¡°Tots els catalans haurien de visitar el seu museu¡±

Al m¨®n hi ha m¨¦s de 400 carrers amb el nom de Pau Casals. D'aquests, 237 s¨®n a Catalunya; s¨®n innombrables les biblioteques i els auditoris que porten el nom del mestre violoncel¡¤lista i ¨¦s un dels noms que se citen ¨Cgaireb¨¦ de forma inconscient¨C com un dels catalans universals. No obstant aix¨°, probablement la figura de Casals sigui m¨¦s coneguda fora de Catalunya i d'Espanya. Aquesta ¨¦s la sensaci¨® que t¨¦ la v¨ªdua del mestre, Marta Casals, que ha visitat Barcelona amb motiu de l'acte ¡°Pau Casals, m¨²sica i comprom¨ªs humanitari¡±, organitzat per la Fundaci¨® Pau Casals amb la participaci¨® del comit¨¨ catal¨¤ d'ACNUR. Impulsora de la Fundaci¨®, juntament amb el seu marit ¨Cla van crear el 1972, un any abans de la mort del mestre¨C , no ent¨¦n com ¨¦s possible que el museu?que porta el seu nom a Sant Salvador (el Vendrell) ¨Cque va ser casa seva fins que es va exiliar el 1939¨C no tingui m¨¦s p¨²blic: ¡°Una visita al museu serveix per entendre molt millor el mestre, hi ha cartes que emocionen, objectes que el van envoltar durant la seva vida, pintures excepcionals. Demano a tots els catalans que el visitin un dia, que vinguin a Tarragona, ¨¦s un viatge molt curt avui dia¡±, afirma la seva v¨ªdua, una dona molt vital que no desisteix de promoure el llegat, musical i humanitari, de l'home de qui va ser la seva alumna ¨Ctenia nom¨¦s 14 anys quan el va con¨¨ixer¨C i amb el qual es va casar el 1957, quan ella tenia 20 anys i el mestre 60 m¨¦s.

Les xifres del nombre de visitants del museu donen la ra¨® a la seva reivindicaci¨®, perqu¨¨ l'any passat va rebre 18.000 visites ¨Cal marge del programa educatiu¨C, les mateixes que va tenir el 2001, quan es va reobrir despr¨¦s d'una profunda reforma.

Casals no vol entrar en pol¨¨mica quan se li pregunta sobre quina actitud tindria el mestre ¨Cque va pronunciar el mundialment fam¨®s "I'm a Catalan"?en la seva intervenci¨® a l'ONU el 1971¨C sobre els anhels independentistes de Catalunya: ¡°Era molt catal¨¤ per¨° alhora molt universal. No puc imaginar qu¨¨ pensaria i, a m¨¦s, les circumst¨¤ncies s¨®n molt diferents¡±.

Violoncel¡¤lista, va prendre la decisi¨® de deixar la seva carrera professional el 1958, despr¨¦s de tres concerts en els quals va tocar amb la Simf¨°nica de Puerto Rico sota la direcci¨® del mestre, ja el seu marit. I va optar per consagrar-se a ell i ajudar-lo en la seva lluita humanit¨¤ria ¨C¡°m'imagino qu¨¨ diria ara amb el drama de S¨ªria¡±¨C a m¨¦s d'acompanyar-lo en la seva ¨²ltima etapa com a m¨²sic: ¡°Va fer m¨¦s de 38 audicions per diferents pa?sos d'El Pessebre en els ¨²ltims deu anys de vida, amb m¨¦s de 80 anys. Era incansable¡±.

Un dels objectius de la v¨ªdua del violoncel¡¤lista ¨Cque es va negar a trepitjar R¨²ssia, Alemanya i es va exiliar d'Espanya pels r¨¨gims feixistes¨C ¨¦s recuperar tots els enregistraments que pugui dels concerts que va fer ¡°i, per descomptat, totes les fotografies que es van poder registrar, cartes i objectes que van tenir relaci¨® amb ell. Fa poc hem localitzat una pel¡¤l¨ªcula que no sab¨ªem que existia. Volem tenir tot el material possible que reafirmi el testimoni del mestre¡±. I una forma de mantenir el seu esperit viu ¨¦s la beca Pau Casals ¨Camb 32 anys d'hist¨°ria¨C creada per donar suport a joves violoncel¡¤listes i que aspira a convertir en un ¡°referent mundial¡±.