Tarradellas torna a la pla?a Sant Jaume

S¨®n dos quarts de dotze i els ferrocarrils de Reina Elisenda van plens de fam¨ªlies que fan via cap a la manifestaci¨® de Societat Civil Catalana (SCC). S¨®n ve?ns de la zona alta. Aspecte de fam¨ªlies d'ordre, burgesos d'una altra ¨¨poca, per¨° burgesos al cap i a la fi. La seva assist¨¨ncia a la mobilitzaci¨® a la pla?a Sant Jaume em sorpr¨¨n perqu¨¨ SCC va publicar dissabte dues piulades en qu¨¨ s'entenia que la burgesia local no era benvinguda: ¡°La burgesia catalana nom¨¦s t¨¦ un objectiu, el poder, i mentrestant s'enriqueixen¡±; ¡°Acompanya'ns! Cercant el poder, la burgesia catalana ens empobreix i ens divideix¡±. Esperan?a Garcia, diputada del PP i present a la manifestaci¨®, apunta que ella no ¨¦s de SCC per¨° que ent¨¦n que aquests missatges suggereixen que ¡°est¨¤ demostrat que als barris benestants sobretot voten Junts pel S¨ª. El que ¨¦s important ¨¦s que el proc¨¦s ens empobreix i fractura la societat¡±. Garcia em sorpr¨¨n m¨¦s perqu¨¨ el PP ha estat la for?a m¨¦s votada el 20-D a barris com Pedralbes o Tres Torres i perqu¨¨ SCC preconitza cada dos per tres que no tots els catalans es poden ficar al mateix sac.

Hi ha burgesos catalans que se senten espanyols i que s¨®n habituals a les concentracions de SCC. No s¨®n els ¨²nics habituals, esclar; a la pla?a Sant Jaume s'hi han trobat avui de nou persones de tota condici¨®, sobretot votants del PP i Ciutadans ¨Cels dos partits que han secundat la protesta¨C per¨° tamb¨¦ el grapat d'energ¨²mens que llueix banderes franquistes. Dos d'aquests han estat instats per voluntaris de SCC a amagar les banderes preconstitucionals, per¨° no n'han fet cas. ¡°Vigileu que no ens vegin els perroflautas¡±, ha dit un d'aquests abanderats de l'¨¨poca del cromany¨® als seus camarades. Finalment han estat expulsats pels Mossos d'Esquadra que envoltaven el Palau de la Generalitat. La seu del Govern catal¨¤ estava fortament custodiada per forces policials mentre que la seu de l'Ajuntament no tenia cap mesura especial de protecci¨®.

Com passa amb les mobilitzacions de SCC per al 12 d'octubre, la trobada d'avui ha destacat per un ambient pac¨ªfic i popular per¨° conservador, colors de sobretaula de casa l'¨¤via i olor de missa en castell¨¤. Un grup de quatre senyores m'increpen per escriure a EL PA?S com si aquest fos el butllet¨ª del casal independentista de Tornabous. Critiquen aquest diari i La Vanguardia com si fossin la llavor del diable. ¡°Mai escriviu el que diem¡±, repeteixen dues d'elles. Demano que em diguin el seu nom i cognom per citar-les, per¨° es neguen a identificar-se. Finalment una companya seva accedeix a donar el seu nom perqu¨¨ apunti fil per randa el que em dir¨¤: ¡°S¨®c Mercedes Quintana, de Terrassa i lectora de l'ABC. Espanya ¨¦s una. S¨®c catalana des del segle XII i sempre hem estat units¡±. De Terrassa tamb¨¦ he trobat representants de la Hermandad Nacional Jaime I, un grupuscle d'ultradreta, lluint una bandera espanyola gegant amb l'escut de l'associaci¨®, un poti-poti de s¨ªmbols nacionalistes ideal com a emblema per jugar a 'Call of Duty'.

Mentre la senyora Quintana m'explica que ¨¦s catalana des del segle XII ¨Cper tenir 900 anys de vida es conserva molt b¨¦¨C, Joaquim Coll esperona els ¨¤nims dels presents. Coll acaba el discurs amb un elogi a un pol¨ªtic d'ERC: ¡°Citant aquell gran president que va ser Josep Tarradellas, 'Ciutadans de Catalunya, prou proc¨¦s!'¡±. De ben segur que l'ocurr¨¨ncia haur¨¤ esverat Quintana i les seves amigues, potser m¨¦s i tot que quan l'acte ha acabat amb l'Oda a l'alegria i no amb l'himne espanyol i a les primeres files els avis remugaven emprenyats.

El cami¨® que ha servit d'escenari era llogat a una empresa que ha reciclat unes lones promocionals de L'Esportiu perqu¨¨ servissin de paret de fons. L'Esportiu, el diari esportiu d'El Punt Avui, semblava aix¨ª patrocinador de l'esdeveniment. Els animadors de la festa han cridat durant una hora lemes des del cami¨® de L'Esportiu. El missatge que m¨¦s m'ha agradat, perqu¨¨ s¨®n temps d'europeisme a la baixa, ha estat ¡°Europa, unida, jam¨¢s ser¨¢ vencida¡±. El m¨¦s curi¨®s era una mena de revisi¨® del Volem pa amb oli amb les paraules "el proc¨¦s ens roba" que cantaven dos nois amb alg¨² ¨Cno es podia veure qui era¨C tocant una guitarra. Marxo quan sona l'Oda a l'alegria?i un pare de fam¨ªlia es fotografia a tocar del cami¨®/escenari amb una bandera franquista sostinguda pels seus dos fills. No s¨¦ si el proc¨¦s ens roba, per¨° segur que crea monstres.