Un deute amb la Rep¨²blica

La gent que vivim a Nou Barris i ens estimem les places i els carrers sabem que, per molts, la pla?a on es creuen la Via J¨²lia i el passeig de Valldaura, l¡¯anomenada fins ara pla?a de Llucmajor, era des de fa molt de temps coneguda popularment com la pla?a de la Rep¨²blica.

Canviar el nom d¡¯aquesta pla?a no ¨¦s cap an¨¨cdota urbana ni cap caprici pol¨ªtic. I no ¨¦s, de cap manera, cap acte de revengisme hist¨°ric. Aquesta decisi¨® forma part de les actuacions que el Govern municipal de Barcelona en Com¨² est¨¤ duent a terme per posar en relleu el passat democr¨¤tic de Barcelona i contribuir a construir la imatge del passat de bracet amb la ciutadania i les entitats que han lluitat per reivindicar la mem¨°ria de la ciutat. De fet, aquest canvi tamb¨¦ ¨¦s un acte de just¨ªcia i de dignificaci¨®.

A Barcelona, on encara perviuen s¨ªmbols feixistes, fins ara no hi havia cap espai expl¨ªcitament dedicat a retre homenatge als valors republicans, ideals necessaris per a la construcci¨® col¡¤lectiva del que ha de ser el b¨¦ com¨² en una societat.

Per¨°, sobretot, la pla?a de la Rep¨²blica ¨¦s una demanda ciutadana, de molts ve?ns i ve?nes de Nou Barris, que ve de lluny. Ja el 2010 el ple del Consell del Districte de Nou Barris va aprovar el canvi de nom de pla?a de Llucmajor per pla?a de la Rep¨²blica, a demanda de la Taula de Nou Barris per la Rep¨²blica (formada, entre d¡¯altres, per la Coordinadora d¡¯Associacions de Ve?ns i entitats de Nou Barris, Associaci¨® Nou Barris per la Rep¨²blica, ICV-EUiA, PSC i ERC).

Aquesta reivindicaci¨® se sustenta en el fet que va ser a Nou Barris on vam acollir el 1990 l¡¯escultura d¡¯homenatge a la Rep¨²blica de Josep Viladomat, que originalment estava situada a la pla?a del Cinc d¡¯Oros, al passeig de Gr¨¤cia i Diagonal, i que va ser retirada per la dictadura franquista.

Estem conven?uts, les ve?nes i els ve?ns, que ¨¦s a Nou Barris on s¡¯ha de quedar l¡¯est¨¤tua original. S¡¯ha de quedar per just¨ªcia urbana, per construir noves centralitats i per enfortir l¡¯orgull de barri. I ho far¨¤ en una pla?a que en porti el nom, el de la Rep¨²blica. Un canvi de denominaci¨® que s¡¯aprovar¨¤ aquest mateix dimecres en el Plenari del Districte i que inaugurarem popularment el pr¨°xim 14 d¡¯abril, coincidint amb la celebraci¨® del 85¨¨ aniversari de la proclamaci¨® de la Rep¨²blica.

En l¡¯acord tamb¨¦ preveiem mantenir el nom de Llucmajor, concretament als jardins del costat, com vaig tenir el plaer d¡¯expressar-li personalment a l¡¯alcalde de Llucmajor.

La ciutat t¨¦ l¡¯oportunitat de tenir un deute menys amb la mem¨°ria i amb Nou Barris, amb la hist¨°ria de milers de ve?ns i ve?nes que van lluitar en defensa dels valors republicans: els de la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

Aquesta acci¨® forma part d¡¯una estrat¨¨gia de ciutat perqu¨¨ l¡¯espai p¨²blic de Barcelona s¡¯ompli d¡¯elements que recordin les llibertats democr¨¤tiques i on no hi hagi cabuda per a s¨ªmbols franquistes. S¨ªmbols d¡¯una etapa dram¨¤tica de la nostra hist¨°ria que expressen, insultants, fets que s¨®n ant¨ªtesis dels valors de la democr¨¤cia. Davant d¡¯aix¨°, la voluntat del Govern de Barcelona en Com¨² ¨¦s clara: obrir el nomencl¨¤tor de la nostra ciutat a persones, entitats i associacions defensores de les llibertats democr¨¤tiques i nacionals, protagonistes de diferents lluites populars i v¨ªctimes de la dictadura.

Janet Sanz ¨¦s regidora del districte de Nou Barris