Swing en llibertat al Festival de Jazz de Terrassa

L¡¯hist¨°ric Festival de Jazz egarenc ha obert novament les seves portes de bat a bat. Trenta-cinc edicions no s¨®n poca cosa per¨° el m¨¦s interessant del certamen no recau en el nombre de vegades que s'ha dut a terme sin¨® en la programaci¨® que any rere any aposta tant per l'eternament oblidat jazz europeu com pel jazz local. Una aposta de proximitat que no oblida, ¨¦s clar, els grans noms del panorama nord-americ¨¤, que s¨®n els que en realitat atreuen la majoria del p¨²blic.

Aquest any l'inici ha estat musicalment superb. Dos monstres hist¨°rics del jazz europeu traient les manilles al swing m¨¦s cl¨¤ssic i deixant-lo volar en total llibertat. El pianista itali¨¤ Franco D'Andrea i el bateria holand¨¨s Han Bennink han unit forces en aquesta croada organitzant un quartet, ja d'entrada, totalment heterodox: clarinet, tromb¨®, piano i caixa clara, improvisant sobre un grapat de melodies conegudes del jazz tradicional. Amb respecte i subtilesa, sense trencar res ni trair cap sentiment, la banda parteix de bases tremendament populars per deixar que evolucionin sense els lligams habituals. El resultat ¨¦s sorprenentment fresc, enganxa des del primer moment i ni tan sols les frases m¨¦s trencadores desentonen en el context.

D'Andrea, als seus 74 anys, segueix sent un dels pianistes m¨¦s elegants de l'actualitat. Pot passar sense immutar-se dels frasejos m¨¦s intimistes a les explosions d'energia pura.

Al seu costat, Bennink, un any m¨¦s jove, ha redu?t el seu arsenal percussiu d'antany a una ¨²nica caixa clara, i no necessita res m¨¦s per desplegar un ritme implacable que parteix d'all¨° m¨¦s ortodox fins a esclatar en repetides i sorprenents explosions de vitalitat. Realment el seu toc resulta hipn¨°tic i aconsegueix centrar tota l'atenci¨® en la seva despullada caixa, per b¨¦ que desplegant tot un arsenal de possibilitats: fent servir baquetes, escombretes, les mans o una bossa de pl¨¤stic, tocant amb bord¨®, sense bord¨®, col¡¤locant una tovallola com a sordina o arribant, fins i tot, a afinar amb un peu. Ning¨² va trobar a faltar els plats, el charles, el bombo ni els altres artefactes que l'holand¨¨s utilitzava amb profusi¨® en un passat gens lluny¨¤.

Un concert seductor tant per la seva forma com pel seu contingut. D¡¯aquests que deixen clar que el jazz europeu pot ser fascinant i posen en evid¨¨ncia tots els que prefereixen quedar-se a casa quan veuen l'anunci d'un concert sense m¨²sics nord-americans. Pitjor per a ells.