¡®BCNoir¡¯

¡°Els europeus es van recon¨¨ixer en la novel¡¤la negra escandinava perqu¨¨ des dels anys vuitanta feia de caixa de resson¨¤ncia dels mals depressius del continent, captiu del gran desencantament, la crisi, la depressi¨®... Ara sabem que no ¨¦s una crisi sin¨® que ¨¦s un nou Estat del m¨®n i que estarem temps aix¨ª i que la viol¨¨ncia que fins ara havia estat simb¨°lica a Europa (atur, alienats, delictes de coll blanc¡­) a trav¨¦s de l'islamisme radical veiem que pot ser viol¨¨ncia cega sense l¨ªmits capa? d'atacar qualsevol en qualsevol moment¡­ La realitat ¨¦s un calidoscopi que es recompon vertiginosament i crec que el polar mostra avui una diversitat creativa molt alta que s'ha sabut adaptar millor a aquesta nova realitat¡±. Apunta aix¨ª al final de l'hegemonia de la novel¡¤la negra n¨°rdica Pierre Lemaitre, m¨¤xim exponent del g¨¨nere franc¨¨s (noir o polar) que podria estar prenent el relleu en la supremacia del g¨¨nere, com es va veure en el marc del festival de novel¡¤la polic¨ªaca BCNegra, que aquest cap de setmana va tancar l'11a edici¨®.

¡°Lemaitre ha fet molt¨ªssim ell sol pel polic¨ªac franc¨¨s tant al seu pa¨ªs com a l'estranger¡±, reconeix H¨¦l¨¨ne Fischbach, directora art¨ªstica del festival Quais du Polar de Li¨®, el m¨¦s important de novel¡¤la negra a Fran?a i, amb els seus 70.000 visitants, entre les 10 convocat¨°ries liter¨¤ries de m¨¦s ¨¨xit del pa¨ªs hexagonal. La punta va ser el Premi Goncourt de fa dos anys per Ens veurem all¨¤ dalt (Bromera), novel¡¤la sobre la Primera Guerra Mundial en la qual Lemaitre diposita totes les caracter¨ªstiques del g¨¨nere sense explicitar-les, celebrada primera expedici¨® d'un dels grans del noir fora del g¨¨nere, amb Cadres noirs (2010) com a paradigma de la seva proposta: un executiu mitj¨¤ a l'atur decideix participar en un joc de rol macabre en el qual s'han de prendre ostatges reals¡­

Lemaitre (tota la seva obra polic¨ªaca est¨¤ a Bromera, en catal¨¤; Alfaguara, en castell¨¤) no deixa de ser, junt amb una Fred Vargas (Siruela) que ¨¦s ella sola, comissari Adamsberg mitjan?ant, una refer¨¨ncia a part (tradu?da en 40 pa?sos), la punta d'un iceberg que s'ha anat forjant des dels anys vuitanta a partir del que es va batejar com n¨¦o-polar, impulsat per noms com els de Jean-Patrick Manchette (Anagrama) o el Thierry Jonquet (Bromera; Ediciones B) que Pedro Almod¨®var va acabar portant al cinema (La piel que habito), per esmentar-ne nom¨¦s dues. Fischbach s'hi agafa per destacar immediatament la qualitat d'unes obres que sobrepassen el g¨¨nere i per aix¨° ¡°estan aconseguint impregnar la literatura blanca, arrossegant d'alguna manera els autors que no fan polar¡±. I des del festival de Li¨® citen la influ¨¨ncia del mateix Jonquet en el mateix Michel Houellebecq d'El mapa i el territori, premi Goncourt del 2010.

