¡®Barcelonapp¡¯

?s com si li donessis unes amfetamines a l¡¯ecosistema: aix¨° ¨¦s el Mobile World Congress. Uns dies que motiven la gent, que fan que pensin i provin coses durant tot el dia¡±. Les interpretacions s¨®n lliures, per¨° Joan Miquel Espada parla estrictament de la sacsejada que rep la ind¨²stria tecnol¨°gica catalana amb motiu de la celebraci¨® a Barcelona d¡¯una de les fires m¨¦s importants del m¨®n, la de la telefonia m¨°bil, el Mobile World Congress (MWC), que obre les portes dilluns. Aquest emprenedor la va visitar per primera vegada fa tres anys, i el passat va ser el primer cop que hi va tenir un espai. No directament al MWC; va llogar un expositor al 4YFN (4 Years From Now), sal¨® paral¡¤lel pensat per a companyies tecnol¨°giques de nova creaci¨® que volen presentar-se en societat a la ca?a de clients i inversors.

Espada va al¡¤lucinar. ¡°Ens va venir a veure el cap de mobilitat d¡¯American Express!¡± Aquest any repeteix per consolidar la seva companyia, Getupcode, bon exemple del moment que viu el sector: es dedica a subhastar programadors consagrats entre empreses a la recerca de talent. L¡¯empresa busca possibles candidats, obre una mena de licitaci¨® en qu¨¨ participen diverses empreses i, si l¡¯acaben contractant, cobra l¡¯equivalent al 15% del salari brut anual. El creixement d¡¯aquesta ind¨²stria ha estat tan exponencial i el paper d¡¯aquests developers ¨¦s tan clau, que s¡¯ha disparat la seva demanda i la disposici¨® de les grans companyies a fer una oferta en obert competint amb rivals.

Getupcode ¨¦s un s¨ªmptoma del que li passa a la ind¨²stria tecnol¨°gica a Barcelona: hi ha talent, hi ha idees, hi ha noves empreses... i tot va agafant a la velocitat a qu¨¨ passen les coses avui dia, rapid¨ªssim. El que no ¨¦s tan clar ¨¦s si s¡¯avan?a gr¨¤cies als 11 anys que el MWC ¡ªo a la Mobile World Capital que hi va associada¡ª ¨¦s a la ciutat, o si aquesta evoluci¨® t¨¦ m¨¦s a veure amb la mateixa in¨¨rcia que ha pres la nova economia. Les administracions van assegurar, quan van abocar recursos p¨²blics per retenir la fira, que el sal¨® tindria un efecte crida per a la capital catalana. Que s¡¯hi instal¡¤larien grans companyies. Tamb¨¦ ho van dir els pol¨ªtics quan es va aconseguir deslocalitzar la Comissi¨® del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) i la seva seu va arribar a Barcelona. Avui, aquella CMT ha desaparegut i hi ha poques empremtes de grans operadores a Barcelona, m¨¦s enll¨¤ del gratacel de Telef¨®nica al final de la Diagonal. El MWC ha tingut efectes positius? ¡°La resposta ¨¦s que no ho sabem¡±, afirma rotund Miquel Barcel¨®, president executiu de B-Tec Camp del Bes¨°s i un dels impulsors de l¡¯associaci¨® que aplega les empreses que s¡¯ubicaven al districte tecnol¨°gic 22@ de Barcelona.

En aquella zona del Poblenou s¡¯apleguen 90.000 llocs de treball, per¨° ning¨² sap quants s¨®n de nova creaci¨® i quants s¡¯han robat a d¡¯altres llocs de la ciutat. I sobretot: si realment s¨®n tecnol¨°gics. El mateix li passa a les dades que elabora el lobby CTecno, que recull l¡¯exist¨¨ncia de 12.000 empreses tecnol¨°giques a Catalunya que donen feina a unes 88.000 persones. ¡°No hi ha dades objectives i, com sempre, en aquest pa¨ªs sempre toquem d¡¯o?da¡±, diu Barcel¨®, esc¨¨ptic respecte a l¡¯impacte del Mobile m¨¦s enll¨¤ de la seva gran setmana, quan es fa seva Barcelona.

