Bones velles idees

La mort de Francisco Rubio Llorente ha donat ocasi¨® que diversos amics i col¡¤legues hagin recordat l'exist¨¨ncia d'un estudi dirigit per ell i encarregat el 2004 per Rodr¨ªguez Zapatero amb la vista posada en una reforma controlada de la Constituci¨®. Continua all¨¤ des de fa m¨¦s de deu anys. Per una vegada la intu?ci¨® pol¨ªtica d'un nou govern socialista i la millor solv¨¨ncia professional es van donar la m¨¤ transit¨°riament, tot i que s'abandonessin de seguida. Molt poc abans de morir, fa tot just uns mesos, ho recordava el mateix Rubio Llorente en un article a Claves.

D'aix¨° en fa m¨¦s de deu anys. Encara no hav¨ªem viscut gens ni mica la ventada de la crisi ¡ªque va ser inocultable des del 2008¡ª, tot i que s¨ª que hav¨ªem viscut la sorprenent reclamaci¨® d'un nou Estatut de Catalunya per part del tripartit i particularment del seu president, Pasqual Maragall. L'agitaci¨® d¡¯aleshores avui l¡¯hem oblidada, per¨° va ser fren¨¨tica i tan desgastadora que el refer¨¨ndum per a l'aprovaci¨® de l'Estatut va tenir una participaci¨® baix¨ªssima, entorn de la meitat del cens, i inequ¨ªvocament il¡¤lustradora del desafecte que la seva tramitaci¨® i debat havien causat dins de Catalunya. Encara quedava la tramitaci¨® exterior, el raspall de Guerra, la campanya de carrer del PP i la sent¨¨ncia d'un Tribunal Constitucional amb alguns dels seus membres en fase de descompte.

La meva sensaci¨® ¨¦s que en el debat p¨²blic es torna a eclipsar aquest pla de reforma d'alguns elements estructurals de l'Espanya del 1978. Sembla que continua sent conversa de passadissos i sobretaules abans que de taules i pon¨¨ncies, comissions i jornades p¨²bliques, com si treure el cap a aquest horitz¨® produ¨ªs de cop un vertigen de magnitud sideral. El que sorpr¨¨n m¨¦s, tanmateix, ¨¦s que formi part alhora de les conviccions t¨¤cites, o gaireb¨¦ ja de les fatalitats assumides, i malgrat aix¨° cap partit pol¨ªtic fort no estigui disposat a liderar-la com a projecte potent de futur, m¨¦s enll¨¤ del curt termini i m¨¦s enll¨¤ tamb¨¦ del c¨¤lcul electoral.

Encara no ¨¦s el moment? A Rubio Llorente l¡¯hi va semblar ja fa una d¨¨cada, quan encara no hav¨ªem viscut la plaga justificada de desconfian?a envers la probitat de les institucions. Per¨° la simptomatologia d'una crisi profunda i fins les proves de disfuncions greus del sistema de partits i la seva colonitzaci¨® de l'Estat a tots els nivells ja hi era: formava part del discurs gris, invisible, d'algunes elits intel¡¤lectuals i pol¨ªtiques molt ben informades. Javier Pradera va deixar sense publicar fa vint anys un assaig titulat Corrupci¨®n y pol¨ªtica. Los costes de la democracia (editat l'any passat a Galaxia). Cont¨¦ una anatomia demolidora, preco? i fulminant, dels m¨¨todes de corrupci¨® pol¨ªtica afavorits o no avortats per la democr¨¤cia espanyola, i insinuava sense vacil¡¤lacions que en cap cas no serien els mateixos partits els que trobarien els m¨¨todes per extirpar la xacra.

En els ¨²ltims anys hem viscut l'evid¨¨ncia que no serien els partits els qui s'animarien a desencallar ¡°els fen¨°mens d'esclerosi partidista¡± que havien viscut ni suspendrien els ¡°acords endog¨¤mics entre si per protegir els seus interessos corporatius¡±. I tanmateix, les coses sembla que han canviat pel seu compte, fins i tot en certa mesura ha canviat el partit socialista. Fins i tot ha canviat el Parlament, per molt que la Taula del Congr¨¦s hagi col¡¤locat al centre Ciutadans i relegat al galliner els diputats de Podem, una decisi¨® que despr¨¦s ha rectificat. Ha estat l'efecte del que Pradera no va poder arribar a preveure quan escrivia el seu llibre cap al 1996. Una barreja de noves generacions, cultura pol¨ªtica ¨ªntegrament democr¨¤tica, crisi econ¨°mica i noves exig¨¨ncies contra la desigualtat han posat de cap per avall el sistema cl¨¤ssic, per¨° no ha creat, encara, les condicions per evitar la reproducci¨® dels seus mals, m¨¦s enll¨¤ de la bona fe i les bones intencions.

No ¨¦s f¨¤cil saber la causa per la qual Pradera va deixar in¨¨dit el seu llibre. Per¨° m¨¦s dif¨ªcil ¨¦s saber per qu¨¨ aquest diagn¨°stic de vig¨¨ncia al¡¤lucinant ha tingut una resson¨¤ncia tan escassa en els mitjans i ha continuat tan absent dels debats. No seria desenraonat pensar que en les negociacions actuals pogu¨¦s oferir part de les bases met¨°diques i anal¨ªtiques per atacar el problema amb credibilitat i consist¨¨ncia, sense apel¡¤lar ret¨°ricament a forrellats tremebunds i sense que apunti tampoc el mantra del liquidacionisme democr¨¤tic dels nous partits.

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista.