Ruptura urbana

Barcelona ha d'anar m¨¦s enll¨¤ de la mitificaci¨® dels anys vuitanta, dels Jocs Ol¨ªmpics i de Barcelona model for export. Seria absurd menysprear un moment rupturista i en general reeixit de l'urbanisme barcelon¨ª. Com ho va ser el radical Cerd¨¤. O com es va intentar als anys republicans amb el Gatcpac de Torres Clav¨¦ i de Sert. Ens inspirem en el passat, en la cultura acumulada, en les idees i els projectes i en les intervencions al territori. Tamb¨¦ en el que es va proposar i no es va fer, en les demandes i les aspiracions populars i en la imaginaci¨® d'intel¡¤lectuals, literats i artistes. La cultura ¨¦s el que queda quan tot s'ha oblidat. La mem¨°ria no ¨¦s l'ahir, ¨¦s avui, el que s'ha internalitzat. ?s ¨¨poca de canvi, com afirma l'alcaldessa, ni copiar el passat, ni conformar-se amb el present.

Recentment el Col¡¤legi d'Arquitectes va convidar la responsable d'Urbanisme, Janet Sanz. La seva exposici¨® va ser innovadora i ambiciosa. En l'aire es notava inter¨¨s, il¡¤lusi¨®, desig de girar full. Com em va dir l'arquitecte Carles Ferrater, ¡°¨¦s com si torn¨¦ssim a principis dels setanta¡±. Rafa C¨¢ceres va recordar aquells anys quan es reivindicava el dret a l'habitatge igual que es demanava assist¨¨ncia sanit¨¤ria i escola p¨²blica. Tamb¨¦ destacava el protagonisme de dones joves en el poder municipal, com la mateixa Ada Colau. Si la protagonista de l'acte amb prou feines supera els 30 anys, amb ella hi havia a primera fila la responsable de la macro¨¤rea social de l'Ajuntament, Laia Ortiz, d'una edat similar. Dues dones de tamb¨¦ uns 30 anys, Gala Pin i Merche Vidal, estan al capdavant de Ciutat Vella i Mobilitat i Transports. Joves i dones, amb experi¨¨ncia d'activisme ciutad¨¤, s¨®n gaireb¨¦ garantia d'aires nous en els objectius i en l'estil de la gesti¨® urbana.

Aquest canvi ens confronta a les ciutats amb dos grans reptes. La insostenibilitat del mal ¨²s, el malbaratament i l'especulaci¨® amb l'energia, l'aigua i el s¨°l. I els seus efectes perversos: l'escalfament del planeta, majories que no accedeixen a recursos b¨¤sics, la contaminaci¨® de l'aire, etc¨¨tera. Aquests efectes s¨®n universals per¨° afecten m¨¦s directament les majories populars. I tamb¨¦ la creixent desigualtat social i l'exclusi¨® dels marcs integradors, la crisi del treball remunerat i la segregaci¨® de l'habitatge del teixit urb¨¤ i social. Ambdues bombolles van augmentant i donaran lloc a conflictes, en molts casos asim¨¨trics, que generaran insurreccions, revoltes i viol¨¨ncies. Les ciutats i les regions urbanitzades actuals no s¨®n nom¨¦s l'¨¤mbit de les crisis, tamb¨¦ en s¨®n factors causals.

Barcelona i l'entorn metropolit¨¤ no poden pensar-se al marge d'aquesta realitat globalitzada. Als anys vuitanta i seg¨¹ents el repte urb¨¤ va ser la intervenci¨® f¨ªsica al territori, cosa que va derivar en atracci¨® d'inversions de capital privat. Es van augmentar els serveis i van millorar els entorns col¡¤lectius, com els transports, l'espai p¨²blic, els equipaments socials i culturals i es van rehabilitar conjunts d'habitatges populars. Per¨° a mesura que la ciutat es va convertir en un lloc prioritari d'acumulaci¨® de capital, en gran part gr¨¤cies a l'especulaci¨® urbana, es va multiplicar la regressi¨® social (desnonaments, desocupaci¨®, pobresa, privatitzacions, marginaci¨®, etc¨¨tera) i es van retallar les prestacions socials.

L'¨²s intensiu de la ciutat metropolitana accentua els factors agressius amb el mitj¨¤: la mobilitat basada en l'autom¨°bil, la urbanitzaci¨® dispersa en l'entorn regional, les arquitectures ostentoses, les activitats depredadores (turisme, transferir residus al mitj¨¤ f¨ªsic). Les prioritats de les pol¨ªtiques p¨²bliques no poden ser les mateixes que en la d¨¨cada dels vuitanta. No es tracta de m¨¦s austeritat si s'ent¨¦n com menys b¨¦ns i prestacions, sin¨® d'altres maneres de consum i gesti¨® dels recursos i dels serveis.

Els dos reptes esmentats ¡ªla sostenibilitat i la desigualtat social¡ª no poden afrontar-se amb els mateixos instruments jur¨ªdics i urban¨ªstics. Com el control p¨²blic i social del sistema bancari, de les empreses de serveis i de la propietat del s¨°l. Cal intervenir a la ciutat com un proc¨¦s inductiu i real i no com un pla o model deductiu i virtual. Plantejar-se cada acci¨® urban¨ªstica, no per resoldre un problema, sin¨® per resoldre diversos problemes alhora: sostenibilitat i llocs de feina, habitatges i integraci¨® ciutadana, millora de l'entorn urb¨¤ i reducci¨® de les desigualtats. I aix¨° nom¨¦s es pot fer escoltant la ciutadania.

Jordi Borja ¨¦s urbanista.?