Barcel¨® retrata Vila-Matas

Canal 33 emet avui un treball documental d¡¯Emili Manzano (L¡¯hora del lector i Sal¨® de lectura). Es diu El dia de la s¨ªpia i darrera aquest enigm¨¤tic titular hi ha la filmaci¨® d¡¯una trobada al taller de Miquel Barcel¨® a Par¨ªs entre el pintor i Enrique Vila-Matas. Manzano i Vila-Matas eren a Par¨ªs rodant un documental sobre l¡¯obra de l'escriptor i van rebre la invitaci¨® de Barcel¨®. Vila-Matas i Barcel¨® havien coincidit una vegada, fuga?ment, els anys setanta. El rodatge va durar un dia i, vist el material, Manzano va pensar que tenia prou entitat per construir un segon documental. Els productors, TVE i TV-3, poden estar contents. Com diu Manzano, tindran dues peces pel preu d¡¯una.

No ¨¦s el t¨ªpic documental d¡¯art o literatura. ?s la cr¨°nica de l¡¯encontre i de les reflexions de Vila-Matas mentre hi va de cam¨ª. I l¡¯honest paper del cineasta ¨¦s documentar-la com si no hi fos, amb discreci¨®, sense fer nosa. Resultat, una miniatura entranyable sobre dos personatges que troben, ja ho sabien, motius de complicitat, maneres coincidents d¡¯explicar-se una ¨¨poca. No hi ha cap solemnitat i s¨ª m¨¦s d¡¯una escena riallera, producte de la mordacitat de la intel.lig¨¨ncia.

Anant cap el taller de Barcel¨®, xano-xano i amb taxi, Vila-Matas, entre d¡¯altres coses, comenta racons de Par¨ªs. Una ciutat, diu, que li agrada perqu¨¨ no t¨¦ cap catedral ni edifici de Gaud¨ª. A Par¨ªs hi va viure un parell d¡¯anys a unes golfes que li va llogar... Marguerite Duras. Eren els anys setanta, una ¨¨poca que recorda en aquest trajecte fins el col.lapse f¨ªsic que va tenir el 2006. I parla de com va crear-se un personatge que crid¨¦s l¡¯atenci¨® perqu¨¨ el lleg¨ªssim. Parla d¡¯una etapa ¡°que podria ser un llibre que no escriur¨¦ mai¡±. Per¨° Vila-Matas ¨¦s un apassionat dels mcguffin (una excusa argumental que Hitchcock introdu?a per donar empenta a la trama) i dimarts passat, a l¡¯estrena d¡¯El dia de la s¨ªpia a la Filmoteca (plen¨ªssima) va comentar que a l¡¯escena del taxi es va inventar, novament, un personatge interpretat per ell mateix.

Al taller, Barcel¨® li ensenya un centenar de retrats que ha fet a la mare, a amics i coneguts. Tots sobre una tela negra, on l¡¯artista esbossa el rostre del protagonista i que, despr¨¦s, treballa amb un pinzell banyat de llexiu que, en un dia, desfar¨¤ atzarosament el dibuix, d'una manera imprevisible. No es pot endevinar el resultat final, en mans de la qu¨ªmica. Barcel¨® admet que m¨¦s que pintar, ¡°despinta¡±.

Durant la conversa, els dos protagonistes recorden els anys 70, els estralls de la droga en amics seus... I els dos tenen en com¨² haver volgut evitar el servei militar. Barcel¨® va aconseguir-ho. Despr¨¦s d¡¯una treballada simulaci¨®, el van declarar psic¨°pata esquizoide molt agut. Menys fortuna va tenir Vila-Matas, que sortia de la tancada d¡¯intel.lectuals a Montserrat (1970) contra el proc¨¦s de Burgos i va arribar a Melilla amb l¡¯etiqueta de ser etarra. All¨ª, explica l¡¯escriptor, un dia, abans de presentar armes, es va beure una ampolla de conyac amb kif i anfetes. ?vbiament, a l¡¯hora de la revista no li calia massa esfor? per fer bogeries. Internat a l¡¯hospital va acabar al colmado militar. Amb tot, all¨ª va escriure la seva primera novel.la.

Publio Delgado ha fet una m¨²sica de guitarres el¨¨ctriques. L¡¯han feta servir, va explicar Manzano a la Filmoteca, perqu¨¨ la guitarra ¨¦s un sobrevivent de l¡¯¨¨poca del rock que tanta gent i tantes coses es va emportar, ¡°recrea un plany¡±.

El t¨ªtol, El dia de la s¨ªpia, al¡¤ludeix a la capacitat de mimetitzar-se dels cefal¨°podes. El que, diu, li hauria agradat fer a Vila-Matas en entrar al taller de Barcel¨® per una inicial, i infundada, por. De fet tots dos parlen dels cromat¨°fors, c¨¨l.lules que faciliten el camuflatge. Barcel¨® ensenya a l¡¯escriptor quadres de la seva propera exposici¨®, on hi apareixen s¨ªpies bellugadisses i Sipiesca es dir¨¤ el text que Vila-Matas escriur¨¤ per al cat¨¤leg de l¡¯exposici¨®. Alguns bocins es llegeixen al film, com una manera d¡¯encoixinar el document de la trobada. Visita que valia la pena documentar. ?s el que ha fet Manzano.