Simplement, la Muriel

Cada vegada amb m¨¦s freq¨¹¨¨ncia al meu voltant se succeeixen morts absurdes, est¨²pides. Hi ha morts naturals, esperades, a les quals t¡¯has anat fent a la idea. ?s veritat que, en molts casos, s¨®n les m¨¦s amargues, sobretot quan per edat no tocava. Per¨° despr¨¦s hi ha les morts sobtades, per malaltia o accident, de vegades espectacular, de vegades insignificant, la societat del risc.

Muriel Casals ha mort quan encara no li tocava, a conseq¨¹¨¨ncia d¡¯un atropellament absurd, molt a la vora de casa seva. Hi havia passat mil vegades. Mai no calculem que cada dia, per una simple distracci¨®, correm greus perills. Se¡¯n va donar la not¨ªcia fa un parell de setmanes; despr¨¦s del primer ensurt, no semblava que la cosa fos greu, i m¨¦s si estava a cura d¡¯un servei m¨¨dic de confian?a. Per¨° el desenlla? ha estat el pitjor possible, el m¨¦s temut. Sempre passa aix¨ª, i fa molta r¨¤bia, en persones que no s¡¯ho mereixen de cap manera.

Muriel Casals era, simplement, la Muriel. Ning¨² a Barcelona no hi havia d¡¯afegir el cognom, a aquest nom tan bonic i tan franc¨¨s, tan adequat a la seva personalitat captivadora. La Muriel va ser una dona de bellesa delicada en la joventut i, malgrat que els cabells blancs van avan?ar r¨¤pids en la maduresa i mai no es va voler tenyir, va continuar sent-ho en els ¨²ltims anys, ja en edat de jubilaci¨®. No era una gran dama, com s¡¯ha dit; aquesta ampul¡¤losa denominaci¨® no li esqueia, sin¨® alg¨² amb encant, una seductora molt especial. En aquell m¨®n progre de finals dels seixanta crec que va ser la primera persona que em va fer valorar una cosa que aleshores se solia menysprear: la bona educaci¨®, entesa com unes formes que expressaven respecte mutu, sensibilitat cap a l¡¯altre sexe, senyals d¡¯amistat, fins i tot gestos de tendresa subtil i continguda. Em va conv¨¨ncer i aix¨ª ho crec jo tamb¨¦ des d¡¯aleshores.

Aquest tret segurament forma part d¡¯un aspecte que s¡¯ha subratllat aquests dies: la capacitat mediadora que tenia, la intel¡¤lig¨¨ncia per relacionar gent amb posicions molt distants. Anir¨ªem millor si existissin moltes persones com la Muriel, respectuoses amb les persones per¨° fermes en les idees, sense pretendre barrejar amistat amb partidisme. Quan Manuel Sacrist¨¢n parlava d¡¯alg¨² de qui la paraula no es podia posar en dubte, l¡¯exemple sempre era la Muriel, de qui deia que l¡¯honestedat la portava gravada en els ulls blaus, tan transparents.

La Muriel va formar part d¡¯un grup d¡¯economistes formats en el gran moment de la Facultat d¡¯Econ¨°miques de la Diagonal barcelonina. Aquells anys en qu¨¨ Jordi Nadal, Manuel Sacrist¨¢n i Fabi¨¤ Estap¨¦ tenien una idea clara i l¨²cida del que havia de ser una universitat, del que era ensenyar, del que s¡¯havia d¡¯aprendre, que la ci¨¨ncia no ha de ser incompatible ni amb la vida, ni amb la societat o la hist¨°ria. Les universitats, o s¡¯assemblen a un bar o s¡¯assemblen a un aparcament, les primeres s¨®n vives; les segones, mortes.

Doncs b¨¦, Econ¨°miques era llavors un bar, no nom¨¦s ple a vessar de clients, sin¨®, sobretot, d¡¯idees i debats, amb professors tan estimulants com els patriarques esmentats abans i altres de m¨¦s joves, conversadors enginyosos, incansables fins a l¡¯esgotament, entre els quals hi havia Ernest Lluch i Jacint Ros Hombravella. Sota la tutela dels patriarques, aquests ¨²ltims van formar la seva escola: Antoni Montserrat, Eugeni Giralt, Joan Clavera, Emili Gasch ¡ªprimera parella de la Muriel, pare de la seva filla¡ª, Francesc Roca, Carme Massana, els Artal i molts d¡¯altres.

La Muriel, l¡¯encantadora Muriel, era la pe?a central del grup i ho ha continuat essent. La majoria eren llavors del PSUC, potser era tanta la fascinaci¨® per Sacrist¨¢n, i despr¨¦s han anat virant cap al nacionalisme. Com a presidenta d¡¯?mnium, la Muriel ha exercit un gran paper p¨²blic en aquesta ¨²ltima etapa independentista. Ella ho era des de sempre, almenys des del 1981, quan, en un dinar amb Jes¨²s Rod¨¦s, tots dos van dir alhora: ¡°B¨¦, ara que tenim ja autonomia, hem d¡¯anar per la independ¨¨ncia¡±. Em vaig quedar sol defensant l¡¯autonomia, per¨° aquell dia vaig entendre certes coses que m¡¯han servit per comprendre el present.

Des del punt de vista personal, la inesperada mort de la Muriel m¡¯ha causat una pena infinita. Per¨° fins i tot des del punt vista pol¨ªtic m¨¦s general, crec que ¨¦s una p¨¨rdua: per a l¡¯entesa, per a la conc¨°rdia, fins i tot per al seny, si ¨¦s que encara en queda.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.