Val¨¨ncia trau la llengua

Despr¨¦s de 20 anys de governs del PP a la Comunitat Valenciana, la nova majoria d¡¯esquerres, amb el PSPV i Comprom¨ªs com a pal de paller, ha encetat un conjunt de pol¨ªtiques per recuperar l¡¯¨²s del valenci¨¤, arraconat a l¡¯Administraci¨®, menystingut a l¡¯ensenyament i greument ferit pel tancament de Canal 9 R¨¤diotelevisi¨® Valenciana (RTVV) al novembre del 2013.

Sis mesos despr¨¦s de l¡¯arribada del socialista Ximo Puig a la presid¨¨ncia de la Generalitat i de Joan Rib¨® (Comprom¨ªs) a l¡¯alcaldia de Val¨¨ncia, la llengua cooficial dels valencians ha comen?at a recuperar lentament la seua visibilitat, sense aldarulls, encara que amb les queixes m¨¦s o menys sentides de la dreta pol¨ªtica, fonamentalment del Partit Popular, ara a l¡¯oposici¨®, i de Ciutadans.

Ambd¨®s partits aposten per potenciar l¡¯angl¨¦s a costa del valenci¨¤. Ciutadans ho va deixar ben clar quan Carolina Punset, portaveu a les Corts, va afirmar: ¡°Puede ser muy emotivo abandonar las lenguas universales para proteger una minoritaria, pero poco ¨²til para encontrar empleo. All¨¢ donde triunfa la inmersi¨®n ling¨¹¨ªstica estamos volviendo a la aldea¡±. El PP aposta per un model semblant, per¨° posa l¡¯accent en la negaci¨® de la unitat ling¨¹¨ªstica del valenci¨¤/catal¨¤ i tracta de buidar de contingut l¡¯Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua ¡ªun ¨°rgan estatutari de la Generalitat Valenciana¡ª alhora que intenta potenciar entitats secessionistes com Lo Rat Penat i l¡¯Academia de Cultura Valenciana.

Aquesta oposici¨® pol¨ªtica condiciona el proc¨¦s de recuperaci¨® del valenci¨¤ encetat pels nous governs d¡¯esquerres, que fugen de tot all¨° que puga fer olor d¡¯¡°independentisme¡± o ¡°Pa?sos Catalans¡± igual que el gat escaldat fuig de l¡¯aigua freda.

Malgrat aix¨°, els canvis a les pol¨ªtiques que tenen a veure amb l¡¯¨²s del valenci¨¤ estan en marxa. A continuaci¨® s¡¯expliquen les principals mesures adoptades pel bloc d¡¯esquerres que governa les principals institucions valencianes:

RTVV i mitjans de comunicaci¨®. La Comunitat Valenciana ¨¦s l¡¯¨²nic territori que no disposa d¡¯una r¨¤dio i una televisi¨® p¨²bliques malgrat l¡¯exist¨¨ncia de dues lleng¨¹es cooficials. El PP va decidir tancar Canal 9 i R¨¤dio 9 al novembre del 2013 amb l¡¯argument que la situaci¨® econ¨°mica era insostenible, i va aprofitar la llei de tancament perqu¨¨ el Parlament, on tenia majoria absoluta, retirara al Consell de la Generalitat les compet¨¨ncies sobre el senyal p¨²blic de r¨¤dio i televisi¨®.

La nova majoria del PSPV, Comprom¨ªs i Podem vol reobrir RTVV per al pr¨°xim Nou d¡¯Octubre

La decisi¨® va deixar els valencians sense cap mitj¨¤, p¨²blic o privat, d¡¯¨¤mbit auton¨°mic amb llengua pr¨°pia, ja que amb anterioritat el Consell de Francisco Camps ja havia tallat les emissions de TV-3, que, des de la d¨¨cada dels vuitanta, es podien veure gr¨¤cies a la xarxa de repetidors d¡¯Acci¨® Cultural del Pa¨ªs Valenci¨¤. Un senyal que el president de la Generalitat, el socialista Ximo Puig, ara est¨¤ disposat a recuperar mitjan?ant l¡¯intercanvi del senyal de TV-3 amb el del futur Canal 9.