De cop, el ¡®polar¡¯ reflecteix com pocs l¡¯esperit dels temps: llenguatge, ideologia i dramat¨²rgia sense mentir gaire¡±, opina l¡¯estudi¨®s franc¨¨s del g¨¨nere Jean-Bernard Pouy

¡°El polar ha aconseguit unir la genu?na efic¨¤cia nord-americana del g¨¨nere amb una qualitat liter¨¤ria indubtable¡±, compendia Michel Bussi (Debolsillo), un altre dels autors avui al podi de la novel¡¤la negra gala que ha visitat Barcelona i que va compartir reflexions amb el seu col¡¤lega Bernard Minier (Salamandra i Roca), que aprofundeix en el tema: ¡°Portem tota una hist¨°ria de la novel¡¤la negra a l'esquena i ja no es pot escriure amb el candor de l'edat d'or com feien autors com Hammet o Simenon; estem en una ¨¨poca postmoderna de la novel¡¤la negra, que passa per fer un pas endavant que implica elements estil¨ªstics autoreferencials, m¨¦s escepticisme, molt m¨¦s joc ir¨°nic i la impossibilitat de diferenciar entre alta cultura i cultura popular¡±, recita. Bussi afegeix aspectes t¨¨cnics fruit de l'impacte en els lectors d'avui dels mitjans audiovisuals: ¡°?s impensable escriure avui sense els codis de les trames paral¡¤leles o els salts espacials i temporals: abans un havia de ser molt lineal¡±.

Per¨° l'¨¨xit de la novel¡¤la negra francesa es basa tant en la forma com en el fons. ¡°El polar ha pres el relleu de les obres realistes de despr¨¦s de la II Guerra Mundial, les de Mauriac, Sartre o Camus¡±, fixa un inclassificable del g¨¨nere com ¨¦s el diplom¨¤tic i professor de Psicologia Tobien Nathan. Un altre autor de moda, S¨¦bastien Gendron, antic ajudant de realitzaci¨® cinematogr¨¤fica i amb un humor sanguinolent a l'estil Quentin Tarantino, creu que ¡°la visi¨® pol¨ªtica i social del noir l'acosta avui m¨¦s que abans als or¨ªgens de la novel¡¤la negra nord-americana, per¨° t¨¦ les seves arrels en novel¡¤listes realistes del XIX, com Zola¡±. ¡°El polar ¨¦s mirall de la nostra ¨¨poca: els lectors busquen divertir-se, per¨° tamb¨¦ enriquir-se intel¡¤lectualment amb hist¨°ries que els concerneixen de prop¡±, apunta un dels reis del thriller gal, Franck Thilliez (Columna; Destino). ¡°De cop, el polar reflecteix com pocs l'esperit dels temps: llenguatge, ideologia i dramat¨²rgia sense mentir gaire¡±, conclou categ¨°ric l'estudi¨®s franc¨¨s del g¨¨nere Jean-Bernard Pouy.

Fischbach refor?a la teoria de Lemaitre del ric calidoscopi que ¨¦s el g¨¨nere a Fran?a: ¡°Cada vegada aborden m¨¦s ¨¤mbits tem¨¤tics: des de les psicopaties fins a l'ecologia, passant pels problemes socials, la pol¨ªtica o la ci¨¨ncia, des de tots els registres i amb un ritme literari molt alt; per¨° ¨¦s que tamb¨¦ hi ha el seu radi d'acci¨®: cada vegada s¨®n m¨¦s internacionals i s'allunyen de Par¨ªs i fins i tot de les seves banlieues¡±.

El ¡®polar¡¯ cada vegada aborda m¨¦s ¨¤mbits tem¨¤tics: des de les psicopaties fins a l¡¯ecologia, passant pels problemes socials, la pol¨ªtica o la ci¨¨ncia, amb un ritme literari molt alt; per¨° ¨¦s que tamb¨¦ hi ha el seu radi d¡¯acci¨®: cada vegada s¨®n m¨¦s internacionals i s¡¯allunyen de Par¨ªs i fins i tot de les seves ¡®banlieues¡¯¡±, emmarca la directora art¨ªstica del festival Quais du Polar de Li¨®

Amb molt esfor?, la directora art¨ªstica del Quais du Polar de Li¨® ho resumeix tot en tres noms: ¡°Zul¨², de Caryl F¨¦rey (Maeva), est¨¤ ambientada a Sud-¨¤frica i ¨¦s el paradigma de l'internacional, situa les seves novel¡¤les on vol perqu¨¨ ha fet la volta al m¨®n i la seva escriptura ¨¦s pur ritme i acci¨®; Nicolas Mathieu (in¨¨dit a Espanya) i els seus Aux animaux la guerre ens introdueix als caps de la gent de les poblacions marginades per la crisi, zones com la regi¨® rural de Vosges, enfonsada en plena desindustrialitzaci¨®, i sense obviar el tema pol¨ªtic; Thilliez, amb el seu Pandemia, reflecteix perfectament el thriller de suspens de tall anglosax¨® que pot beure de la ci¨¨ncia-ficci¨® i dels perills de les noves tecnologies¡±.

