¡°Ja no ens cal ni recordar; tamb¨¦ hem delegat la mem¨°ria a les m¨¤quines¡±

Com l¡¯Atrax robustus, potser entre les tres aranyes m¨¦s verinoses del m¨®n, m¨¦s inofensivade dia per¨° mortal de necessitat quan queixala al vespre, l¡¯obra d¡¯Imma Mons¨® (Lleida, 1959) t¨¦ un aire sempre de volada quotidiana que va agafant, amb el p¨°sit de l¡¯estona llegida, quan arriba la nit, un punt, d¡¯una banda, com irreal i, de l¡¯altra, una fond¨¤ria en la dissecci¨® de les relacions humanes esfere?dorament precisa. Pocs escriptors catalans es colen amb tanta naturalitat per¨° alhora remenen tan a fons dintre les ¨¤nimes i els cossos dels personatges com ella

Aquella dualitat s¡¯ha tradu?t en una obra tan reconeguda per la cr¨ªtica com estimada pel p¨²blic, fet que es d¨®na des de fa 20 anys, quan va debutar amb la seva primera novel¡¤la, No se sap mai. Ara, a la setena, L¡¯aniversari (Columna), furga en la crisi d¡¯un matrimoni (ell, pragm¨¤tic; ella, intentant-se defensar amb la paraula en un complex m¨®n interior) que no dubten a acabar sacsejant les seves vides per intentar salvar la relaci¨®. Una hist¨°ria del passat paral¡¤lela de dos nens ben diferents que juguen a fer realitat les lectures s¡¯hi ha d¡¯acabar creuant.

Pregunta. ?s curi¨®s comprovar com la ficci¨® liter¨¤ria ¨¦s refugi de bona part dels personatges, tot i que un d¡¯ells diu: ¡°Els llibres ja no protegeixen avui de cap mal¡±...

Resposta. Que la cultura, especialment llibresca, ens faria millors ¨¦s una cosa que s¡¯acaba gaireb¨¦ amb la nostra generaci¨®. Nom¨¦s ha faltat internet; a mi, m¡¯ha destrossat: hi entro per buscar alguna cosa per a un article i acabo en un curset de programaci¨® de Java... i aix¨° et pren la vida. Surto poc de casa, gaireb¨¦ havia perdut el concepte de verticalitat, i no reconec el m¨®n, em passa com a la dona que desperta del coma al film Goodbye Lenin. Ara em fascina aix¨° de les transicions a les m¨¤quines: pensar que les controlarem perqu¨¨ les programem nosaltres en sembla d¡¯una innoc¨¨ncia total. No ho s¨¦: potser els cyborgs, enlloc de la cultura, ens faran millors... O no.

P. De la seva obra es dedueix que, per ser feli?, cal renunciar a massa coses a la vida.

R. No s¨¦ qui em va dir que aquest llibre s¡¯hauria d¡¯haver titulat El sacrifici de la felicitat... No hi ha res a la vida que no demani sacrifici, fins i tot un amor boig...

P. Dit d¡¯una manera que tamb¨¦ es dedueix de L¡¯aniversari: est¨¤ com mal vist tenir una vida interior rica i ser massa brillant; cal demanar com perd¨® o amputar-se aquest part d¡¯un mateix.

R. Cert: mai havia estat tan penalitzat com avui tenir vida interior. Posseir-ne equival ara a tenir un seguit d¡¯adminicles que s¡¯acosten a aix¨° del cyborg i a qualsevol mena de pr¨°tesi digital; la imatge d¡¯un ¨¦sser solitari, avui, ¨¦s la d¡¯alg¨² sol per¨° hiperconnectat a un ordinador interactuant...

P. La m¨¤quina li interessa molt.

R. ?s que estem al mig d¡¯una transici¨® brutal, per r¨¤pida i forta, cap a la m¨¤quina, cap al cyborg. I veurem com afectar¨¤ el cervell hum¨¤; estem perdent capacitat de concentraci¨®; hi ha tamb¨¦ una p¨¨rdua de profunditat, de d¨¨ficit d¡¯atenci¨® en el que fem, i no s¨¦ si est¨¤ molt lluny que tot aix¨° afecti les emocions. ?s evident que perdem la possibilitat de saber coses: ja no ens cal, perqu¨¨ ho podem trobar f¨¤cilment. Aix¨° trastocar¨¤ la manera de fixar la mem¨°ria... I aix¨°, a la gent jove, tamb¨¦ li est¨¤ passant. Avui ja no ens cal recordar: hem delegat la mem¨°ria a les m¨¤quines.

P. El matrimoni proposa com a remei per salvar-se declarar el silenci entre l¡¯un i l¡¯altra, no preguntar-se, no matisar res...

