¡°El model de llengua ¨¦s del tot v¨¤lid, per¨° potser hi ha una certa rigidesa¡±

S¨®n els dos bruixots de l¡¯¨¦sAdir, el portal ling¨¹¨ªstic de la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), amb perm¨ªs dels equips de ling¨¹istes de TV-3 i Catalunya R¨¤dio. Ernest Rusin¨¦s (Barcelona, 1972), cap d¡¯assessorament ling¨¹¨ªstic de la CCMA i director de l¡¯¨¦sAdir, i Jordi Sol¨¦ (Barcelona, 1969), editor del portal, gestionen el dia a dia d¡¯un web que, qualsevol que el vegi, pensar¨¤ que t¨¦ al darrere un regiment de fil¨°legs i gestors de xarxes. I no ¨¦s el cas; mai amb tan pocs mitjans s¡¯havia fet tanta feina. D¡¯arreu els arriben felicitacions pel des¨¨ aniversari, tot just abans-d¡¯ahir.

Pregunta. Com va n¨¦ixer l¡¯¨¦sAdir? Qu¨¨ va passar perqu¨¨ sort¨ªs?

Jordi Sol¨¦. Tot comen?a l¡¯any 2003, pel 20¨¨ aniversari de TV-3 i Catalunya R¨¤dio. Els diversos departaments de les dues empreses van pensar qu¨¨ podien fer, i en un primer moment es va pensar a tornar a editar els criteris ling¨¹¨ªstics de les dues cases. Per¨° de seguida es va veure que en plena ¨¨poca d¡¯internet el m¨¦s pr¨¤ctic era donar-li un format web, amb tres objectius: unificar criteris, facilitar la consulta i facilitar l¡¯actualitzaci¨® immediata. Llavors hi havia Oriol Camps com a cap dels ling¨¹istes de la r¨¤dio i Maria Alba Agull¨® a la tele, ells van prendre la iniciativa.

P. Quin s¨®n aquests criteris? Quina ¨¦s la l¨ªnia fixada i que s¡¯expressa a l¡¯¨¦sAdir?

Ernest Rusin¨¦s. TV-3 i Catalunya R¨¤dio neixen amb la idea de fer una llengua flexible, acostada a la llengua del carrer, transparent, i aqu¨ª hi ha una coher¨¨ncia. ?s un model fixat en l¡¯¨¨poca de la pol¨¨mica entre heavys i lights (finals dels vuitanta, principis dels noranta) que va ser mol ¨²til i necessari d¡¯establir. Per¨° ara, tot i que pensem que ¨¦s un model totalment v¨¤lid, i necessari, potser hem caigut en una certa rigidesa del mateix model. Llavors hi havia una llengua normativa massa encarcarada, massa r¨ªgida, i s¡¯havia de fer una flexibilitzaci¨®, per¨° avui dia molta audi¨¨ncia preocupada per la llengua, quan sent vivenda, pensa que ¨¦s una incorrecci¨®. Ens hem de preguntar si hem de reconduir el model. Si hi ha propostes que no han acabat de triomfar, doncs potser no hi hem de continuar batallant.

Rusin¨¦s: ¡°Mentre que ¡®Merl¨ª¡¯ s¡¯adapta a la transgressi¨®, el ¡®Mic¡¯ ¨¦s molt m¨¦s ortodox¡±

J. S. Potser es tracta nom¨¦s d¡¯alguns casos concrets, i no tant de repensar el model.

E. R. El model, com a idea, era i ¨¦s totalment v¨¤lid.

P. Una cr¨ªtica recent, per¨°, deia: ¡°Fa temps que TV-3 ha abandonat la llengua¡±. Potser els problemes s¨®n casos concrets, per¨° hi ha qui critica tot el model, amb una esmena a la totalitat.

J. S. A l¡¯¨¦sAdir estem en les 34.000 fitxes i no passar¨ªem d¡¯una desena de casos pol¨¨mics. Al darrere hi ha un problema de concepci¨® de la llengua. Moltes d¡¯aquestes cr¨ªtiques identifiquen norma i llengua, i una llengua sempre ¨¦s molt m¨¦s que una norma. Nosaltres treballem amb molts registres i hem d¡¯estar receptius als nous usos, i la visi¨® d¡¯identificar llengua amb norma ¨¦s molt reduccionista. Estic conven?ut que en general a TV-3 i a Catalunya R¨¤dio treballem molt per la qualitat ling¨¹¨ªstica i el resultat ¨¦s bo.

E. R. Hi ha una idea recurrent, un t¨°pic: ¡°Abans sortia millor¡±. No hi ha cap estudi objectiu que ho demostri, amb X hores de programaci¨® d¡¯ara i de fa 20 anys. Per antena en molts casos surt una molt bona llengua, per exemple als informatius la llengua t¨¦ un nivell molt satisfactori, i els locutors que surten en pantalla han guanyat en seguretat ling¨¹¨ªstica.

P. Si els joves del m¨®n real parlen d¡¯una determinada manera, i fem parlar els joves de ficci¨® de la mateixa, potser farem que els joves no canvi?n mai. El mitj¨¤ de comunicaci¨® ha de reflectir la llengua real o ha de fer un factor de correcci¨®?

