El gran diccionari grec-catal¨¤

Despr¨¦s que Bizanci hagu¨¦s estat grega i maced¨°nia, Constant¨ª va batejar amb el seu nom aquest important enclavament que domina el Pont Eux¨ª, l¡¯any 336: es va convertir en la seu de l¡¯Imperi rom¨¤ d¡¯Orient (llavors hi degueren parlar tant llat¨ª, llengua oficial, com grec), fins que, passats uns quants avatars, Constantinoble va convertir-se, despr¨¦s de la mort de Teodosi I (395) i despr¨¦s de la caiguda de l¡¯Imperi d¡¯Occident, en la veritable supervivent de Roma, morta oficialment l¡¯any 476, segons Mommsen. Dos segles m¨¦s tard, sota el regnat d¡¯Heracli I, la ciutat, ja alliberada de l¡¯administraci¨® romana, es va convertir en la capital d¡¯un imperi en qu¨¨ va decretar-se l¡¯¨²s de la llengua grega com a llengua oficial. Amb tots els daltabaixos que la hist¨°ria presenta, amb escasses solucions de continu?tat, l¡¯Imperi bizant¨ª va esdevenir, m¨¦s que el garant de la superviv¨¨ncia de determinades estructures administratives romanes, la capital d¡¯un m¨®n de parla grega: aix¨ª, a l¡¯edat mitjana Bizanci va conservar un llegat ¡ªliterari, filos¨°fic i historiogr¨¤fic¡ª que a Gr¨¨cia es va perdre gaireb¨¦ del tot: el que no es va perdre a la Gr¨¨cia continental ja s¡¯havia perdut, al temps hel¡¤len¨ªstic, arran de la destrucci¨® de la biblioteca d¡¯Alexandria.

Tot all¨° que els ordes mon¨¤stics medievals d¡¯Occident van conservar a cel¡¤les i scriptorium ¡ªen especial, textos llatins¡ª, va conservar-ho Bizanci del patrimoni intel¡¤lectual de Gr¨¨cia: no en feien gaire cas, ni ho estudiaven en exc¨¦s, ni ho tradu?en al llat¨ª, perqu¨¨ Bizanci estava tan dominada per la religi¨® cristianogrega d¡¯Orient com Europa va estar-ho per la religi¨® de Roma; per¨° hi parlaven grec, i aix¨ª va ser fins que Constantinoble va ser presa, havent passat segles de conteses, per l¡¯Imperi otom¨¤ el 1453: ¨¦s ciutat turca des de llavors, i l¡¯anomenem Istanbul. ?s cert que Aretes, arquebisbe de Cesarea, va fer que es conservessin obres de Plat¨®, Euclides, Paus¨¤nies o Fil¨°strat; per¨° ning¨² no les va divulgar m¨¦s enll¨¤ de l¡¯Imperi.

Occident no hauria revisitat mai m¨¦s la llengua grega, possiblement, si no hagu¨¦s estat per l¡¯embranzida que va agafar la filologia cl¨¤ssica tan bon punt els humanistes del segle XIV, i abans i tot, van descobrir que, abans de les grandeses de Roma, al continent hi havia hagut les de Gr¨¨cia, veritable pare putatiu de la nostra cultura ¡ªel de deb¨°, de sang, continua sent l¡¯Imperi rom¨¤ i la romanitzaci¨®: que ho preguntin als estudiants de Lleis¡ª; per¨° all¨° que va dominar els estudis cl¨¤ssics a l¡¯edat mitjana i al primer Renaixement van ser els autors llatins, llengua de l¡¯Esgl¨¦sia, i, doncs, llengua viva (encara que els fidels no l¡¯entenguessin, per¨° ja feia el fet) fins al Concili Vatic¨¤ II, origen d¡¯una gran devastaci¨® lit¨²rgica. Petrarca plorava quan trobava, en un o altre monestir, en una o altra cort, un c¨°dex en grec, llengua que no va arribar a saber prou. Per¨° a partir de la figura de Lorenzo Valla (1407-1457), que ja sabia grec, el llegat antic en aquesta llengua va prosperar: una filologia molt seriosa (avui nom¨¦s practicada en unes quantes universitats) va restaurar i editar els grans textos grecs de l¡¯antigor: Valla va traduir Tuc¨ªdides; Filelf, Xenofont; Leonardo Bruni, Dem¨°stenes, Plat¨® i Arist¨°til. Al final del segle XV, Marsilio Ficino va oferir la gran edici¨® biling¨¹e de Plat¨® ¡ªde qui l¡¯edat mitjana quasi nom¨¦s havia conegut el Timeu¡ª, estampada per Aldo Manucio, el que tenia la marca tipogr¨¤fica de l¡¯¨¤ncora i el dof¨ª. ?s cert que en aquesta resurrecci¨® del grec hi van tenir a veure uns quants savis, ja de Bizanci, com Crisoloras i despr¨¦s el cardenal Bessari¨®, ja d¡¯uns quants llocs de l¡¯antiga Magna Gr¨¨cia en qu¨¨ el grec s¡¯havia conservat, com a Camp¨¤nia i a Sic¨ªlia. Direu: quanta hist¨°ria farratgera! S¨ª; per¨° no gratu?ta.

El que hem assenyalat s¨®n exactament les perip¨¨cies gr¨¤cies a les quals a Europa tots els nens que feien el batxillerat sabessin grec i llat¨ª fins ben entrat el segle XX, i, en canvi, no sabessin ni hebreu ni ¨¤rab. Com que aquest coneixement tamb¨¦ pot acabar-se del tot si els plans d¡¯estudi d¡¯Occident continuen al ritme actual, hem de saludar amb entusiasme que la Fundaci¨® Bernat Metge i Enciclop¨¨dia Catalana ¡ªque amb els seus diccionaris ens ha agermanat fins i tot amb la Xina i el Jap¨®!¡ª hagin portat a les llibreries el fruit d¡¯una feinada tan ¨ªmprobe com inestimable: Diccionari grec-catal¨¤. D¡¯Homer al segle II ¡ªdoncs, deu segles de llengua grega arcaica, cl¨¤ssica i hel¡¤len¨ªstica, amb totes les seves variants dialectals. Com que el Diccionari porta una magn¨ªfica ¡°Morfologia grega¡± annexa, mapes i tot el que es vulgui, perqu¨¨ est¨¤ molt ben fet i m¨¦s ben concebut, gaireb¨¦ animar¨ªem els lectors a aprendre, per fi, la llengua que es parlava tot pujant l¡¯Acr¨°polis amb una petita pausa als replans dels Propileus. ?nim, lectors: sempre s¡¯hi ¨¦s a temps.

?