Rumieu-ho

Locutors de r¨¤dio, o guionistes dels locutors de r¨¤dio: ?realment creieu que als oients ens interessa saber que en l¡¯¨²ltim bar¨°metre d¡¯audi¨¨ncies heu quedat els primers? Trobeu normal dir en p¨²blic, enmig de les not¨ªcies, que sou els m¨¦s escoltats, per davant dels col¡¤legues de la compet¨¨ncia? Pol¨ªtics ¡ªd¡¯esquerra, de dreta, tant hi fa¡ª, ?no us ha passat pel cap humanitzar-vos i acceptar que tots ¡ªtots¡ª tenim contradiccions, i que no sempre sabem, millor que ning¨², qu¨¨ ¨¦s el que conv¨¦ fer? ?No podeu adobar, amb una mica d¡¯escepticisme, d¡¯humana inseguretat, les vostres declaracions? Jo mateix s¨®c, sempre, un bosc de dubtes; fins i tot a l¡¯hora de comprar el pa, dubte; i no em fa vergonya. No ¨¦s honest, el dubte?

Periodistes, tertulians, D¨¦u n¡¯hi do, quina capacitat per parlar de tot! I amb quina seguretat! De pol¨ªtica, per¨° tamb¨¦ d¡¯economia, d¡¯hist¨°ria, d¡¯art... Quin c¨²mul de saviesa! ?No temeu que els oients ens sentim humiliats en escoltar-vos i adonar-nos que som uns ignorants? Amb prou feines un pot parlar, sense ficar la pota, de poqu¨ªssims assumptes. Artistes pl¨¤stics, que ja als vint anys ens doneu, amb les vostres obres conceptuals, o en les entrevistes que us fan ¡ªno ¨¦s f¨¤cil, diferenciar les unes de les altres¡ª, lli?ons sobre la vida, sobre just¨ªcia social, sobre ¨¨tica. Als vint anys! Quanta intel¡¤lig¨¨ncia, quanta cultura i quanta experi¨¨ncia juntes! I quins curr¨ªculums! Infinits, cosmopolites, inassequibles. I jo que, a la vostra edat, anava m¨¦s perdut que una cabra en un garatge!

Escriptors, que, si els vostres llibres no funcionen, carregueu despectivament contra les institucions, contra la premsa, contra la manca de nivell dels lectors. Mai no contra l¡¯obra pr¨°pia, ¨¦s clar, de valors inestimables. Cr¨ªtics literaris, que, sovint, quan us ocupeu d¡¯un llibre, ho feu per a mirar-lo de re¨¹ll i per a, com diu Coetzee, ¡°dir coses intel¡¤ligents a expenses d¡¯altres persones¡±. Metges, advocats, fisioterapeutes, notaris, que empapereu els vostres despatxos i sales d¡¯espera amb t¨ªtols i diplomes. Regidors, alcaldes, consellers, presidents, que feu gravar, als edificis de propietat p¨²blica ¡ªs¨ª, de propietat p¨²blica¡ª, plaques amb el vostre nom.

Mares i pares, que, davant d¡¯altres mares i pares, no es lleveu de la boca les genials qualitats dels vostres fills. Amics, coneguts, saludats, desconeguts, que sense que ning¨² us ho demane oferiu, a les xarxes socials, imatges i detalls ¨ªnfims de la vostra vida. A tots, benvolguts, deixeu-me que us fa?a, modestament, dues preguntes. Dues q¨¹estions que jo em faig sovint, quasi cada dia, com una gimn¨¤stica de manteniment. Primera: qu¨¨ aporteu, vosaltres, a la hist¨°ria de la humanitat i a l¡¯univers? I segona: qu¨¨ creieu que canviar¨¤, al m¨®n, quan vosaltres desaparegueu? No, no contesteu ara. No hi ha pressa. Rumieu-ho, rumieu-ho amb temps. Ja en parlem.