R. Tal com avui tenim un exc¨¦s d¡¯imatges, el tenim tamb¨¦ de paraules, i obviar la paraula, el silenci, ¨¦s en part una mena de neteja, de purificaci¨®; el di¨¤leg avui est¨¤ sobrevalorat, no serveix de res. Ho veiem a la tele: el di¨¤leg s¡¯imposa, ja no ¨¦s l¡¯intercanvi d¡¯idees de l¡¯¨¨poca de Plat¨®; ¨¦s llu?ment, rivalitat. Tampoc hi ha temps per practicar-lo i, com que hi ha pressa, es tracta d¡¯aixafar el torn de l¡¯altre; ¨¦s millor pensar en els mon¨°legs i regular-los: es guanya temps.

P. El retret que m¨¦s lamenta la dona ¨¦s la previsibilitat de la relaci¨®, sembla que el gran perill de la societat sigui l¡¯avorriment...

R. Hi ha gent ben dotada per encaixar la quotidianitat; jo no ho estic. Crec que la imprevisibilitat, l¡¯ins¨°lit, ¨¦s un dels grans motors de tot a la vida, de la felicitat. No saps si all¨° ser¨¤ millor o conduir¨¤ a una cat¨¤strofe, per¨° a vegades cal for?ar la normalitat. Avui hi ha una gran necessitat de sentir un factor de risc, per aix¨° hi ha tanta empresa d¡¯esports extrems.

P. Per¨° tamb¨¦ a la xarxa es troben maneres d¡¯estar m¨¦s protegit en tot que mai...

R. Cert, sobre menjar, lleis, seguretat individual... i tot met¨°dicament preparat. Avui tot hi ¨¦s, a la vida, com mai abans, per¨° tamb¨¦ tot ¨¦s molt descafe?nat...

P. Entre els exemples t¨¤cits de la necessitat de sorpresa surten a la novel¡¤la Madame Bovary, El roig i el negre, la pel¡¤l¨ªcula Nymphomaniac de Lars von Trier... i l¡¯inquietant conte de Juan Jos¨¦ Arreola, La migala.

R. ?s que lligat amb la sorpresa hi ha la perversitat, a la manera d¡¯Edgar Allan Poe, que sempre m¡¯ha interessat i no havia explorat fins ara. Tinc pocs records infantils, per¨° s¨ª un amb quatre anys, i el p¨¤nic de perdre les joies que em posaven perqu¨¨ aix¨° a casa es vivia com una trag¨¨dia. Doncs recordo treure¡¯m l¡¯anell i anar-lo empenyent a poc a poc cap a veure si queia; i una mica m¨¦s, i m¨¦s... fins que va caure i es va perdre, ¨¦s clar. La perversitat ¨¦s universal, i la protagonista l¡¯accepta b¨¦: no fa com la resta de gent que hi juga, per¨° si despr¨¦s no surt com vol, se¡¯n queixa.

P. El m¨®n segueix sent desorientat i ca¨°tic i irreal, com sempre s¡¯ha dedu?t de la seva obra...

R. Crec que el meu m¨®n est¨¤ cada cop m¨¦s ordenat, no? D¡¯una banda, he depurat l¡¯estil, i amb relaci¨® a la meva realitat personal he sortit de l¡¯autosufici¨¨ncia, de la meva bombolla.

P. No escriu, doncs, des d¡¯aquell estat de somnol¨¨ncia profunda en qu¨¨ deia que ho feia?

R. S¨ª, aix¨° s¨ª, perqu¨¨ la veu d¡¯un narrador ha de venir en part de l¡¯inconscient. La novel¡¤la Una tempesta ¨¦s una met¨¤fora d¡¯aix¨°, la concentraci¨® tan extrema que demanda l¡¯escriptura, quan escrius vius un altre m¨®n...

P. Fa 20 anys que va publicar el seu primer llibre, havent aconseguit un inusual equilibri entre qualitat liter¨¤ria i cert ress¨° de p¨²blic. Ha arribat on volia?

R. No ho s¨¦, per¨° amb L¡¯aniversari he tingut les mateixes sensacions que les d¡¯aquell primer llibre, m¡¯he anat sobresaltant mentre el feia. Tampoc tinc la sensaci¨® de traject¨°ria, o de fites... Potser tindria tend¨¨ncia a agradar a pocs lectors: sempre he volgut ser una escriptora male?da; no em sento gaire tra?da. Sempre he escrit perqu¨¨ hi ha una frase o un fet que m¡¯ha obsedit. Aqu¨ª va ser la imatge d¡¯una acci¨® que passava dins d¡¯un cotxe per a una pe?a que vaig fer per al teatre Grec fa un parell d¡¯anys, i em va anar perseguint i ha sortit aix¨°. Per¨° sempre passen coses a la vida per reflexionar i seguir escrivint: ara tinc la mare amb una mena d¡¯Alzheimer, va morir un nebot meu... Sempre passen coses per escriure.