Gil de Biedma a Portbou

Els avatars d'Antonio Machado i Walter Benjamin es troben al coll dels Belitres. El 10 de febrer del 1939 es va consumar, amb la presa de Portbou, on el Pirineu s'ajunta amb el mar, la caiguda de Catalunya en mans de la IV divisi¨® de Navarra, que comandava el general Jos¨¦ Solchaga. El sinu¨®s cam¨ª entre Portbou i Cervera de la Marenda, amb la frontera apostada justament en aquest pas muntany¨®s, que avui nom¨¦s s¡¯esmenta pels cops furiosos de tramuntana, es va convertir aleshores en el canal de les desenes de milers d'espanyols que fugien de les tropes franquistes: una caravana trencada d'homes, dones i gent gran, republicans a peu; de cotxes desgavellats, i de mules rebentades, que formava el terrible ¨¨xode de dos quil¨°metres a l¡¯encal? de la redempci¨® francesa. Per aquestes penyes pelades es van arrossegar els cossos malmesos d'Antonio Machado i la seva mare fins a quedar encallats a Cotlliure.

Mentrestant, Ernesto Gim¨¦nez Caballero, tan ide¨°leg feixista com Rafael S¨¢nchez Mazas, aixecava acta de la seva entrada triomfal a Portbou al costat del general Solchaga a ?Hay Pirineos! Consumava en aquest pamflet exaltat ¡°la glaciaci¨® intel¡¤lectual que s'acostava¡± (i encara dura) a Espanya, com ha reconstru?t Jos¨¦ Carlos Mainer. Ho feia trepitjant amb f¨²ria un exemplar d¡¯Hora de Espa?a a l'estaci¨® internacional, amb unes andanes que formaven un ¡°quadriculat bitumin¨®s¡± que ¡°pudia a orina, excrement i bonyiga de vaca.¡± Entre els col¡¤laboradors d¡¯Hora de Espa?a hi havia Antonio Machado, que va morir a Cotlliure dotze dies despr¨¦s, el 22 de febrer del 1939. Portbou va ser arrasat ¡ªi al cap d¡¯un any i mig estava igual¡ª quan Walter Benjamin, procedent del nord, es va acostar al coll dels Belitres durant el tr¨¤nsit cap a l'exili nord-americ¨¤ i es va su?cidar en un hostal del poble el 25 de setembre del 1940.

Ara en fa 75 anys. Em vaig trobar gaireb¨¦ de casualitat amb Lorenzo Silva, fervent benjamini¨¤, per retre honors al fil¨°sof alemany el dia dels fets. Ni ell ni jo sab¨ªem que els actes oficials s'havien posposat dues setmanes per no col¡¤lidir amb les fallides eleccions plebiscit¨¤ries d'Artur Mas. Ara, despr¨¦s de la lectura dels Diarios de Jaime Gil de Biedma, un dels cinc millors llibres publicats a Espanya el 2015 segons la cr¨ªtica, he tornat a la l¨²cida i erudita conversa de Lorenzo Silva de fa uns mesos sobre el desterrament republic¨¤ i sobre la di¨¤spora jueva, sobre els cementiris de Cotlliure i de Portbou i sobre les tombes d'Antonio Machado i Walter Benjamin, dos dels llocs m¨¦s visitats i reverenciats per la beneiteria cultural paneuropea, secta f¨²nebre en la qual m'incloc.

M'he situat de nou en aquesta panor¨¤mica de gran angular que, des del t¨²mul de Walter Benjamin, inclou des de l'avui dilapidada estaci¨® del ferrocarril fins al coll dels Belitres, on la frontera ¨¦s un viatge cap enlloc, una il¡¤lusa maleta de pau i llibertat, on Machado i Benjamin van sucumbir fa tres quarts de segle a l'assot de les tropes franquistes i de la Gestapo. Un dels moments m¨¦s emotius d'aquests Diarios de Jaime Gil de Biedma ¨¦s la visita recurrent a la tomba de Machado: p¨²blica i not¨°ria el 1959 (¡°primera i esplendorosament feli? excursi¨®¡±), privada per¨° encara greg¨¤ria el 1964 (¡°no va igualar, ni de bon tros, el record de la de fa cinc anys¡±) i estrictament ¨ªntima el 1978. Em quedo amb l'¨²ltima, del breu Diario del 1978, d¡¯apunts pausats que van des de l'any nou fins a l'estiu, tot un descobriment, amb la crua exposici¨® de la seva extinta vena po¨¨tica i l'immisericordi¨®s retrat moral d'algun company de viatge. Gil de Biedma, un dels millors poetes catalans del segle XX, a punt llavors de fer 50 anys, ja sap que la vida va de deb¨° i tant se li¡¯n donen les usures i les figuracions pr¨°pies de les intrigues de les generacions po¨¨tiques.

Va a Cotlliure a comen?aments del 1978 amb la seva parella, amb la qual rememora aquest recurrent escenari de la mem¨°ria: ¡°La tomba de Machado continua sent una visita bonica i commovedora¡±. Tornen per la carretera encaixonada entre les vinyes de la Mediterr¨¤nia i l'extenuant ruta de Walter Benjamin. Des del coll dels Belitres, passat el control fronterer, atalaien el cementiri i l'estaci¨® de Portbou, davant la recremada falda de la muntanya de l'exili republic¨¤: ¡°El lloc ¨¦s omin¨®s i sinistre, sobretot a la part alta¡±, escriu Jaime Gil de Biedma. L'anatomia d'aquell enigm¨¤tic instant i la sin¨¨cdoque d'aquests dos adjectius devastadors condensen tot el respecte i tot el dolor davant dels desastres de la guerra i la deportaci¨®, els d'una Espanya partida en dos que no sap on trobar-se, ni en la hist¨°ria ni en la poesia.

Manel Martos ¨¦s doctor en Humanitats i editor d'RBA.