Cooperatives, pirates i chavistes: el congr¨¦s dels ¡®antiMobile¡¯

A l'entrada del I Congr¨¦s de Sobirania Tecnol¨°gica obsequiaven els assistents amb un petit adhesiu. ¡°?s per tapar la c¨¤mera de l'ordinador; poden espiar el que fem¡±, diu un membre de l'organitzaci¨® d'aquest esdeveniment apadrinat per la CUP i que vol contraprogramar el Mobile World Congress (MWC). 250 inscrits i ponents com Dar¨ªo Casta?¨¦, regidor del partit Pirata a Igualada. Casta?¨¦ ho deixa clar durant la seva confer¨¨ncia d'aquest dissabte: aparells com el m¨°bil, la 'smart tv', les c¨¤meres del carrer o fins i tot els electrodom¨¨stics tenen components que no nom¨¦s serveixen per recollir dades i fer un perfil de qui som, sin¨® que espien quan cal per a les mateixes empreses i governs que celebren el MWC.

Tecnologia dominada per soci¨°pates

Quatre membres de l'organitzaci¨® coordinen la feina a l'auditori de la Universitat de Barcelona on se celebra el congr¨¦s. Els quatre utilitzen ordinador Apple i els quatre tenen el logo de l'empresa cobert amb cinta a?llant o adhesius reivindicatius, no per evitar que els espi?n sin¨® per boicotejar la marca en la qual confien. Alex Hach¨¦, investigadora en seguretat inform¨¤tica i membre de l'Associaci¨® i cooperativa tecnol¨°gica Calafou, ha iniciat la sessi¨® de dissabte del congr¨¦s. Al compendi d'assajos 'Soberania Tecnol¨°gica', autoeditat per Calafou, Hach¨¦ explica qu¨¨ ¨¦s la sobirania tecnol¨°gica comparant-la amb la sobirania aliment¨¤ria, i apunta per qu¨¨ esdeveniments com el MWC s¨®n sobretot un aplec de malvats: ¡°La societat civil mai no s'ha limitat a l'¨²s passiu d'eines tecnol¨°giques desenvolupades per altres, ¨¦s a dir, homes blancs, rics i sovint soci¨°pates com Bill Gates, Steve Jobs o Marc Zuckerberg; sin¨® que sempre ha contribu?t al disseny de les seves pr¨°pies eines, i ha fomentat aix¨ª la seva pr¨°pia Sobirania Tecnol¨°gica: r¨¤dios i televisions comunit¨¤ries, llan?ament en ¨°rbita del primer sat¨¨l¡¤lit no militar, primer portal de publicaci¨® oberta i an¨°nima, alliberaci¨® de la criptografia, invenci¨® de programari i les llic¨¨ncies lliures¡±.

La confer¨¨ncia d'Hach¨¦ s'ha centrat en estrat¨¨gies per esquivar el control de governs i cossos de seguretat. Hach¨¦ i d'altres experts han posat Edward Snowden com a exemple per explicar qu¨¨ volen combatre. L'organitzaci¨® demana a l'audi¨¨ncia que no faci fotografies ni gravi la pon¨¨ncia d'Hach¨¦ per motius de seguretat malgrat que res del que ha dit ¨¦s confidencial. Hach¨¦ recomana que a l'hora d'omplir formularis no donem les nostres dades reals, que utilitzem nombrosos comptes a les xarxes socials i que cap d'ells coincideixi en interessos o idees, per despitar la supervisi¨® per part de potencials espies. Hach¨¦ tamb¨¦ ha demanat que eliminem la informaci¨® privada que puguem rebre dels nostres coneguts. Per justificar-ho ha explicat que en operacions policials contra la casa okupa de la Casa de la Muntanya, a Barcelona, s'han utilitzat dades personals sobre detinguts que es conservaven en aparells electr¨°nics de companys seus. Hach¨¦ ha presentat diverses organitzacions i programes ¨²tils per ser el m¨¦s an¨°nim possible a la xarxa. Hach¨¦ ha recomanat, a pregunta d'un espectador, el programa d'encriptaci¨® Guardian Project: ¡°Est¨¤ 'guapo' per tenir intercanvi de missatges encriptats, per¨° hem parlat amb ells perqu¨¨ est¨¤ 'chungo' que et demanin un compte de gmail¡±.

