La Generalitat fa front a una despesa de m¨¦s de 1.100 milions per acabar L9

Un dia, Santi Vila, sent titular de Territori, va dir sobre la l¨ªnia 9 del metro: ¡°?s el pitjor problema que t¨¦ el conseller¡±. Potser per al seu successor, Josep Rull, les dificultats ja no s¨®n tantes, des d¡¯ahir, amb la connexi¨® fins l¡¯aeroport. Tot i que l¡¯ambiciosa l¨ªnia continua sent un pou en qu¨¨ s¡¯hi han abocat ja 4.826 milions d¡¯euros. I el pitjor: encara en falten m¨¦s de 1.100 milions d¡¯inversi¨® per acabar la l¨ªnia de metro m¨¦s llarga d¡¯Europa quan es va idear i una de les m¨¦s modernes en aquella primera d¨¨cada dels anys 2000. Per fer-se una idea: la connexi¨® del tramvia per la Diagonal estava pressupostada en uns 170 milions d¡¯euros.

Els 1.100 milions d¡¯euros s¨®n xifres probablement caducades: ni compten els impostos ni els nous sobrecostos que la Generalitat haur¨¤ d¡¯assumir arran de la paralitzaci¨® de les obres en el tram central que ha d¡¯unir les estacions de Zona Universit¨¤ria i Sagrera, amb un t¨²nel a mig fer i dues tuneladores aturades en el subs¨°l des de fa m¨¦s dos anys. Unes fotografies publicades al portal Trackrunners.com permet veure una d¡¯elles.

A causa de coses com aquestes, la l¨ªnia 9 t¨¦ un greu desavantatge respecte la connexi¨® tramviaire: no es pot tirar enrere. S¡¯hi han abocat tants diners i s¡¯han generat tantes expectatives que s¡¯ha d¡¯acabar. Nom¨¦s funcionen 29 estacions de les 52 plantejades inicialment i a hores d¡¯ara els trens nom¨¦s cobreixen 31 quil¨°metres; en falten 16,7. Ve?ns afectats per les obres han exigit que se¡¯ls tanquessin els pous que s¡¯havien fet en els seus barris per introduir material, una cicatriu que esperaven que s¡¯acab¨¦s amb l¡¯arribada algun dia del metro.

De moment, l¡¯Ajuntament de Barcelona ajudar¨¤ a la Generalitat a finan?ar parcialment el tram de la L-10 Sud, perqu¨¨ el metro pugui arribar als barris de la Zona Franca el pr¨°xim any. Per aix¨° caldran uns 70 milions d¡¯euros, tot i que acabar tot el ramal que ha de morir a Pol¨ªgon Pratenc requereix 280 milions d¡¯euros. I el conjunt del tram central necessita d¡¯uns altres 836 milions d¡¯euros, encara que aquestes obres no tenen previsions per remprendre¡¯s. En tots dos ja s¡¯han invertit un m¨ªnim de 457 milions d¡¯euros.

El cost per a la Generalitat no s¡¯acaba aqu¨ª. Per aconseguir diners per finan?ar l¡¯obra, el Tripartit va decidir adjudicar el 2008 la construcci¨® i el manteniment de totes les estacions de la l¨ªnia 9, excepte el tram del mig. Les obres ascendien a 1.932 milions, per¨° s¡¯asseguraven a les concession¨¤ries uns marges de beneficis anuals del 8%, aix¨ª que acabaran costant al voltant de 9.000 milions d¡¯euros en factures mensuals no subjectes al pas de trens o de passatgers. La Generalitat paga cada any 235 milions per un paquet d¡¯estacions ja en funcionament i d¡¯altres que no estaven sent explotades. Un exemple: les 15 que van comen?ar a funcionar ahir.

Els desajustos de calendaris han comportat altres problemes, resolts tamb¨¦ ahir. ?s el cas de comvois de tren que l¡¯Autoritat del Transport Metropolit¨¤ (ATM) va rebre el 2011 del seu fabricant, Alstom. Van costar 42,3 milions d¡¯euros, per¨° molts d¡¯ells no es van poder utilitzar per al que estaven previstos fins a l¡¯estrena del metro de l¡¯aeroport. Havien estat encarregats el 2008 i no estaven pensats per arribar a l¡¯aeroport: la seva destinaci¨® era el ramal de la L-10 Sud, que encara haur¨¤ d¡¯esperar una mica m¨¦s.

Els 6.000 milions que s¡¯espera que acabi costant en l¡¯escenari optimista la construcci¨® de la l¨ªnia 9 suposen un incement important des que el Govern de CiU va xifrar en 2.248 milions el cost el 2002, quan es va posar la primera pedra. Llavors es preveia posar en servei el primer tram (el nord) el 2004, que no arribaria fins als finals del 2009, i la resta el 2007. L¡¯esvoranc del Carmel, quan es feien les obres de la L5, van obligar a ajustar les obres de la L9 i augmentar la seguretat, el que va provocar que els costos augmentessin, per¨° tamb¨¦ va ser necessari abans refer alguns tra?ats i sobretot analitzar el subs¨°l. All¨° no va impedir que una tuneladora estigu¨¦s un any sense poder avan?ar a la Zona Franca.

Tot i els costos afegits de l¡¯obra, a l¡¯ATM tamb¨¦ li ha vingut b¨¦ que no es pos¨¦s en marxa la l¨ªnia 9. Durant la crisi no nom¨¦s ha caigut el nombre de viatger als conjunt del sistema de metro i autobusos, sin¨° que l¡¯ATM ha tingut problemes financers que hagu¨¦ssin empitjorar d¡¯haver de suportar el cost de funcionament de la l¨ªnia. La Generalitat paga 50 milions d¡¯euros anuals de canon per poder fer servir el tram entre Zona Universit¨¤ria i T-1 Aeroport.