Un elefant a les llibreries

Hi havia una vegada una mare francesa, C¨¦cile Sabourand, que amb la mateixa delicadesa que tocava el piano, improvisava cada nit un conte per als seus petits Laurent i Mathieu. El que m¨¦s els agradava era el d'un elefantet que anava a una ciutat. Els enlluernava tant que ells mateixos el van explicar al seu pare, Jean de Brunhoff, i aquest, quan va haver de marxar a un balneari su¨ªs per intentar superar la seva tuberculosi, va acabar posant els seus dots de pintor al servei d'aquelles hist¨°ries. Van ser mitja dotzena i tota una fita en la literatura infantil. Babar, despr¨¦s de 85 anys, m¨¦s de 13 milions d'exemplars en 27 lleng¨¹es, una s¨¨rie de televisi¨® (1969) i una pel¡¤l¨ªcula (2010) arriba per primera vegada ¨ªntegrament a Espanya, gr¨¤cies a una primera edici¨® ¨°mnibus, Babar. Totes les hist¨°ries, promoguda per Blackie Books que, inopinadament, incorpora una vintena de p¨¤gines in¨¨dites.

¡°Van haver de suprimir-se per un tema econ¨°mic perqu¨¨ eren bastantes p¨¤gines en color i en format gran i, en algun moment, per alguna controv¨¨rsia pol¨ªtica, com l'eliminaci¨® d'un mico que fa la salutaci¨® feixista amb el bra? en alt¡±, apunten com a causa dels fragments desapareguts els editors Jan Mart¨ª i Alice Incontrada, la tasca detectivesca dels quals ha perm¨¨s detectar aquestes p¨¤gines in¨¨dites, un bon nombre de les quals es concentren en El rei Babar i Les vacances de Z¨¨fir.

La troballa no deixa de ser un cap¨ªtol m¨¦s de la intensa vida editorial de Babar, la primera aventura del qual, Hist¨°ria de Babar l'elefantet, va apar¨¨ixer a Fran?a el 1931 publicada per ?ditions du Jardin des Modes. Malgrat l¡¯elevat preu a causa del format gegant¨ª, l'¨¨xit va fer que la seguissin El viatge de Babar (1932), El rei Babar (1933), Les vacances de Z¨¨fir (1936), Babar i fam¨ªlia (1938) i Babar i el Pare Noel (1941). A partir del tercer volum, van apar¨¨ixer a les llibreries sota el segell de Hachette. En un fet tan ins¨°lit com emotiu, amb els anys Laurent va fer seu el personatge i la t¨¨cnica i va ampliar les aventures que havia escoltat de nen, fins arribar a la trentena.

Babar va entrar a Espanya per Catalunya a trav¨¦s del segell Aym¨¤ que, amb traducci¨® del poeta Carles Riba, va comen?ar a publicar-lo el 1953. Aqu¨ª ja falten passatges, potser suprimits per un tema de costos. Als anys 70 va ser Bruguera qui els va editar, mentre que a la d¨¨cada dels 80 van ser Aliorna i Alfaguara les que van prendre el relleu. L'aparici¨® a Hachette de formats m¨¦s redu?ts va facilitar versions abreujades dels originals o la divisi¨® en diversos llibres i fins i tot una certa promiscu?tat entre les hist¨°ries de Babar fetes pel pare i les del fill.

El contingut de les hist¨°ries originals tamb¨¦ ¨¦s curi¨®s. En el fons, Babar no ¨¦s m¨¦s que la manera que troba un pare molt jove, amb 32 anys i que se sent moribund, per donar consells als seus fills que els serveixin en el futur. D'aquesta urg¨¨ncia vital es despr¨¨n el ritme d'escriptura i dibuix de gaireb¨¦ una aventura a l'any entre 1931 i 1937, quan va morir.

Alguns cr¨ªtics consideren que Brunhoff transmetia idees antiquades i ing¨¨nues, ¡°per¨° ensenyen autocontrol, la necessitat de ser conscients dels actes de cadascun i que algunes eleccions s¨®n millors que unes altres¡±, contraposa, tanmateix, l'il¡¤lustrador i escriptor Maurice Sendak en el pr¨°leg de l'edici¨® de Blackie Books. Tamb¨¦ hi ha els qui creuen que les hist¨°ries s¨®n falsament ing¨¨nues i destaquen les seves innovacions, com l'¨²s, per vegada primera en un llibre infantil, de la lletra rodona que s'emprava a les escoles Montessori, els colors brillants, les escenes a doble p¨¤gina i la utilitzaci¨® de nom¨¦s tres pl¨¤nols. Uns tercers critiquen el regust colonial en el relat.