Barcelona t¨¦ problemes per aportar finan?ament a les noves companyies, a part d¡¯obstacles burocr¨¤tics

Les seves paraules fins i tot traspuen escepticisme respecte a la denominada capitalitat mundial de la ind¨²stria m¨°bil que t¨¦ Barcelona fins al 2023, i que havia de ser un veritable catalitzador per a la ind¨²stria. Telef¨®nica, un dels socis forts de la Mobile World Capital, ¨¦s una de les poques grans companyies que hi ha en aquest ecosistema barcelon¨ª. Hi t¨¦ un centre de recerca i desenvolupament. Els seus projectes s¨®n dels m¨¦s ambiciosos. Un d¡¯ells es basa a aconseguir una interacci¨® m¨¦s intel¡¤ligent amb el tel¨¨fon m¨°bil. I el model es basa en la col¡¤laboraci¨® d¡¯altres empreses del sector. Per¨° tamb¨¦ hi ha projectes de cloud computing o big data... En tot cas, les desenes de treballadors que estan abocats en aquests temes no depenen del sal¨®.

Luis Mart¨ªn Cabiedes, un dels inversors referents en nous projectes tecnol¨°gics a Espanya, ¨¦s una altra de les persones que dubta que la fira ho hagi propulsat tot. ¡°Fa temps que a Barcelona es van desenvolupar empreses, i ¨¦s aix¨° el que afavoreix l¡¯ecosistema, perqu¨¨ en aquestes coses jo crec que condiciona m¨¦s la pluja fina que la tempesta d¡¯un dia que pugui significar el MWC¡±, diu. En la seva opini¨®, la fira t¨¦ m¨¦s un component tur¨ªstic i cultural: el trasbals de l¡¯arribada de 90.000 persones que es fan seva la ciutat (i l¡¯Hospitalet de Llobregat) durant una setmana. Els hotels de gom a gom. Els restaurants que no paren. Les festes nocturnes per amenitzar la setmana als participants. Els focus vigilant Mark Zuckerberg, el fundador de Facebook, que torna a Barcelona com a conferenciant estrella de la fira. Els motius, vaja, que fan que les administracions despleguin una immensa catifa vermella per Barcelona la setmana de l¡¯esdeveniment. ?s el sal¨® m¨¦s internacional, el que m¨¦s ress¨° t¨¦ dels que se celebren a la ciutat, i tamb¨¦ el que m¨¦s diners deixa per visitant: uns 4.800 euros per assistent, 460 milions d¡¯euros en total.

El MWC recupera aquella expressi¨® tan emprada des dels Jocs Ol¨ªmpics: posa Barcelona en el mapa, ara en el de la nova economia. El sal¨® ha superat des de fa anys les fronteres del poder que tenen les operadores de telefonia. Fins i tot ja no ¨¦s tan rellevant com abans el que puguin ensenyar els grans fabricants de tel¨¨fons ¡ªhi s¨®n tots menys Apple, defensor a ultran?a de les seves concorregudes keynotes¡ª. ?s una immensa trobada per mostrar tot el que pugui estar associat amb la mobilitat: elements de fabricaci¨®, tecnologia de transmissi¨® de dades, complements i, sobretot, continguts. Perqu¨¨, en el fons, les companyies telef¨°niques saben que els continguts, les aplicacions, les apps, s¨®n la ra¨® de ser perqu¨¨ la gent estigui penjada del tel¨¨fon intel¡¤ligent. Del seu negoci.

?s en aquest ¨²ltim vessant on Barcelona, diuen molts, ho est¨¤ petant. La ind¨²stria local s¡¯ha quedat al marge de la fabricaci¨® de tel¨¨fons, wearables o de sensors, per¨° est¨¤ tirant d¡¯aquest ¡°diamant del segle XXI¡± ¡ªen definici¨® d¡¯Espada¡ª que s¨®n els programadors i els seus programes. Ning¨² es lamenta ja que s¡¯hagi perdut el tren del hardware, que amb comptades excepcions es fabrica a pa?sos asi¨¤tics, aprofitant la seva encara competitiva m¨¤ d¡¯obra. ¡°Aqu¨ª tenim una tradici¨® hist¨°rica de fer vi, hi ha centenars de cellers, per¨° en canvi no fabriquem les tines on es fa i no passa res¡±, explica l¡¯expol¨ªtic Jordi William Carnes, president de CTecno, per defensar el model Barcelonapp i relativitzar el fet que no tinguem grans fabricants.

