia, com a font de mem¨°ria...) i no recordem els passos que hav¨ªem fet per tal de remeiar aquesta situaci¨® d¡¯improvisaci¨® davant la urg¨¨ncia, la perillosa actitud d¡¯apagafocs. Perqu¨¨ alguna cosa ja hav¨ªem pensat sobre la q¨¹esti¨®: el maig del 2011 es va aprovar la Resoluci¨® del Departament de Cultura per la qual es constitu?a un equip d¡¯experts per tal de fer un an¨¤lisi del Patrimoni Fotogr¨¤fic Catal¨¤ amb l¡¯objectiu de dissenyar pol¨ªtiques espec¨ªfiques adre?ades a la seva protecci¨®. Arran de 13 reunions de treball i dels documents elaborats, el Grup d¡¯Experts va entregar un document el mar? del 2012 en el qual es recomanava que es cre¨¦s un ens per tal de regular l¡¯establiment d¡¯aquestes pol¨ªtiques p¨²bliques, que el Grup d¡¯Experts va conceptualitzar com a ¡°Observatori Nacional de la Fotografia¡± a Catalunya, situat en una posici¨® org¨¤nica i jer¨¤rquica per damunt dels equipaments, d¡¯¨¤mbit i compet¨¨ncies nacionals. La seva missi¨® consistiria a con¨¨ixer el Patrimoni Fotogr¨¤fic Catal¨¤, per tal d¡¯establir les prioritats d¡¯actuaci¨® que n¡¯asseguressin la cust¨°dia, la conservaci¨® i la gesti¨®, i impulsar les pol¨ªtiques p¨²bliques necess¨¤ries que en garantirien la recuperaci¨®, la recerca, el foment ¡ªmercat i creaci¨®¡ª, la divulgaci¨® i la seva promoci¨® nacional i internacional. Aquest observatori esdevindria un interlocutor al qual es podrien dirigir els fot¨°grafs, institucions i hereus que es trobessin amb problemes per trobar una soluci¨®. Entre els seus objectius era primordial l¡¯impuls d¡¯acords amb els fot¨°grafs i els seus hereus i establir la necess¨¤ria cooperaci¨® per assegurar la preservaci¨® del que s¡¯havia designat com a patrimoni pels diferents equips de treball dedicats a l¡¯observaci¨® de les necessitats de la fotografia, tot determinant quins fons i col¡¤leccions existents a Catalunya haurien de formar part del patrimoni fotogr¨¤fic catal¨¤. I posar llavors tot l¡¯esfor?, demanant recursos a l¡¯Administraci¨®, que faria ¨²s de pressupostos anuals ja aprovats pel Govern, per la seva protecci¨®, gesti¨® i difusi¨®.

De tot aix¨° no s¡¯ha fet res. Els centres dedicats a la fotografia no tenen recursos, no tenen suficient personal especialitzat. No poden acollir m¨¦s arxius. No els poden comprar. Es troben en situaci¨® de col¡¤lapse. I per l¡¯altra banda, una nova generaci¨® de fot¨°grafs i fot¨°grafes es jubilen, han passat una crisi molt forta dels mitjans en el darrer quinquenni, han de deixar el pis on viuen... Alguns en situaci¨® m¨¦s prec¨¤ria que d¡¯altres, desesperats. I no saben a qui s¡¯han de dirigir. Les portes i les finestretes no s¨®n de f¨¤cil acc¨¦s, els terminis s¨®n llargs, les respostes no arriben. S¨®n molts que es posen a la cua a la qual encara esperen els d¡¯altres generacions (com per exemple Oriol Maspons, a qui encara no s¡¯ha fet un homenatge...). Qu¨¨ ser¨¤ dels seus arxius fotogr¨¤fics? La improvisaci¨® d¡¯apagar focs a corre-cuita, si m¨¦s no, ¨¦s una falta de respecte.