La nova majoria integrada pel PSPV, Comprom¨ªs i Podem ja ha derogat la llei que va fer el PP i ha previst recuperar les emissions de la nova RTVV per la Diada valenciana del Nou d¡¯Octubre, encara que les proves comen?aran abans. De fet, el president del Parlament, Enric Morera, ja ha demanat que es retransmeten al m¨¦s aviat possible els plens de les Corts Valencianes. En tot cas, el nou model de radiotelevisi¨® encara est¨¤ per decidir i els percentatges d¡¯emissi¨® en valenci¨¤ seran un dels cavalls de batalla entre els partits pol¨ªtics.

Nou model educatiu. L¡¯equip de la Conselleria d¡¯Educaci¨®, que dirigeix Vicent Marz¨¤, est¨¤ decidit a canviar el model educatiu heretat dels governs presidits pels populars Francisco Camps i Alberto Fabra. Un model anomenat triling¨¹e amb el qual ¨¦s volia impartir un ter? de les assignatures en angl¨¦s reduint les hores de classe en valenci¨¤. I aix¨°, malgrat el retroc¨¦s de les compet¨¨ncies de l¡¯alumnat sobre el valenci¨¤, sobretot en les grans concentracions urbanes del pa¨ªs. ¡°El problema ¨¦s que menys del 2,7% dels docents est¨¤ capacitat per a donar classe en angl¨¦s¡±, explica el conseller d¡¯Educaci¨®. ¡°La conseq¨¹¨¨ncia ¨¦s que els alumnes no han augmentat la capacitat en llengua estrangera i el valenci¨¤ ha retrocedit¡±.

Un informe del Consell Valenci¨¤ de Cultura ¡ªun organisme de la Generalitat¡ª elaborat a finals del 2014 explicava: ¡°Quasi dues generacions d¡¯alumnes han passat pel sistema educatiu sense que la Llei d¡¯¨²s i ensenyament del valenci¨¤ s¡¯haja aplicat en tota la seua extensi¨®. Dif¨ªcilment podr¨ªem trobar cap persona que s¡¯haja pogut escolaritzar en valenci¨¤ des dels tres anys fins al final d¡¯un cicle formatiu o d¡¯una carrera universit¨¤ria¡±. La ra¨® s¡¯ha de buscar, segons el mateix informe, en el desequilibri amb qu¨¨ s¡¯aplica la llei en funci¨® del territori (comarques castellanoparlants o valencianoparlants), la titularitat p¨²blica o privada dels centres i la difer¨¨ncia en l¡¯oferta en les diverses etapes educatives¡±, i en el poc inter¨¦s dels governs del PP, que deixaren de fer avaluacions i informes sobre la salut del valenci¨¤ nom¨¦s arribar al poder el 1995.

Els nous governs han recuperat reglaments del PP per impulsar la llengua a l'Administraci¨®

El nou conseller d¡¯Educaci¨® i Cultura aposta ara per consensuar amb la comunitat educativa la implantaci¨® d¡¯un nou model multiling¨¹e que permeta a l¡¯alumnat augmentar les seues compet¨¨ncies en valenci¨¤ i en idiomes estrangers. El 2011, ¨²ltim any del qual hi ha dades homog¨¨nies de tot el sistema educatiu, nom¨¦s un 29% dels alumnes donava classes en la llengua cooficial de la Comunitat Valenciana, i el percentatge no ha augmentat des d¡¯aleshores.[/TEX] Marz¨¤ es mou amb prud¨¨ncia. ?s conscient del poc inter¨¦s que ha mostrat el PP en prestigiar la llengua aut¨°ctona ¡ªde fet, fins a setembre del 2017 no ser¨¤ obligatori que el professorat de Secund¨¤ria que ha d¡¯impartir classes en valenci¨¤ tinga el requisit ling¨¹¨ªstic¡ª, per¨° va amb peus de plom, perqu¨¨ el PP ja el va criticar molt durament per unes declaracions fetes abans de ser conseller. En eixes declaracions a una r¨¤dio comarcal es mostrava partidari dels Pa?sos Catalans. Des que va ocupar el c¨¤rrec ha demanat que el jutgen per les seues pol¨ªtiques i no per les seues opinions abans d¡¯accedir a dirigir la Conselleria d¡¯Educaci¨®.