Carnes, tamb¨¦ director general de Turisme de Barcelona, va ser una de les persones que va treballar per conv¨¨ncer GSMA, la totpoderosa patronal del sector de la telefonia i organitzadora del Mobile, perqu¨¨ apostessin per quedar-se a Barcelona quan aquesta va obrir el 2011 una subhasta entre diferents ciutats europees per assignar la fira. Va organitzar tours pertot arreu per fer veure a la comitiva presidida per John Hoffmann que la capital catalana era la seva millor opci¨®. I ara defensa aquells moviments, no nom¨¦s pel que representa durant una setmana, sin¨® durant tot l¡¯any: ¡°?s un moviment subtil, de r¨°ssec, per¨° s¨ª que influeix en el sector local¡±. En la seva opini¨®, el pas de centenars de directius de grans companyies ¨¦s el que permet que despr¨¦s multinacionals com Ricoh, Cisco, HP o Oracle cre?n centres de decisi¨® importants a l¡¯¨¤rea metropolitana. I que tamb¨¦ sorgeixin start-ups locals, malgrat que ja existeix un h¨¤bitat natural que els fa m¨¦s f¨¤cil cr¨¦ixer; com diu Cabiedes, aquelles Intercom, Edreams, Diageo o Privalia que van mostrar el cam¨ª en sectors en qu¨¨ la ciutat ja t¨¦ perspectiva: el comer?, el turisme o la salut.

I els videojocs. Digital Legends n¡¯¨¦s un exemple. ¡°Nosaltres portem l¡¯acci¨® a la pantalla del m¨°bil¡±, diu el web d¡¯aquesta companyia catalana a mode de promoci¨®. ¡°Aqu¨ª hi ha tradici¨® de fer videojocs, alguns dels quals destaquen a nivell mundial¡±, fixa el seu fundador, Javier Carrillo, que pot presumir que una creaci¨® seva es col¨¦s en una presentaci¨® de producte d¡¯Apple. Es refereix a empreses com Social Point o Novorama, que han creat des de Barcelona les seves pr¨°pies aplicacions i que, com Digital Legends, han generat un efecte crida sobre altres companyies foranes que han impulsat instal¡¤lacions a Barcelona, com King, el desenvolupador del joc supervendes Candy Crash. Tamb¨¦ hi ha influ?t el fet que s¡¯imparteixin graus de disseny de videojocs a la ciutat. O que una incubadora com BCN Games ajudi a professionalitzar projectes nascuts a les aules amb beques que intenten evitar que aquesta febre pels programadors acabi deixant projectes orfes.

Les petites empreses valoren l¡¯oportunitat que els d¨®na el Mobile per captar clients i inversors

¡°A Barcelona potser no tenim cap universitat entre les cent primeres del m¨®n, per¨° s¨ª que tenim dues escoles de negocis entre les deu primeres¡±, apunta Cabiedes. Altres persones consultades asseguren que les administracions han ajudat a crear un clima que impulsa les empreses tecnol¨°giques. I la gran majoria destaquen la manera com Barcelona ha aconseguit reunir gent d¡¯un munt de pa?sos. Aquesta multiculturalitat aporta talent i multiplica les possibilitats de crear noves empreses.

Sacha Michaud ¨¦s un d¡¯aquests que aporta idees d¡¯importaci¨®. Va n¨¦ixer a Londres fa 45 anys. Va estar nou anys a Betfair, des d¡¯abans que es convert¨ªs en el gegant de les apostes per internet que ¨¦s ara. Va dirigir el negoci a Espanya i ara hi podria seguir, per¨° va preferir pujar al tren d¡¯un nou repte creant una empresa de nova creaci¨®, Glovo, de paqueteria amb missatgers amateurs: persones que no s¡¯hi dediquen professionalment guanyen uns diners portant paquets d¡¯un lloc a un altre. En els temps del comer? electr¨°nic, hi ha qui adverteix que amb aquest sistema empreses tradicionals ja poden posar-se les piles. En tot cas, Michaud va crear l¡¯any passat aquesta companyia amb ?scar Pierr, un catal¨¤ de 23 anys que ha estudiat a la universitat americana GeorgiaTech.

