El Banc d¡¯Espanya va certificar el 1984 l¡¯enriquiment de Pujol amb Banca Catalana

La just¨ªcia ha desenterrat aquesta setmana la fallida de Banca Catalana, l'entitat de la qual Jordi Pujol va ser conseller executiu de 1974 a 1976 i principal accionista fins al 1982, quan ja feia dos anys que era a la Generalitat. L'expresident va negar dimecres que l'origen de la seva fortuna que investiga l'Audi¨¨ncia Nacional tingui relaci¨® amb aquella ¨¨poca, per¨° els informes que va redactar aleshores el Banc d'Espanya van certificar que Pujol i diversos familiars es van lucrar com a accionistes de l'entitat o amb operacions reservades als directius.

Les auditories del Banc d'Espanya despr¨¦s d'intervenir Banca Catalana van servir de base per a la querella que el 1984 van presentar els fiscals Carlos Jim¨¦nez Villarejo i Jos¨¦ Mar¨ªa Mena contra Jordi Pujol i 24 directius, als quals van acusar d'apropiaci¨® indeguda i falsedat per enriquir-se amb els diners dels clients i una gesti¨® nefasta.

Aquella querella va provocar una enorme sisme en la societat i la pol¨ªtica catalana, que Pujol va utilitzar per culpar el Govern de voler laminar l'autonomia, primer durant la tramitaci¨® de la causa i posteriorment despr¨¦s de la seva exculpaci¨®, per 33 vots a vuit, el novembre del 1986. No obstant aix¨°, durant el proc¨¦s judicial mai es va q¨¹estionar la veracitat dels informes del Banc d'Espanya, que detallen el benefici econ¨°mic que van aconseguir els Pujol.

L'expresident va assegurar en la seva confessi¨® del 25 de juliol del 2014 que l'origen de la fortuna era una deixa del seu pare Florenci en morir el setembre del 1980, quantificat en l'equivalent en d¨°lars a 140 milions de pessetes (m¨¦s de 840.000 euros). El fiscal anticorrupci¨® Fernando Bermejo sost¨¦, no obstant aix¨°, que l'enriquiment de Pujol al capdavant de Banca Catalana pot ser l'origen d¡¯aquesta fortuna, al marge del suposat cobrament de comissions durant el seu mandat. Aquestes s¨®n les principals operacions que va relatar el Banc d'Espanya amb la documentaci¨® lliurada per la mateixa entitat.

Accionista principal. Pujol va ser el principal accionista de Banca Catalana del 1973 al 1982. Un any abans tenia 22.749 t¨ªtols de la s¨¨rie A i 76.010 de la de la s¨¨rie B, que van quedar redu?ts a una mil¡¤l¨¨sima part de la nit al dia. En aquell moment, Pujol ja s'havia despr¨¨s de les accions o les havia posat en lloc segur, segons el relat que llavors va fer la Fiscalia.

El pagament de l'impost de successions amb accions. El 19 de gener del 1982, quan Pujol feia gaireb¨¦ dos anys que era a la Generalitat, va vendre 1.057 accions de la s¨¨rie B a HOE SA, una societat instrumental que els directius van emprar per buidar la caixa de Banca Catalana. La germana de l'expresident va vendre aquell mateix dia 1.100 accions i la mare de tots dos, Maria Soley, 11.157 t¨ªtols m¨¦s. Se'ls va abonar m¨¦s de 25 milions de pessetes (uns 150.000 euros), que van servir per pagar amb uns 22 milions de pessetes l'impost de successions per la transmissi¨® de l'her¨¨ncia del pare Florenci. La peculiaritat de l'operaci¨® ¨¦s que HOE SA va comprar les accions als Pujol amb un cr¨¨dit de Banca Catalana sabent que no el retornarien, ja que la societat estava t¨¨cnicament en fallida. La fiscalia va dir aleshores que Pujol era conscient que el preu de les accions estava inflat a causa de la imminent fallida i que al mercat lliure mai haguessin pogut percebre aquesta quantitat.

