Optimisme a qualsevol preu

Ser optimista ¨¦s gaireb¨¦ una obligaci¨® per a la ciutadania occidental del segle XXI. Expectativa d'¨¨xit, pensament positiu i recerca a ultran?a de la felicitat s¨®n alguns dels elements que componen un nou paradigma psicosocial que s'est¨¤ instal¡¤lant entre nosaltres. L¡¯arrel no ¨¦s aut¨°ctona, es tracta probablement de la manifestaci¨® m¨¦s recent de la colonitzaci¨® cultural nord-americana.

Quotidianament ens arriben reclams per assistir a cursos o confer¨¨ncies sobre com podem aconseguir la felicitat, se'ns insta a rebutjar sentiments com la tristesa, el des¨¤nim o el dubte i centrar-nos en l'anomenat ¡°pensament positiu¡± i fins i tot, en el s¨²mmum de l'aud¨¤cia, s'arriba a afirmar que el patiment ¨¦s una elecci¨® personal. Per assolir el benestar, ens v¨¦nen a soc¨®rrer una allau de gurus de qui no sempre coneixem els antecedents cient¨ªfics i acad¨¨mics, una legi¨® de llibres d'autoajuda que en deu passos ens conduiran a l'Ed¨¨n o a l'enriquiment econ¨°mic i fins ha aparegut, fa poc, un nou lloc de treball en les organitzacions: responsable de la felicitat a l'empresa.

La periodista B¨¢rbara Ehrenreich va denunciar ja fa uns quants anys les conseq¨¹¨¨ncies negatives del fet de fer les persones responsables ¨²niques de sentir-se b¨¦, a m¨¦s de mostrar els enormes beneficis econ¨°mics que la nova ind¨²stria de la felicitat atorgava als seus promotors. Posteriorment, estudis de psicologia rigorosos han mostrat que l'optimisme, o tend¨¨ncia a pensar que el futur ser¨¤ positiu, t¨¦ tanta racionalitat (o irracionalitat) com el pessimisme, i que no sempre t¨¦ un valor adaptatiu i protector del benestar, sin¨® que, de vegades, pot provocar desajustos en la percepci¨® de la realitat que comporten conseq¨¹¨¨ncies negatives. Jos¨¦ C¨¦sar Perales ha estat un dels cient¨ªfics que ha descrit alguns dels perills que poden sotjar l'optimista, com ¡°la il¡¤lusi¨® de control¡± o l'anomenada ¡°fal¡¤l¨¤cia de la planificaci¨®¡± pel fet de sobrevalorar les seves possibilitats d'¨¨xit.

Tanmateix, el principal perill de la ideologia de la felicitat ¨¦s l'oblit clamor¨®s que suposa de les condicions socioecon¨°miques de la societat, de car¨¤cter estructural, i de l'impacte que tenen sobre el benestar, o malestar, de les vides humanes. La premissa del ¡°si vols, pots¡±, que tant ens agrada sentir, condueix a pensar que, si alg¨² no ha pogut, ¨¦s perqu¨¨ no s'hi ha esfor?at prou. En el mateix sentit, el mandat de no rendir-se mai pot ser una trampa que hipotequi el futur de moltes persones. D'aquesta manera, les v¨ªctimes d'una societat desigual i injusta s¨®n doblement victimitzades i culpades, a m¨¦s, del seu propi patiment. Una mostra d'aix¨° ¨¦s la proposta del govern brit¨¤nic d'oferir ter¨¤pia cognitiva a les persones a l'atur com a manera d'afrontar la situaci¨®, cosa que ha provocat una forta pol¨¨mica.

En un pa¨ªs com el nostre amb una taxa d'atur del 20%, gaireb¨¦ una tercera part de fam¨ªlies en risc de pobresa, amb desigualtats creixents en educaci¨®, salut i serveis de tot tipus, com es pot atrevir alg¨² a afirmar que el patiment es tria? Fa d¨¨cades que coneixem els estralls de l'atur i la precarietat en les vides de les persones i, sens dubte, en el seu estat d'¨¤nim: les an¨¤lisis longitudinals fetes a persones que han perdut la feina en diversos pa?sos europeus han mostrat nivells d'ansietat elevats, trastorns del son, depressi¨®, m¨¦s possibilitat d'addiccions, desmotivaci¨® i, sobretot, una profunda desesperan?a.

La tend¨¨ncia a considerar que tot es basa en la lliure elecci¨® t¨¦, d'altra banda, altres conseq¨¹¨¨ncies que tamb¨¦ coneixem: l'aband¨® de les administracions respecte a les seves responsabilitats socials i la disminuci¨® de pol¨ªtiques p¨²bliques que corregeixin les desigualtats socioecon¨°miques que cada vegada s¨®n m¨¦s grans. D'altra banda, desincentiva la solidaritat i els moviments col¡¤lectius i cooperatius, ja que ¨¦s la persona i el seu treball interior la principal f¨®rmula per assolir l'¨¨xit.

La fil¨°sofa il¡¤lustrada Mary Wallstonecraft deia, referint-se a les dones, que de vegades semblaven m¨¦s interessades a treure brillantor a les seves cadenes que a alliberar-se'n. Aquest pensament podria estendre's a la nostra societat quan accepta de forma majorit¨¤riament acr¨ªtica models que no provaran de canviar les condicions estructurals de desigualtat sin¨®, en tot cas, perpetuar-les. Sabem que la confusi¨® intel¡¤lectual interessada ¨¦s el terreny on millor s'abona la passivitat i la discriminaci¨®; potser val la pena estar-hi alerta.

Sara Berbel S¨¢nchez ¨¦s doctora en Psicologia Social.