Glovo ¨¦s un nou exemple de l¡¯anomenada economia col¡¤laborativa: aplicacions que coordinen persones que no es dediquen a una cosa, per¨° que ho fan perqu¨¨ els va b¨¦ o perqu¨¨ es poden treure uns cal¨¦s. ?s un dels ¨¤mbits que han creat els ¨²ltims booms de la nova economia, i no sense controv¨¨rsia en alguns sectors: Uber en el cas de l¡¯oposici¨® radical que ha trobat en els taxis, o Airbnb en els allotjaments tur¨ªstics. Totes dues companyies han desbordat les normatives sectorials ¡ªi a Barcelona i Catalunya s¡¯han guanyat multes i prohibicions¡ª, per¨° aix¨° no ha frenat que la valoraci¨® econ¨°mica de les empreses s¡¯hagi disparat. I que hagin for?at les administracions a repensar les lleis. Negocis disruptius, en diuen.

Michaud creu que el Mobile s¨ª que ha influ?t en alguna cosa en positiu, tot i que ell es va instal¡¤lar a la ciutat ali¨¨ al gran sal¨®. Ell ja hi va treballar i la seva dona ¨¦s catalana. Per¨° opina que, tot i que hi ha un ecosistema que funciona, el catal¨¤ no es pot comparar encara amb d¡¯altres d¡¯europeus. B¨¦ en talent, b¨¦ en infraestructures, b¨¦ la ciutat... per¨° aquest emprenedor considera que encara hi ha coses que s¡¯han de millorar, i molt. Tres exemples: ¡°La burocr¨¤cia espanyola ¨¦s extraordin¨¤ria a l¡¯hora de crear una societat, quan a Londres pots crear-la online en deu minuts; d¡¯altra banda, es podria ajudar m¨¦s en la contractaci¨® de treballadors i fiscalment s¡¯hauria d¡¯incentivar les opcions sobre accions (stock options, en la seva popular denominaci¨® anglosaxona), perqu¨¨ ¨¦s l¡¯¨²nica manera que emprenedors sense recursos econ¨°mics puguin fidelitzar treballadors en nous projectes¡±. Un altre problema, coincideixen molts dels consultats, ¨¦s que Barcelona no ¨¦s una pla?a financera i es troben a faltar plataformes d¡¯inversi¨® per a start-ups. Espada, que va hipotecar casa seva per finan?ar l¡¯impuls de la seva empresa en una primera etapa, ara ¨¦s a Val¨¨ncia ajudat per Lanzadera, una incubadora de start-ups creada per Juan Roig, el propietari de Mercadona.

Cada vegada, per¨°, hi ha m¨¦s plataformes per impulsar projecte nous: business angels, empreses de capital llavor o incubadores. La fundaci¨® de la mateixa Mobile World Capital ha creat el seu viver per donar consist¨¨ncia al seu projecte de ciutat amb una injecci¨® de 15 milions d¡¯euros.

M¨¦s enll¨¤ dels diners, l¡¯emprenedor D¨ªdac Lee considera que, per a aquestes empreses que comencen, tenir a casa el Mobile ¨¦s una plataforma d¡¯enlairament excepcional. ¡°Tenen un esdeveniment mundial a casa; per a una start-up hauria estat impossible anar a una fira a Par¨ªs o als Estats Units¡±, diu. I aix¨° els pot permetre trobar potencials inversors i, sobretot, comen?ar a obrir l¡¯agenda de clients.

¡°El 40% del nostre negoci procedeix del MWC¡±, diu Sisco Sapena, fundador i conseller delegat de Lleida.net, l¡¯¨²nica empresa catalana que pot dir que ha participat (a partir de dilluns) en les 11 edicions del sal¨®. Com a operadora ¨¦s una de les cinc companyies espanyoles que formen part de l¡¯associaci¨® GSMA, els organitzadors. ¡°Per a nosaltres, tenir el MWC ¨¦s un privilegi, i no hi ha res millor que exercir d¡¯amfitri¨®¡±, opina Sapena, que destaca el protagonisme que han tingut en els ¨²ltims anys les societats d¡¯inversi¨® buscant oportunitats. ?s en el que s¡¯ha convertit de moment el Mobile World Congress per als petits.