Mig mili¨® d'euros en dividends il¡¤l¨ªcits. El Banc d'Espanya va certificar tamb¨¦ que entre el 1974 i el 1980, Jordi Pujol va percebre 84,3 milions de pessetes (m¨¦s de mig mili¨® d'euros) per dividends que la Fiscalia va considerar il¡¤l¨ªcits i delictius, ja que Banca Catalana arrossegava p¨¨rdues des de feia anys i aquest repartiment no estava justificat. Entre els 13 querellats d¡¯aleshores que tamb¨¦ van cobrar aquests dividends il¡¤l¨ªcits hi havia Francesc Cabana, cunyat de Pujol, que va percebre 20,7 milions de pessetes (124.00 euros).

Donaci¨® fict¨ªcia d'accions. El 14 de maig del 1982 Pujol va donar 22.749 accions de la s¨¨rie A i 74.953 accions de la s¨¨rie B a la Fundaci¨® Catalana, entitat cultural. La donaci¨® tenia una condici¨® suspensiva per a les accions de la s¨¨rie A, perqu¨¨ havien d'oferir-se primer als accionistes. Aquest tr¨¤mit mai es va complir, amb la qual cosa la donaci¨® no es va materialitzar, per¨° Banca Catalana la va donar per bona i ho va comunicar al Ministeri de Treball i Seguretat Social i al Registre de Fundacions Privades de la Generalitat. El Banc d'Espanya va acabar desenredant l'operaci¨®. La donaci¨® va ser inscrita per 188 milions de pessetes (1,3 milions d'euros), quan quedaven uns mesos perqu¨¨ les accions es redu?ssin a una mil¡¤l¨¨sima part despr¨¦s de la fallida de l'entitat. Dimecres passat el fiscal Bermejo va preguntar a Pujol per aquesta donaci¨®, per¨° l'expresident va negar qualsevol il¡¤legalitat, la mateixa versi¨® que descriu en les seves mem¨°ries.

Venta suculenta. La tesi de la Fiscalia ¨¦s que en realitat Pujol va conservar la titularitat d'aquestes accions, que la donaci¨® va ser fict¨ªcia i que quan al cap d'uns anys van recuperar el seu valor, se¡¯n va acabar desprenent per una gran suma de diners. Banca Catalana va ser comprada el 17 de maig de 1983 per un grup de 13 bancs, que va encarregar al Vizcaya la seva gesti¨®. La comissi¨® d'investigaci¨® contra la corrupci¨® del Parlament va intentar aclarir aquesta donaci¨® i venda i l'any passat va reclamar al BBVA, l'entitat que va absorbir el Banc Vizcaya, les actes de les sessions dels consells d'administraci¨® de Banca Catalana entre el 1982 i el 1985. El BBVA s¡¯hi va negar i va argumentar que ¡°contenen refer¨¨ncies freq¨¹ents a persones f¨ªsiques i continguts que mereixen la qualificaci¨® de dades de car¨¤cter personal¡±.

Dip¨°sits per a familiars. Aquesta va ser una pr¨¤ctica que va beneficiar especialment els Pujol i els directius de l'entitat, que van percebre un inter¨¨s superior al del mercat i que van poder recuperar els seus diners perqu¨¨ quan va arribar la descapitalitzaci¨® de Banca Catalana ja havien recuperat els fons. Aix¨ª, Jordi Pujol i la seva dona Marta Ferrusola van subscriure el 8 de mar? del 1982, dos anys despr¨¦s de convertir-se en president, un dip¨°sit a un any de deu milions de pessetes (61.000 euros) a un inter¨¨s del 13%. Ferrusola tamb¨¦ va formalitzar tres dip¨°sits m¨¦s en les mateixes condicions entre 1981 i 1982 per un import de 3,2 milions de pessetes (gaireb¨¦ 20.000 euros). De la mateixa manera, l'esposa de Pujol va contractar altres dip¨°sits amb el seu germ¨¤ Josep i la germana de l'expresident va fer el mateix per un import d'un mili¨® i mig de pessetes (m¨¦s de 9.000 euros), unes quantitats que ara semblen petites, per¨° que fa m¨¦s de 30 anys no estaven a l'abast de la majoria de la poblaci¨®.