La llengua a l¡¯Administraci¨®. El requisit ling¨¹¨ªstic tampoc ¨¦s una obligaci¨® per a treballar a les Administracions valencianes, on el castell¨¤ ¨¦s de ben lluny la llengua predominant i fins ara no est¨¤ previst imposar-lo.

Ara b¨¦, els nous governants tenen voluntat de donar visibilitat al valenci¨¤. La vicepresidenta de la Generalitat, M¨°nica Oltra, va anunciar setmanes enrere que l¡¯Executiu complir¨¤ amb la Declaraci¨® d¡¯Ares aprovada pel Consell de Francisco Camps en 2003 i que va quedar sense efecte al cap de poques hores, despr¨¦s que Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, aleshores president del Govern espanyol, criticara les intencions dels dirigents valencians de donar visibilitat al catal¨¤ en l¡¯Administraci¨® valenciana. Eren anys en qu¨¨ el PP disposava de majoria absoluta i CiU no era necess¨¤ria.

La Declaraci¨® d¡¯Ares aposta per primar les comunicacions internes de la Generalitat i les que mant¨¦ amb altres Administracions ¡°en valenci¨¤ i castell¨¤¡± a les zones de predomini de la llengua cooficial i, al inrev¨¦s, ¡°en castell¨¤ i valenci¨¤¡± on l¡¯espanyol siga majoritari. El document tamb¨¦ demana als alts c¨¤rrecs de la Generalitat que utilitzen el valenci¨¤ a les seues compareixences p¨²bliques. Dins d¡¯aquest marc, el nou Govern ha decidit que ¨¦s una prioritat refor?ar la pres¨¨ncia del valenci¨¤ a l¡¯Administraci¨® de Just¨ªcia i al sistema de salut.

M¨¦s cridaner encara ¨¦s el cas de l¡¯Ajuntament de Val¨¨ncia despr¨¦s de 24 anys de govern de Rita Barber¨¢. Encara que la ciutat est¨¤ farcida de senyeres a tots els espais p¨²blics, el valenci¨¤ era pr¨¤cticament inexistent en el funcionament quotidi¨¤ de la Corporaci¨®. De fet, l¡¯exalcaldessa va passar els quasi cinc lustres de mandat sense dir ni ¡°bon dia¡±. De fet, i ja a l¡¯¨²ltim any de govern, Barber¨¢ va quedar en evid¨¨ncia durant l¡¯acte de la crida fallera del 2014 al parlar del ¡°caloret faller¡± i es va convertir en trending topic a les xarxes socials.

Ara el nou alcalde Joan Rib¨® ha recorregut a un reglament municipal aprovat el 1991 a inst¨¤ncies del regionalista Vicent Gonz¨¢lez Lizondo, aleshores l¨ªder d¡¯Uni¨® Valenciana, per a recuperar el valenci¨¤ en el llenguatge administratiu i, sobretot, en els noms dels carrers i emprar la llengua a la comunicaci¨® institucional. A m¨¦s a m¨¦s, el nou govern municipal ha deixat clar que en l¡¯¨¤mbit oficial les comissions falleres i altres entitats hauran d¡¯emprar el valenci¨¤ normatiu i no el d¡¯entitats secessionistes.

