Mas defensa la legalitat del 9-N perqu¨¨ no buscava un ¡°mandat democr¨¤tic¡±

La defensa de l'expresident catal¨¤ Artur Mas ha demanat que s'arxivi la causa del 9-N al¡¤legant que no era un refer¨¨ndum per obtenir "un mandat democr¨¤tic", sin¨® un proc¨¦s participatiu que va quedar "per complet" en mans de voluntaris despr¨¦s de la suspensi¨® del Tribunal Constitucional (TC).

Les defenses d'Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, imputades arran de la querella de la Fiscalia per la consulta alternativa del 9-N, han presentat aquest dimarts un escrit davant del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC) per demanar que s'arxivi la causa, amb l'argument que no van desobeir l'ordre del TC de suspendre la votaci¨®.

En l'escrit, al qual ha tingut acc¨¦s Efe, l'advocat d'Artur Mas sost¨¦ que la consulta es va dur a terme de manera "completament legal", at¨¨s que no es tractava d'un refer¨¨ndum -compet¨¨ncia de l'Estat-, no es van utilitzar procediments ni garanties electorals, no es va dirigir al cens ni "va pretendre obtenir un mandat democr¨¤tic a trav¨¦s de la seva realitzaci¨®".

La defensa de Mas insisteix que el proc¨¦s participatiu va quedar en mans de ciutadans voluntaris i admet que la Generalitat va facilitar els locals, la infraestructura log¨ªstica i va vetllar per la seguretat, ja que "no tenia la intenci¨® d'inc¨®rrer en desistiment de cap de les seves funcions estatut¨¤ries pr¨°pies", tenint en compte que es tractava d'"un esdeveniment pol¨ªtic de gran transcend¨¨ncia".

A m¨¦s, segons l'escrit de Mas, la votaci¨® del 9-N es va dur a terme en depend¨¨ncies p¨²bliques "davant la passiva conformitat de tots els poders de l'Estat" i "sense que a ning¨² -per moltes den¨²ncies d'associacions i particulars que constatessin en aquell moment- se li pass¨¦s pel cap el menor moviment impeditiu".

L'escrit dirigit al TSJC recalca que la Generalitat va acatar "en els seus termes literals" la primera suspensi¨® de la consulta per part del TC i que, quan va plantejar el proc¨¦s participatiu alternatiu, el Govern "va passar de ridiculitzar i menysprear" la votaci¨® a finalment impugnar-la.

En aquest sentit, recorda que Mas va ser "objecte de censura severa per part de diverses organitzacions pol¨ªtiques i socials" per acatar la primera suspensi¨® de la consulta i convertir-la en una votaci¨® alternativa, per la qual cosa, en la seva opini¨®, la Generalitat complia amb la seva obligaci¨® de promoure "l'exercici del dret de participaci¨® i llibertat d'expressi¨®".

Xavier Melero, advocat de Mas, arremet en l'escrit contra les "acolorides diverg¨¨ncies" entre la junta de fiscals del TSJC, que es va oposar a la presentaci¨® d'una querella pel 9-N, i la del Consell Fiscal de la Fiscalia General de l'Estat que finalment la va imposar, "sobre la interpretaci¨® dels mateixos preceptes del Codi Penal i que s¨®n la nit i el dia".

La defensa de Mas rebutja tamb¨¦ que pugui ser acusat de malversaci¨®, en entendre que les despeses del 9-N estaven justificades "per al servei d'una finalitat d'innegable inter¨¨s social en l¨ªcita execuci¨® dels objectius pol¨ªtics propis d'un govern que comptava amb la m¨¦s ¨¤mplia majoria de la representaci¨® democr¨¤ticament triada".

En la mateixa l¨ªnia, l'exvicepresidenta Joana Ortega al¡¤lega en el seu text que la causa oberta al TSJC t¨¦ un "biaix marcadament pol¨ªtic", ja que "el que es pret¨¦n ¨¦s la imputaci¨® dels leg¨ªtims representants d'un govern, per la seva actuaci¨® pol¨ªtica vehiculada de manera democr¨¤tica, responsable, pac¨ªfica i respectuosa amb la legalitat".

"Els processos pol¨ªtics que es desenvolupen pac¨ªficament i democr¨¤ticament han de ser resolts en l'¨¤mbit de la pol¨ªtica, a trav¨¦s del di¨¤leg i la negociaci¨® i, si ¨¦s necessari, per mitj¨¤ del debat, la mobilitzaci¨® i el refer¨¨ndum de les urnes, per¨° ¨¦s evident que un proc¨¦s penal no resulta adequat, leg¨ªtim, ni molt menys convenient", remarca l'escrit d'Ortega, representada per l'advocat Rafael Entrena.

Igual que Mas, Ortega recorda que el proc¨¦s de participaci¨® que la Generalitat va impulsar com a alternativa a la consulta inicialment prevista no utilitzava cap cens electoral ni registre de poblaci¨® i comptava amb la participaci¨® "fonamental" d'un col¡¤lectiu de voluntaris. D'altra banda, l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau remarca en l'escrit que des del seu departament "simplement" es van limitar a posar en coneixement dels directors d'instituts, en reunions pr¨¨vies a la suspensi¨® del TC, que la Generalitat, com a titular dels centres, permetria que se celebr¨¦s la votaci¨® a les aules.

Rigau, representada per l'advocat Jordi Pina, al¡¤lega tamb¨¦ que els ordinadors que van servir per a la votaci¨® de la consulta ja estaven adquirits des de "molt abans" del dia de la suspensi¨® ordenada pel Constitucional, i que la seva destinaci¨® era atendre les necessitats de les escoles, on estan ja plenament operatius despr¨¦s de servir pel 9-N.