D¨®na¡¯m mitja hora, que et donar¨¦ deu segons

No costaria gaire fer una enquesta demanant a la gent quan van comen?ar les emissions de r¨¤dio i televisi¨® en catal¨¤ per trobar-nos que un percentatge alt¨ªssim coincideix a assenyalar l¡¯inici de TV-3 i Catalunya R¨¤dio. ?s el regust que em queda despr¨¦s de veure el cap¨ªtol del programa Els dies clau dedicat a la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica i que el canal 33 va emetre la setmana passada. El relat oficial ha fet concordar el catal¨¤ medi¨¤tic amb les iniciatives pol¨ªtiques que van desembocar en el proc¨¦s de normalitzaci¨® (l¡¯aprovaci¨® de la llei del catal¨¤ i l¡¯arrencada dels programes d¡¯immersi¨®), i en conseq¨¹¨¨ncia marca l¡¯any 1983 com una data decisiva. I sens dubte ho ¨¦s.

No obstant aix¨°, en un moment del programa la periodista Esther Mir¨® fa un apunt sobre les produccions en catal¨¤ sortides de Televisi¨® Espanyola que sembla for?ar els guionistes a fer-hi una refer¨¨ncia m¨ªnima, saldada amb una sola frase que dura exactament deu segons: ¡°El catal¨¤ ja se sentia a trav¨¦s de R¨¤dio 4 i pel circuit catal¨¤ de Televisi¨® Espanyola, amb programes hist¨°rics com Giravolt o Teatre catal¨¤¡±. Punt. Fins aqu¨ª es resumeix la hist¨°ria dels mitjans audiovisuals en llengua catalana anteriors a 1983, i si per ventura cal allargar-ho una mica m¨¦s, llavors el c¨¤non mana rec¨®rrer a l¡¯inici de les retransmissions de futbol en catal¨¤ a R¨¤dio Barcelona per Joaquim Maria Puyal.

Passa el mateix amb la reflexi¨® al voltant del model de llengua. Sovint etiquetades d¡¯encarcarades i carrinclones, les propostes ling¨¹¨ªstiques d¡¯aquells mitjans han quedat per a les arnes, d¡¯acord amb la idea que ¨¦s amb TV-3 i Catalunya R¨¤dio que neix el catal¨¤ din¨¤mic i modern que coneixem avui. Ho esmentava recentment l¡¯interessant article del professor de la UAB David Paloma publicat a El Punt Avui, que en parlar del model de llengua dels mitjans resolia amb una frase no especialment generosa l¡¯aportaci¨® del circuit catal¨¤ de TVE: ¡°La ¡®televisi¨® de Miramar¡¯ (...) arribava a la ¡®falta de sensibilitat¡¯. ?Per qu¨¨ es deien frases com La reuni¨® es perllong¨¤ per espai de deu minuts quan nom¨¦s es volia dir La reuni¨® va durar deu minuts?¡±.

Tot t¨¦ el seu sentit, inseparable del context hist¨°ric. L¡¯inici de les emissions en catal¨¤ cal buscar-lo l¡¯any 1964, quan van comen?ar les retransmissions de teatre, concretament amb La ferida lluminosa de Josep Maria de Sagarra, en una pr¨¤ctica que s¡¯estendria durant tres anys, fins a l¡¯arrencada de la producci¨® pr¨°pia en llengua catalana. Es van succeir llavors programes hist¨°rics com el mateix Giravolt o Vost¨¨ pregunta, condu?t per Puyal, i a final dels setanta es va repopularitzar la figura de Joan Capri amb el seu genial Doctor Caparr¨®s. I el mateix exercici podr¨ªem fer amb la r¨¤dio, ¨ªntegrament en catal¨¤ des de 1976 a R¨¤dio Olot i, despr¨¦s, amb una R¨¤dio 4 compromesa amb la llengua gr¨¤cies a espais com Joven¨ªvol, amb Xavier Bru de Sala i C¨¨lia Motis. De programes me¡¯n deixo molts, se¡¯n podria fer un documental sencer.

Cada aposta ling¨¹¨ªstica i audiovisual ¨¦s deutora d¡¯una ¨¨poca i de les condicions pol¨ªtiques que li ha tocat viure, no solament pel que fa als mitjans i les hores d¡¯emissi¨®, sin¨® tamb¨¦ quant a la llengua emprada i el que entenem per est¨¤ndard. I no es pot construir un relat sobre l¡¯audiovisual que ometi d¡¯una manera tan indissimulada un bagatge tan important. El fam¨®s 10 de setembre de 1983 ¡ªdata de la primera emissi¨® de TV-3¡ª el canal catal¨¤ de TVE va emetre els programes Cucafera, Pallassos, A Can 80, All¨° que el vent no s¡¯emporta, Recull informatiu i, atenci¨®, un especial de 30 minuts sobre l¡¯inici del nou canal. Una frase de deu segons a canvi de tot un programa de mitja hora. Lleig.