La seducci¨® de Viena

La ciutat de Viena desperta des de fa uns quants anys una irresistible seducci¨® entre la gent d¡¯arts i de lletres. La reuni¨®, en un per¨ªode de cinquanta anys, d¡¯homes i de fets tan representatius i de tant valor com la Sezession, Gustav Klimt, Otto Wagner, Oskar Kokoschka, Sigmund Freud, Hugo von Hofmannsthal, Stefan Zweig, Gustav Mahler, Arthur Schnitzler o Arnold Sch?nberg, tots ells implicats en all¨° que va anomenar-se una apocalypse joyeuse, va fer que, des del gran llibre de Claudio Magris, Il mito asburgico nella letteratura austriaca moderna, fins al de Carl E. Schorske, Viena Fin-de-Si¨¨cle, passant per incursions molt ben fetes de Josep Casals ¡ªAfinidades vienesas¡ª, el fenomen de la Viena finisecular hagi gaudit d¡¯una fascinaci¨® com han fet poques ciutats d¡¯Europa i en tan pocs decennis.

El llibre m¨¦s interessant que s¡¯ha fet sobre el tema ¨¦s el que hem citat de Schorske, model per a diversos estudis de cultura urbana en moments circumscrits de la seva hist¨°ria. (Quan tindrem un llibre semblant sobre la Barcelona dels per¨ªodes superposats del Modernisme i el Noucentisme; un llibre en qu¨¨ la hist¨°ria de la burgesia catalana i el catalanisme permetin de fer el quadre interrelacionat de costums, institucions, belles arts, literatura, arquitectura, i formes i lluites pol¨ªtiques?)

L¡¯enlluernament per aquella florida cultural vienesa i austr¨ªaca, en part filla de les restes d¡¯una aristocr¨¤cia imperial i una alta burgesia m¨¦s generoses que patri¨°tiques, i en part filla de la poblaci¨® jueva acomodada, tothom m¨¦s cosmopolita que nacionalista, no ha cessat, doncs, a tot Europa, des que la revista Cahiers va publicar un fam¨®s i acreditat n¨²mero monogr¨¤fic dedicat a aquesta ciutat i a aquell moment. La novetat d¡¯avui ¨¦s un llibre de Jacques Le Rider, especialista en la cultura vienesa i habsb¨²rgica, que no arriba a les cotes dels llibres de Magris o de Schorske, per¨° que resulta de gran inter¨¨s per dos motius: per la posici¨® i l¡¯actitud dels jueus en el si d¡¯aquesta cultura i aquest estat, i pel retrat ¡ªtota la segona part del llibre¡ª de diverses figures de relleu, moltes ja esmentades, tamb¨¦ en tant que pertanyents a la minoria jueva de la ciutat de Viena: Los jud¨ªos vieneses de la Belle ?poque (Barcelona, Subsuelo, 2016).

El llibre de Le Rider s¡¯esbiaixa, volent-ho o no, cap a una q¨¹esti¨® de capital discerniment, tant per entendre l¡¯aportaci¨® dels jueus a la cultura d¡¯?ustria com per entendre la q¨¹esti¨® jueva, ella mateixa, el sionisme, el nacionalisme hebreu i l¡¯inici de la migraci¨® cap a Palestina. Quant a aix¨°, el llibre escampa tota mena de boires i dubtes: la comunitat jueva de Viena, i de tot el territori austr¨ªac ¡ªno en el cas del jueus de l¡¯est, o Ostjuden, que van ser els p¨¤ries de la cultura jueva durant aquells decennis, i una de les causes de l¡¯odi ari cap als jueus¡ª, gaireb¨¦ mai es va manifestar a favor del nacionalisme; m¨¦s aviat admirava la manera com Francesc Josep havia resolt la q¨¹esti¨® de l¡¯assimilaci¨®, i agra?a que els jueus, des de les ¨²ltimes d¨¨cades del XIX, fru?ssin, malgrat tots els avatars antisemites que no deixen de ser una constant al llarg de la hist¨°ria d¡¯Europa, d¡¯una certa tranquil¡¤litat i un cert respecte: ¨¦s cert que Freud, per exemple, va tenir problemes greus, per la seva qualitat de jueu, per poder fer prosperar la seva teoria psicoanal¨ªtica en el terreny oficial i universitari, per¨° tamb¨¦ ho ¨¦s que, cregut com estava que no havia fet cap mal al seu pa¨ªs, ans tot el contrari, no se¡¯n va anar a l¡¯exili fins al 1938.

Aix¨ª, el mateix Freud va escriure: ¡°Sempre que van estar a punt de brotar en mi sentiments d¡¯exaltaci¨® nacional, vaig intentar suprimir-los com a desastrosos i injustos, espantat per l¡¯exemple d¡¯aquelles nacions entre les quals els jueus ens trobem escampats¡±. D¡¯Arthur Schnitzler es diu: ¡°Considerava el sionisme merament com un principi moral i com una acci¨® de benefic¨¨ncia, per dir-ho sincerament. La idea de l¡¯establiment d¡¯un estat jueu sobre una base religiosa i nacional li semblava com una est¨²pida rebel¡¤li¨® contra l¡¯esperit de tot el desenvolupament hist¨°ric¡±. Karl Kraus, al seu llibret Una corona per a Si¨®, adre?at contra Theodor Herzl i el projecte sionista, ¡°exposa amb una eloq¨¹¨¨ncia morda? els arguments plens de sentit com¨² dels partidaris de l¡¯assimilaci¨® contra la idea sionista, que considera un projecte d¡¯autoexclusi¨® dels jueus¡±. Zweig parla d¡¯aquesta ¡°boja Europa de les nacionalitats i dels nacionalismes¡±; i Mahler prefereix la vida del ¡°jueu errant¡±: ¡°un ¨¦sser a qui el dest¨ª ha llan?at al m¨®n i ara vaga sense rumb fix¡±. I l¡¯autor mateix arriba a la conclusi¨®, velada, que potser els jueus ¡ªtot i considerar ignominiosa la persecuci¨® de qu¨¨ van ser objecte durant tot el temps que analitza al seu llibre, i abans i despr¨¦s¡ª haurien fet m¨¦s cultura, com solien, sense p¨¤tria o sense naci¨®, que amb elles.