E. R. TV-3 fa s¨¨ries que volen acostar-se a tota la poblaci¨®. En aquest cas, basculen entre la idea de model i la de mirall. A les s¨¨ries de producci¨® aliena per a adults, per a nens i a les pel¡¤l¨ªcules la llegua no es q¨¹estiona, ¨¦s model; la llengua del doblatge no ha estat mai en q¨¹esti¨®, i s¨®n moltes hores de programaci¨®. En el cas de la producci¨® pr¨°pia, per¨°, hem de ser molt m¨¦s mirall. Tot i aix¨°, encara estem en un estadi en qu¨¨ no es pensa en l¡¯aspecte ling¨¹¨ªstic. Hi pot haver documentals dedicats a grans organitzacions d¡¯¨¤mbit mundial i per als quals es va a gravar a un altre continent, per¨° l¡¯aspecte ling¨¹¨ªstic s¡¯obvia.

P. Aix¨° ho obvia la casa? O no s¡¯hi cau?

E. R. Una mancan?a que encara tenim, i que tamb¨¦ ¨¦s responsabilitat dels ling¨¹istes, ¨¦s que des del punt de vista de producci¨® log¨ªstica i de direcci¨® art¨ªstica no hi ha prou consci¨¨ncia ling¨¹¨ªstica. Quan s¡¯engega una producci¨®, aix¨ª com es t¨¦ prou clar que hi ha d¡¯haver una gent que s¡¯ocupi de maquillatge, encara no es t¨¦ prou clar que hi ha d¡¯haver assessorament ling¨¹¨ªstic. I no s¡¯¨¦s conscient de la gravetat d¡¯aix¨°.

P. Pot ser que s¡¯estigui creant una dist¨¤ncia important respecte d¡¯altres ¨¤mbits de la llengua? Per exemple els ensenyants: estan obligats a seguir la norma, per¨° es poden veure explicant coses que despr¨¦s s¨®n diferents quan veuen Merl¨ª.

J. S. Cada cop m¨¦s, a l¡¯ensenyament, es t¨¦ en compte la noci¨® de registre. La clau ¨¦s entendre que la llengua ¨¦s variaci¨® cont¨ªnua. Els nanos, evidentment, primer han d¡¯aprendre la norma; per permetre¡¯t transgredir la norma primer l¡¯has de dominar al m¨¤xim. Per¨° cal anar introduint la noci¨® de registre i variaci¨®, i s¡¯ha de veure amb normalitat que els mitjans es permetin llic¨¨ncies d¡¯acord amb l¡¯¨²s actual.

E. R. Nosaltres distingim, per exemple, entre la programaci¨® dirigida als nens m¨¦s petits i als adolescents. La llengua del Super3 est¨¤ m¨¦s acostada a la norma que no pas la llengua de Merl¨ª. En alguns casos hi ha aquesta dist¨¤ncia, per¨° no ¨¦s tan gran. En tota la programaci¨® infantil hi ha una cura especial, i en el doblatge tamb¨¦. Merl¨ª est¨¤ enfocat a l¡¯adolesc¨¨ncia, al moment de la transgressi¨®, i tamb¨¦ s¡¯adapta a aix¨°. El Mic, en canvi, es pot dir que segueix un model ortodox.

J. S. Si vols que una s¨¨rie reflecteixi la manera de parlar de la gent jove, ¨¦s l¨°gic que vagis a parar a l¡¯argot, i en el cas del catal¨¤ hi pot haver interfer¨¨ncies del castell¨¤, de manera que haur¨¤s de polir els di¨¤legs. Per definici¨®, una s¨¨rie juvenil que sigui versemblant ha de fer servir paraules no normatives, forma part de llenguatge de la gent jove.

P. Hi ha hagut alguna mena de canvi pel que fa al dialecte de TV-3? Fa un temps es deia que es tendia a centralitzar la llengua dels locutors, i ara hi ha casos com el de Rafel Vives, del Ja t¡¯ho far¨¤s, que exhibeix una fant¨¤stica variant balear.

E. R. Aix¨° era una llegenda urbana. No hi ha hagut mai una feina dels serveis ling¨¹¨ªstics de la CCMA en aquesta direcci¨®, ni activa ni passiva.

J. S. El que passa ¨¦s que, quan una persona fa 10 o 15 anys que viu aqu¨ª, s¡¯empelta una mica de la fon¨¨tica. No ha existit mai una consigna dels ling¨¹istes, per¨° alg¨² que viu aqu¨ª molts anys pot haver canviat l¡¯accent, perqu¨¨ s¡¯hi ha acostumat inconscientment.

E. R. Una altra llegenda urbana ¨¦s que no se senten accents per les nostres emissions. Si fem una llista ens surt molta gent que no ¨¦s del catal¨¤ central, i gent que fa continu?tat, no pas espor¨¤dics.

J. S. Potser abans alg¨² associava dialecte a ruralisme, o a la idea que no tots els dialectes eren igual de bons. Tot aix¨° s¡¯ha superat, veiem que la variaci¨® ¨¦s la riquesa de la llengua. Com m¨¦s veus millor.

?