La por de la ci¨¨ncia

Fa ara 400 anys, en concret el 24 de febrer de 1616, la Inquisici¨® va declarar ¡°formalment her¨¨tiques¡± les idees de Galileu. Aquest 2016, doncs, se celebra un dels atacs a la ci¨¨ncia i la llibertat de pensament m¨¦s esborronadors i significatius de tots els temps. Anys despr¨¦s, en 1633, Galileu, amb 70 anys, va haver d¡¯agenollar-se al davant del tribunal de la Santa Inquisici¨®, i amb la vista posada en les Santes Escriptures, es va retractar de les seues idees helioc¨¨ntriques i va jurar per D¨¦u denunciar tots aquells altres que les compartiren. No ha hagut en la hist¨°ria de la ci¨¨ncia una humiliaci¨® m¨¦s gran, un embat de la ra¨® contra la fe m¨¦s poder¨®s i clar. Giordano Bruno i Miquel Servet varen morir cremats per defensar idees her¨¨tiques, i Galileu, de no retractar-se, certament haguera seguit aquest cam¨ª del foc purificador. Albert Camus escrivia que va fer b¨¦, i qui gira al voltant de l¡¯altre, si la Terra o el Sol, resulta indiferent. I, tanmateix, la retractaci¨® de Galileu encara resulta dolorosa a la comunitat cient¨ªfica, ja que va produir un retard en la recerca i una por que va calar en els ossos de tots els pensadors heterodoxos. Fins el 1822, l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica no va retirar de l¡¯?ndex dels llibres prohibits les obres de Galileu, i el fins 1992, el Vatic¨¤, 350 anys despr¨¦s, no va recon¨¨ixer que amb el seu cas ¡°es varen cometre alguns errors¡±.

Hi ha un itinerari de la por per la hist¨°ria de la ci¨¨ncia: una ruta de la persecuci¨® de tants i tants cient¨ªfics. En el meu llibre El somni de Lucreci, explique el significatiu cas de l¡¯astr¨°nom Thomas Harriot, que es va anticipar a les observacions astron¨°miques de Galileu, per¨° que mai no es va atrevir a fer-les p¨²bliques per por de les repres¨¤lies. L¡¯assagista Stephen Greenblat conclo?a que ¡°va preferir la vida abans que la flama: qui pot culpar-lo?¡±. I ¨¦s ben cert: la por ¨¦s indomtable. A Galileu el baixaren a la cambra de tortura del Vatic¨¤ i li explicaren per a qu¨¨ servien tots aquells instruments, i com li¡¯ls haurien d¡¯aplicar si no s¡¯agenollava i es retractava. A Bruno li cosiren la boca: li passaren l¡¯agulla per la llengua i li feren el s¨ªmbol de la creu en els llavis, perqu¨¨ aix¨ª no poguera proferir heretgies en els darrers moments. Despr¨¦s llan?aren les seues cendres al T¨ªber, perqu¨¨ no en quedara res, d¡¯ell. Encara avui molts cient¨ªfics tenen por que les seues idees puguen causar-los problemes, i encara en molts pa?sos del m¨®n la llibertat de pensament ¨¦s una utopia. Encara avui la ci¨¨ncia ha de batallar amb el dogma religi¨®s (com ara les idees darwinistes als Estats Units, amb interessos espuris (l¡¯oposici¨® al canvi clim¨¤tic) o amb la credulitat (l¡¯auge de l¡¯homeopatia). El conreu de la ci¨¨ncia segueix sent dif¨ªcil, i en alguns pa?sos occidentals les dificultats v¨¦nen per una q¨¹esti¨® tan senzilla com el finan?ament, com s¡¯esdev¨¦ a l¡¯Estat espanyol. Aquell ¡°que inventen ellos¡± unamuni¨¤ ¨¦s totalment actual, i es pot traduir com un ¡°que pensen els altres¡±. Perqu¨¨ pensar, pensar lliurement, encara ¨¦s un repte de la ci¨¨ncia no assolit plenament.