Senyes d¡¯identitat i societat civil. El passat 14 de gener els socialistes, Comprom¨ªs, Podem i la mitat de la bancada de Ciutadans (l¡¯altra mitat decid¨ª abstenir-se) derogaren en les Corts la Llei de reconeixement, protecci¨® i promoci¨® de les senyes d¡¯identitat del poble valenci¨¤, que el PP havia aprovat l¡¯abril passat, just un mes abans de perdre el poder en les eleccions auton¨°miques i municipals. La llei enumerava quines coses (s¨ªmbols, festes, tradicions) formaven part de les senyes d¡¯identitat valencianes i, per omissi¨®, quines no. Per¨° el m¨¦s important de la llei del PP era que creava un observatori dissenyat com una esp¨¨cie de policia identit¨¤ria amb capacitat per a vetar la concessi¨® d¡¯ajudes p¨²bliques a totes aquelles entitats i associacions que menysprearen o agreujaren les senyes recollides. La composici¨® de l¡¯observatori deixava clars els dos objectius de la llei: el blindatge dels espectacles de bous i l¡¯aposta per ¡°la individualitat de la llengua valenciana¡±. El r¨¨quiem del Parlament a la llei va ser taxatiu: ¡°El respecte a la diversitat cultural del poble valenci¨¤ ja est¨¤ recollit a l¡¯Estatut. Des de les Corts Valencianes no s¡¯haurien d¡¯haver utilitzat mai les senyes d¡¯identitat del nostre poble com a element de confrontaci¨® social i pol¨ªtica. I ¨¦s amb aquest fonament que es vol retornar la pluralitat com a condici¨® inherent de la identitat valenciana¡±. Mentre la resta de partits soterraven la llei de senyes d¡¯identitat, els diputats populars feren el que porten fent durant anys: embolicar-se amb la senyera i acusar de catalanistes la resta de partits, incl¨°s Ciutadans. ¡°Act¨²an al dictado de Barcelona en [lo que respecta a] las se?as de identidad valencianas¡±, va dir el diputat popular Luis Santamar¨ªa.

"Volem donar veu a tots els que han estat silenciats", diu el conseller de Cultura, Vicent Marz¨¤

No ha estat la derogaci¨® d¡¯aquesta llei l¡¯¨²nica actuaci¨® dels nous governants respecte a la societat civil. Durant els seus primer sis mesos de gesti¨®, l¡¯esquerra ha posat fi a la invisibilitat dels principals agents socials que reclamen la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica i han mantingut viva la flama del valenci¨¤. L¡¯important moviment c¨ªvic Escola Valenciana ¡ªque cada any mobilitza milers i milers de persones per reivindicar la llengua a les trobades de primavera i que mai va apar¨¨ixer als informatius de Canal 9¡ª ara ¨¦s rebut per les institucions, mentre altres entitats com la secessionista Lo Rat Penat comence<CL10.3>n a veure com les quantioses subvencions que rebien van aprimant-se. ¡°Ara tenim l¡¯entrada que tenen altres entitats, ens escolten i entenen el que estem dient-los¡±, explica el president d¡¯Escola Valenciana, Vicent Moreno, que alerta que no pensen rebaixar les seues reivindicacions ara que hi ha un govern m¨¦s pr¨°xim. ¡°Si ens fan cas, seguirem raonant; si no, anirem al jutjat com f¨¦rem amb el PP. Estarem a l¡¯aguait del que hi ha¡±, sentencia. Escola Valenciana reclama una Llei d¡¯igualtat ling¨¹¨ªstica i la reforma del decret de pluriling¨¹isme que va aprovar el PP en 2012. Altres entitats, que eren el dimoni per als populars, com Acci¨® Cultural del Pa¨ªs Valenci¨¤, ara s¨®n rebudes per les Administracions valencianes d¡¯igual manera que altres de pr¨°ximes al Partit Popular.

La cultura exiliada torna a casa. El canvi pol¨ªtic tamb¨¦ s¡¯ha vist reflectit en el m¨®n de la cultura. Per a bona part dels valencians ha sigut emocionant veure com artistes de la talla de Raimon tornaven a actuar al seu pa¨ªs despr¨¦s d¡¯anys d¡¯exili, i rebien distincions i honors oficials que ja tenien pertot arreu, excepte a casa seua. Escenaris emblem¨¤tics com el Teatre Principal de Val¨¨ncia acullen ara artistes com Pep el Botifarra o el vitri¨°lic Xavi Castillo ¡ªfam¨®s per imitar pol¨ªtics populars com Rita Barber¨¢ i Alfonso Rus¡ª, que abans havien d¡¯actuar en circuits secundaris i eren vetats per ajuntaments i Generalitat

¡°Volem donar veu a tots els que han estat silenciats¡±, explica el conseller de Cultura, Vicent Marz¨¤, ¡°crear un teixit cultural valenci¨¤ que arribe a tots els pobles, no ¨²nicament a les grans ciutats, i fa?a valdre el que fa la gent del pa¨ªs¡±.