Tot aix¨° hi ¨¦s present, certament. En el primer lliurament, Babar, que ha vist com la seva mare era abatuda per uns ca?adors, se sent fascinat per la civilitzaci¨® i recorre tots els t¨°pics de la cultura occidental de l¡¯¨¨poca, que abandona el segle XIX per gestar la societat de masses: va a uns grans magatzems a comprar-se roba, s'immortalitza amb una foto i, ¨¦s clar, fa gimn¨¤stica, mentre que a la nit freq¨¹enta les tert¨²lies. A El viatge de Babar, per b¨¦ que esmorza feli?ment al llit al costat de la seva esposa (amb pijama i camisa de dormir, respectivament), tamb¨¦ ridiculitza la guerra guanyant una batalla als rinoceronts a base de pintar-se les natges.

Ja escollit monarca dels seus pel sol fet de venir de la ciutat ¡°i haver apr¨¨s moltes coses dels homes¡±, l'elefant promou a El rei Babar la creaci¨® de Ciutat Celeste, que la multitud de s¨²bdits construir¨¤ a canvi d'aut¨¨ntiques llaminadures, una imatge amb regust als intercanvis que feien els primers exploradors d'Am¨¨rica i ?frica amb els nadius. Aix¨° s¨ª, cada elefant t¨¦ un ofici i viu en una casa amb la seva corresponent palmera, totes ben alineades i amb el ¡°Palau del Treball¡± just al costat del ¡°Palau de Festes¡±, escola, biblioteca, tallers, port i zona de banys¡­ Tot ben cartesi¨¤, en un model urban¨ªstic molt semblat al que proposava en aquesta ¨¨poca Le Corbusier.

Els problemes portaran Babar a tenir un malson en qu¨¨ la tristesa, la fatiga i la por l¡¯aguaiten, en una de les m¨¦s belles il¡¤lustracions que restaven in¨¨dites. Els mals pensaments s¨®n expulsats pels grans valors: paci¨¨ncia, coratge, perseveran?a¡­ ¡°En aquesta vida no us heu de desanimar mai¡± o ¡°Treballeu amb alegria i sempre sereu feli?os¡±, s¨®n dues de les frases-moralitat amb les quals conclou la hist¨°ria. Estan en sintonia ideol¨°gica amb la conclusi¨® que s'extreu de Les vacances de Z¨¨fir, en qu¨¨ el consell de la gent gran ¨¦s capital per resoldre una trama en la qual apareix la imatge de la salutaci¨® feixista d'un oficial mico al seu general.

L'edici¨® de Blackie Books incorpora imatges de l'autor, de la seva fam¨ªlia i d'alguns estris personals, la qual cosa permet rastrejar inspiracions de la vida real en els relats. Perqu¨¨ fos ¡°m¨¦s resistent i manejable per als nens¡±, diuen uns editors que recorden aquests contes a la seva biblioteca infantil, la portada ha estat plastificada, i el format s'ha deixat en 23 cent¨ªmetres. La part d¡¯espectacularitat que perden aleshores els dibuixos en relaci¨® a l'original en reduir-se fotogr¨¤ficament queda compensada per una laboriosa remasteritzaci¨® a la impremta per recuperar trames, pel llom i el punt de lectura de tela i per les dues cobertes diferents per a cada edici¨®.

S¨ª que reprodueixen pr¨¤cticament el format genu¨ª els ¨¤lbums que Nandib¨², el segell infantil de Pag¨¨s Editors, est¨¤ llan?ant des d'octubre, amb la intenci¨® de treure al mercat tamb¨¦ les sis hist¨°ries originals. La directora del segell ¨¦s Alba Besora, filla de Ramon Besora, qui va editar els Babar als anys 80 des d¡¯Aliorna. Els elefants de Babar, que semblen trepitjar fort en el record de qui els tracta, han tornat amb for?a a les llibreries. Com resa la bandera que porta un d'ells en la desfilada d¡¯El rei Babar. ¡°Visca la felicitat!¡±.