Tenint en compte que ¨¦s un g¨¨nere popular, empleats, quadres intermedis i intel¡¤lectuals s¨®n, no obstant aix¨°, els principals lectors del polar. ¡°Sempre s'ha associat el g¨¨nere a un p¨²blic molt limitat, idiota gaireb¨¦, per les seves hist¨°ries senzilles i d'evasi¨®, per¨° ja fa molts anys que aix¨° ha canviat per part del lector i de l'autor¡±, recorda Lemaitre. Fischbach afina una mica m¨¦s aquesta transversalitat i posa les dones com a principals consumidores de novel¡¤la negra amb transsumpte hist¨°ric; els homes, all¨¤ on domina l'espionatge, i els m¨¦s joves, on imperi el suspens de tot tipus. I ¨¦s que a Fran?a el g¨¨nere est¨¤ estad¨ªsticament molt estudiat perqu¨¨ la ind¨²stria editorial s'hi ha bolcat a esclat del seu ¨¨xit. Aix¨ª, sense arribar als r¨¨cords del 2010, les ¨²ltimes dades fixen en 1.820 les novetats anuals de novel¡¤la negrecriminal; un de cada cinc llibres que es venen a Fran?a ¨¦s un polar, una facturaci¨® de gaireb¨¦ 170 milions d'euros, meritori si es t¨¦ en compte que el 77% de les vendes responen a l'econ¨°mic format del llibre de butxaca.

Davant d'aquestes xifres, pot haver-hi una sobredosi de noir que acabi assassinant el g¨¨nere? Aix¨ª ho van apuntar a Barcelona Bussi i Minier (¡°¡±la producci¨® ¨¦s tremenda i aix¨° ¨¦s perill¨®s¡±). I Lemaitre, menys diplom¨¤tic, va anar m¨¦s enll¨¤: ¡°No hi ha gaire bona literatura polic¨ªaca i s¨ª for?a de mediocre, per¨° no crec que sigui en proporci¨® molt m¨¦s gran a la que es d¨®na en altres g¨¨neres¡±.

A Fran?a es publiquen 1.820 novetats anuals de novel¡¤la negrecriminal; un de cada cinc llibres que es venen ¨¦s un ¡®polar¡¯, amb una facturaci¨® de gaireb¨¦ 170 milions d¡¯euros; el 77% de les vendes responen a l¡¯econ¨°mic format del llibre de butxaca

Fischbach admet aquesta sobreproducci¨® per¨° insisteix a conjurar aquest perill per la via que ¡°el model d'an¨¤lisi social que destil¡¤la la novel¡¤la negra, la utilitzaci¨® de la investigaci¨® i les refer¨¨ncies a fets reals est¨¤ impregnant la novel¡¤la blanca¡±; i exemplifiquen des del festival amb Dora Bruder, de Patrick Modiano; HHhH, de Laurent Binet o fins L'adversari, d'Emmanuel Carr¨¨re.

En qualsevol cas, la moda del polar (que ¡°est¨¤ sent tradu?da fins al sempre bastant impermeable mercat angl¨¨s¡±, diu Fischbach) significa donar llarga vida al seu Quais du Polar de Li¨®, cap visible de la trentena de festivals del g¨¨nere que acull Fran?a. Convidats de 21 pa?sos diferents encap?alaran aquest any un certamen de tres dies (de l'1 al 3 d'abril) que, ja en la seva 12a edici¨®, t¨¦ un pressupost de 600.000 euros (quatre vegades m¨¦s que el BCNegra), nom¨¦s un ter? del qual ¨¦s aportat pel Consistori, i que es permet el luxe d'explicar la Polar Connection, una zona professional on es reuneixen (l'any passat, 200 persones) agents literaris, productors audiovisuals i directors de cadenes de televisi¨® per intentar aconseguir els drets de les millors obres. Els del noir s¨®n tipus durs i ambiciosos¡­