Ramon Ferrer: "No estem al servici de cap govern, sin¨® del valenci¨¤"

J. F.

Ramon Ferrer (Vila-real, 1946) ¨¦s acad¨¨mic des de la creaci¨® de l¡¯Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua (AVL) el 2001 i presideix l¡¯organisme des de desembre del 2011. Assegura que, des que ¨¦s acad¨¨mic, el seu objectiu ha sigut ¡°allunyar la societat valenciana de les neures que ha tingut respecte a la llengua, cada volta menys afortunadament, i prestigiar-la cada dia m¨¦s¡±. Professor del Departament d¡¯Hist¨°ria Medieval de la Universitat de Val¨¨ncia, Ferrer, proposat en el seu dia pel sector conservador, ha evolucionat des de posicions que estaven pr¨°ximes al secessionisme ling¨¹¨ªstic.

Pregunta. Com s¨®n les relacions de l'AVL amb l'actual Consell d'esquerres?

Resposta. De respecte mutu. El que s¨ª que ¨¦s innegable ¨¦s que el comprom¨ªs de l'actual govern pel valenci¨¤ ¨¦s m¨¦s fort que el de l'anterior [del PP].

P. El PP va intentar, des del govern i sota tota classe de pressions, que no reconegueren la unitat ling¨¹¨ªstica del valenci¨¤ i el catal¨¤. L'¨²ltim episodi va ser l'exig¨¨ncia que canviaren la definici¨® de "valenci¨¤" al diccionari normatiu de l'AVL. Qu¨¨ en pensa ara?

R. Quan f¨¦rem la definici¨® concreta tot varen ser pegues, per¨° defens¨¤rem el nostre criteri i aix¨° demostra la independ¨¨ncia de l'Acad¨¨mia. No estem al servici de cap govern, estem al servici del valenci¨¤.

P. Es va sentir ferit quan el PP va marginar l'AVL en la Llei de senyes d'identitat per a potenciar entitats privades i partid¨¤ries del secessionisme com Lo Rat Penat?

R. No em puc sentir of¨¦s per una q¨¹esti¨® que no tenia cap sentit. L'Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua mai hauria acceptat formar part d'un observatori encarregat de dir qui tenia dret [a subvencions] i qui no. No ¨¦s la nostra tasca.

P. Ara toca renovar un ter? dels 21 acad¨¨mics. Els triaran i nomenaran vost¨¦s mateixos. Tenen moltes pressions dels partits pol¨ªtics?

R. Ara estem en la fase de propostes. No tinga cap dubte que hi haur¨¤ fumata blanca amb el millor Papa possible. Fins ara eren les Corts qui havien nomenat els acad¨¨mics. Ara els partits pol¨ªtics ja no hi tenen res a veure. A mi no m'ha telefonat mai ning¨², i crec que tindran la delicadesa de no fer-ho.

P. Est¨¤ satisfet amb el Diccionari normatiu valenci¨¤?

R. Dins de l'¨¤mbit ling¨¹¨ªstic [del catal¨¤/valenci¨¤] ¨¦s una innovaci¨® perfecta. Un senyor de Mallorca podr¨¤ trobar les paraules cl¨¤ssiques i, aix¨° no obstant, els valencians trobaran una s¨¨rie de mots i de frases que s¨®n genu?nes valencianes. Si tots els de l'¨¤mbit feren el mateix, al final seria una meravella on eixiria tot el com¨² m¨¦s tot el particular.

P. Quin ¨¦s per a vost¨¦ l'estat de salut del valenci¨¤?

R. Hi ha un element contradictori. Els joves ara estudien la llengua, per¨° eixe coneixement no es tradueix en ¨²s social. I eixa batalla ¨¦s la que hem de donar. Hi ha un element important que ¨¦s la imitaci¨®, i quan la llengua ja la parla el president, el conseller, el rector... ja no ¨¦s necessari rec¨®rrer al castell¨¤ com a element de promoci¨® social.