Roger Baig est¨¤ al capdavant de Guifi.net, un projecte cooperatiu de connexi¨® de banda ampla. Guifi.net col¡¤labora amb nombrosos ajuntaments i compten amb 33.000 enlla?os a la xarxa. La base de Guifi.net ¨¦s una fundaci¨® que opera com a operadora de telecomunicacions, que treballa amb voluntaris per desenvolupar la xarxa i que cobra cada mes per la connexi¨®. Baig ha criticat que projectes milionaris d'intercanvi de vivendes o de vehicles ¨Ccom Airbnb o Blablacar¨C ¡°no s¨®n economia col¡¤laborativa de deb¨°¡±. Guifi.net fa p¨²blica gaireb¨¦ tota la seva informaci¨® tecnol¨°gica i corporativa, tot el que contrari que les grans operadores, segons Baig.

A Barcelona no ¨¦s una prioritat

El repte m¨¦s ambici¨®s de Guifi.net ¨¦s conv¨¨ncer ajuntaments que obliguin les empreses propiet¨¤ries de la fibra ¨°ptica a reservar un percentatge molt petit de la capacitat de connexi¨® a ¨²s col¡¤laboratiu com el que promou Guifi.net. Roger Pueyo, company de Baig a Guifi.net, ha adm¨¨s que ¡°per a l'actual ajuntament de Barcelona aix¨° encara no ¨¦s una prioritat. Per¨° insistim en reunions i per tot arreu perqu¨¨ aix¨° canvi?¡±. Baig creu que decisions d'aquesta mena depenen m¨¦s dels t¨¨cnics del govern municipal ¡°que no pas de pol¨ªtics que van i v¨¦nen cada quatre anys¡±. Baig sembla m¨¦s optimista que Pueyo i est¨¤ conven?ut que aquest 2016 veurem consistoris catalans obligant amb ordenances l'obertura de l'infraestructura de fibra ¨°ptica a projectes col¡¤laboratius o fins i tot d'autosufici¨¨ncia per a l'administraci¨® p¨²blica.

Casta?¨¦ ha advertit des de la seva experi¨¨ncia a l'ajuntament d'Igualada la vulnerabilitat de les dades de l'administraci¨® municipal catalana. Aquest representant de Pirates de Catalunya troba escandal¨®s que els funcionaris d'Igualada treballin amb el sistema operatiu Windows XP, perqu¨¨ ¨¦s vell i f¨¤cil de ser piratejat, segons Casta?¨¦. Tamb¨¦ ha explicat que ha examinat els servidors d'administracions p¨²bliques catalanes: ¡°9 de cada 10 tenen una seguretat molt baixa¡±, exposant les dades dels ciutadans a usos indesitjats.

La revoluci¨® bolivariana

El plat fort del dia ha estat la confer¨¨ncia de Rafael Rico, exassessor del govern de Vene?uela per a la transici¨® dels seus ministeris a l'¨²s de programari lliure. Rico ha il¡¤lustrat la seva presentaci¨® amb el ping¨¹? de Linux ¨Cla plataforma de refer¨¨ncia per desenvolupar programari gratu?t i obert¨C amb la boina vermella del chavisme. Rico s'ha remuntat al 2002, quan un bloqueig inform¨¤tic motivat pels Estats Units hauria aturat durant tres mesos la producci¨® de PDVSA, l'empresa estatal de petroli. Chavez va firmar el 2004 un decret presidencial que obligava tota l'administraci¨® p¨²blica vene?olana a deixar de treballar amb programes comercials i migrar a programari lliure. Rico ha donat detalls interessants dels processos de formaci¨® de funcionaris i dels missatges que el chavisme utilitzava per motivar els treballadors a canviar la tecnologia dels seus ordinadors: ¡°?s cert que hi havia inform¨¤tics que posaven problemes, per¨° perqu¨¨ Microsoft o Cisco els comprava obsequis o els convidava a congressos¡±. Rico ha afegit que la nova majoria parlament¨¤ria, contr¨¤ria a la revoluci¨® bolivariana, ja ha retirat una llei que imposava sancions per als que no utilitzaven programari lliure a l'administraci¨®. Rico ha assegurat que a Vene?uela hi ha 3,8 milions d'alumnes de col¡¤legis p¨²blics amb ordinadors de treball amb programari lliure: ¡°Bill Gates va dir que el programari lliure ¨¦s el programari dels comunistes. Doncs estic content de dir que s¨®c comunista¡±. Rico ha concl¨°s que el creixement de les Tecnologies de la Informaci¨®, sent el MWC el seu exponent, s¨®n una estrat¨¨gia del neoliberalisme i de les pot¨¨ncies militars.