Les entitats socials exigeixen una reforma a fons de la renda m¨ªnima

La pol¨¨mica sobre si aprendre catal¨¤ (o castell¨¤) ser¨¤ un requisit per rebre la renda m¨ªnima d'inserci¨® (RMI) ha tornat a posar el focus sobre aquesta prestaci¨®, que s'ha erigit com una prioritat del nou Executiu catal¨¤. Experts i entitats socials, no obstant aix¨°, consideren que cal anar m¨¦s enll¨¤ de l'augment pressupostari del pla de xoc i fer una reforma a fons. Un canvi que el Govern d'Artur Mas va desatendre des de l'estiu del 2011, quan va paralitzar l'ajuda sense av¨ªs i va deixar penjades centenars de persones.

Les entitats socials coincideixen que l'actitud de la nova consellera de Treball, Afers Socials i Fam¨ªlies, Dolors Bassa, per abordar els canvis en la RMI ¨¦s molt m¨¦s positiva que la del seu antecessor enfront de l'ajuda, l'anterior conseller d'Empresa Felip Puig. M¨¦s enll¨¤ de la discussi¨® sobre les possibles ¡°obligacions socials b¨¤siques¡± (com l'escolaritzaci¨® dels menors a c¨¤rrec o capacitats ling¨¹¨ªstiques) a les quals es veurien subjectes els receptors, Bassa ha seguit la l¨ªnia del partit que la va proposar com a consellera, ERC, respecte a caminar eventualment cap a un sistema de renda garantida.

Les l¨ªnies dibuixades pel pla de xoc estableixen que l'ajuda ha de tornar a ser un dret subjectiu (¨¦s a dir, que es lliuri a les persones que compleixin els requisits sense dependre dels vaivens pressupostaris), garantir el 100 % de la cobertura i que se segueixi percebent si se supera el l¨ªmit dels 60 mesos per¨° encara es reuneixen les condicions que van motivar ser beneficiari. Es tracta de tornar al format de l'ajuda del tripartit.

Les entitats socials i diversos experts defensen que el 2011 el Govern buscava executar una retallada pressupost¨¤ria. L'explosi¨® de la crisi i l'augment de l'atur van fer que moltes fam¨ªlies sol¡¤licitessin l'ajuda. El Govern va restringir m¨¦s la RMI en imposar el requisit de sumar una dificultat social afegida, certificada pels serveis socials, a la falta d'ingressos. O que no fos compatible amb altres prestacions, en un intent d'acabar suposadament?amb el frau.

¡°L'escenari de pobresa i exclusi¨® de fa cinc anys no ¨¦s el mateix d'ara. No n'hi ha prou que l'objectiu sigui tornar al nivell de cobertura d'aquest moment¡±, creu Jos¨¦ Antonio Noguera, soci¨°leg i professor de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona. En definitiva, caldria un instrument diferent per atendre la nova realitat que pogu¨¦s fer front, per exemple, al problema dels col¡¤lectius de dif¨ªcil inserci¨® laboral.

L'any passat, 29.538 beneficiaris van rebre els 465 euros mensuals de l'ajuda, cobrint un total de 75.000 catalans. El pressupost de la RMI va ascendir a 173 milions d'euros. El 2010, abans de ser retallada, la prestaci¨® tenia 30.284 expedients oberts, encara que el seu abast era menor: 42.605 persones. La partida tamb¨¦ era m¨¦s baixa llavors: 99 milions.

¡°Els 70 milions addicionals proposats en el pla de xoc poden quedar-se curts per adaptar el sistema a les necessitats actuals¡±, adverteix Oriol Illa, president de la Mesa del Tercer Sector. Noguera creu que hi ha una contradicci¨® en dir que la RMI ser¨¤ dret subjectiu quan nom¨¦s s'anuncia una partida addicional i hi ha incertesa respecte als Pressupostos i, en general, a la situaci¨® econ¨°mica de la Generalitat.

¡°Les contrapartides de formaci¨® per rebre les ajudes poden servir en alguns casos per intentar normalitzar la vida de col¡¤lectius molt a prop de l'exclusi¨®. Per¨° el tema fonamental ¨¦s que no hi ha feina. ?s l'argument de donar la canya de pescar. Est¨¤ b¨¦, per¨° i si no hi ha peixos?¡±, q¨¹estiona el soci¨°leg Pau Mari-Klose.

Oriol Illa, president de la Mesa del Tercer Sector, recorda que hi ha unes 200.000 llars on la prestaci¨® per desocupaci¨® ja no arriba. Aquesta xifra est¨¤ molt lluny del nivell de cobertura de l'actual renda m¨ªnima d'inserci¨® (RMI). Retirar el requisit de la dificultat social afegida implicaria obrir una porta a milers de peticions. L'equip de la consellera de Treball, Afers Socials i Fam¨ªlies, Dolors Bassa, que es reunir¨¤ amb la Mesa del Tercer Sector la setmana vinent, haur¨¤ de calibrar una sortida interm¨¨dia. ¡°Com a l¨ªnia general haur¨ªem de blindar la idea de renda garantida i aconseguir consolidar l'ajuda com un dret¡±, proposa el president de la Mesa del Tercer Sector.

L'actualitzaci¨® d'aquest instrument de renda a Catalunya ¨¦s urgent, per¨° tamb¨¦ hi ha sobre la taula la tramitaci¨® de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per una Renda Garantida de Ciutadania. Els partits es van comprometre al fet que fos la primera llei que s'abord¨¦s en aquesta legislatura. Es tracta d'un espai idoni per tractar un sistema de rendes a Catalunya, per¨° els termes de la ILP estan molt allunyats de les objeccions que formulen els grups. Fins i tot en el si de Junts pel S¨ª (JxS¨ª), les tesis d'ERC i Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya (CDC) s¨®n molt dispars.

Un informe realitzat el 2009 per l'Institut Catal¨¤ d'Avaluaci¨® de Pol¨ªtiques P¨²bliques (Iv¨¤lua), ja assenyalava la necessitat de desdoblar la renda m¨ªnima d'inserci¨®, de manera que se'n destin¨¦s una part a la inserci¨® de llars altament ocupables i una altra amb un perfil m¨¦s orientat al risc d'exclusi¨® social. Es tracta d'una possibilitat que tamb¨¦ apunten les entitats socials.

¡°Hi ha molts dubtes sobre si la RMI ¨¦s nom¨¦s per als perfils laborals o tamb¨¦ per als socials, doncs no hi ha una altra alternativa en el sistema per a persones amb greus problem¨¤tiques socials¡±, assenyala un informe elaborat per les Entitats Catalanes d'Acci¨® Social (ECAS).

A curt termini, no obstant aix¨°, el que es planteja ¨¦s recuperar les condicions de la RMI anteriors a les retallades que es van realitzar el 2011, un dels anys en el qual les retallades van ser m¨¦s dures. ?s a dir, que la prestaci¨® sigui un dret subjectiu. Per a aix¨°, el pla de xoc de JxS¨ª es compromet a destinar 70 milions m¨¦s a l'ajuda.