Contra Jaime Gil de Biedma

Aquest dimecres s¡¯ha celebrat la primera sessi¨® de control al president d¡¯aquesta XI legislatura, si ¨¦s que ¡°celebrar¡± resulta una paraula adequada per a la sobirana mostra d¡¯avitaminosi i inanici¨® a la qual hem estat sotmesos, i que presagia la r¨¤pida mort per consumpci¨® d¡¯aquest Govern, o aix¨° ¨¦s el que es diu a la cafeteria (temple del coneixement pol¨ªtic, corrent Cuarto Milenio). Com que ara tots (tant l¡¯oposici¨® com els opositats) se senten progres fins al moll de l¡¯os, fins als seus gorros de llana i els seus su¨¨ters amb boletes de fil, als consellers els ha agafat per fer veure que s¡¯entenen b¨¦ amb qualsevol que pregunti, i que sobretot van tots a l'una, que ja no hi ha esquerra ni dreta, sin¨® una tremebunda i general consci¨¨ncia social aliena a les pol¨ªtiques neoliberals, que pel que sembla arriben com els fen¨°mens atmosf¨¨rics: del mapa de Manuel Toharia, que es dibuixa a Madrid. Per¨° aix¨° d'anar tots plegats fa que al final no es desplegui res i, per tant,?tot segueix igual. En comptes d'un Govern progressista que n¡¯ha succe?t un de conservador, el que es veu ¨¦s un Govern sense res a dir i encara menys a fer. I una oposici¨® igual.

El torn de preguntes al president l¡¯ha inaugurat la diputada socialindependentista Gabriela Serra amb una q¨¹esti¨® sobre la prolongaci¨® de l¡¯autovia C-32. Com que el tema era de tr¨¤nsit, duia una samarreta amb el senyal d¡¯estop. La mateixa que tenien, a la tribuna de convidats, quatre membres de la plataforma contra les obres d'aquesta via. Mentre Serra preguntava, els activistes escoltaven de peu, amb un posat molt seri¨®s i circumspecte, igual que quan es guarda un minut de silenci. Carles Puigdemont li ha contestat amb un esl¨°gan de tres paraules, a l¡¯estil de Manuel Luque (¡°busqui, compari...¡±), i que en aquest cas deia: ¡°Escoltar, dialogar i decidir¡±.

Quan el diputat a Catalunya i senador a Espanya Garc¨ªa Albiol intervenia, el diputat a Catalunya i sindicalista a la vida Joan Coscubiela es feia un fart de riure, aix¨ª que hi ha hagut tamb¨¦ un moment d¡¯esbarjo. Llu¨ªs Rabell, portaveu de CSQP (gr¨¤cies a aquestes sigles ja es pot guanyar a l¡¯Scrabble), li ha preguntat a Puigdemont per ¡°la filosofia¡± del seu Govern. Tenint en compte els estralls que ha causat la crisi (i el que queda), es podria dir que estem anant directament de l¡¯epicureisme al cinisme sense passar per l¡¯esto?cisme. La sessi¨® de preguntes al president ha finalitzat d'una manera l¨ªrica, amb el president Puigdemont versionant Jaime Gil de Biedma, igual que quan els Peter Sellers adaptaven les lletres de Roberto Carlos. Ha estat quan, amb solemnitat de padr¨ª de noces, ha dit: ¡°Que la independencia iba en serio, ustedes se han dado cuenta demasiado tarde¡±. Gil de Biedma invocat d'aquesta manera ¨¦s el m¨¦s semblant a Aznar brandant els Diarios de Aza?a. La poesia ¨¦s una arma carregada de treballadors a l'atur.