Legalitat i principi democr¨¤tic

En el debat sobre el dret d¡¯autodeterminaci¨®, anomenat ara eufem¨ªsticament dret a decidir, es barregen dos nivells diferents: el jur¨ªdic, que ¨¦s l¡¯actual marc constitucional, i el pol¨ªtic, que consisteix a dilucidar si el poble de Catalunya t¨¦ dret o no a decidir lliurement sobre l¡¯organitzaci¨® pol¨ªtica i social que vol.

Des de la perspectiva jur¨ªdica, la Constituci¨® del 1978 reconeix com a ¨²nic titular de la sobirania el poble espanyol, del qual forma part el poble catal¨¤, per la qual cosa aquest no t¨¦ dret a l¡¯autodeterminaci¨®. A tall de s¨ªmil, podr¨ªem afirmar que es tracta d¡¯un bra? en relaci¨® amb el cos hum¨¤, del qual forma part. Aix¨ª doncs, l¡¯exercici del dret d¡¯autodeterminaci¨® per part del poble catal¨¤ exigiria una reforma constitucional.

El problema rau en el fet que per reformar la part de la Constituci¨® que atribueix la sobirania al poble espanyol el procediment estableix uns requisits i unes majories parlament¨¤ries a les Corts Generals espanyoles que s¨®n molt dif¨ªcils d¡¯aconseguir, tret que hi hagi un consens ampli de les principals forces pol¨ªtiques de l¡¯Estat, cosa que en aquests moments no hi ¨¦s.

El problema de fons, tot i aix¨°, no ¨¦s jur¨ªdic sin¨® pol¨ªtic. L¡¯Estat espanyol actual est¨¤ format per diverses comunitats amb cultures, lleng¨¹es i sentiments identitaris diferents. Prova d¡¯aix¨° ¨¦s que en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, d¡¯un total de poc m¨¦s de quatre milions de votants prop de dos milions van votar per opcions manifestament independentistes. No s¨®n prou votants perqu¨¨, partint del principi democr¨¤tic, li sigui preguntada a la ciutadania de Catalunya la voluntat sobre aix¨° mitjan?ant una consulta?

Si un ampli percentatge de poblaci¨®, representat per una majoria parlament¨¤ria, ho sol¡¤licita, ¨¦s dif¨ªcilment explicable que no es pugui efectuar una consulta. En qualsevol cas, no s¡¯ent¨¦n com es pot negar a una comunitat que se sent diferenciada, tal com est¨¤ reconegut a l¡¯Estatut d¡¯Autonomia, el dret a decidir lliurement la seva vinculaci¨® amb l¡¯Estat. No s¡¯ent¨¦n com es podria mantenir dins d¡¯un estat aquesta comunitat si aquesta decid¨ªs separar-se o establir un tipus diferent de relaci¨® amb la resta de l¡¯Estat, lliurement acceptat per les dues parts. No s¡¯ent¨¦n per qu¨¨ el Quebec, Esc¨°cia o Montenegro van poder decidir si volien continuar formant part d¡¯un estat i Catalunya no.

At¨¨s que un ampli sector de la ciutadania de Catalunya ho demana, ¨¦s leg¨ªtim i necessari des de la perspectiva pol¨ªtica que s¡¯efectu? una consulta perqu¨¨ diversos sectors, davant la resist¨¨ncia de l¡¯Estat, estan manifestant obertament la necessitat de ¡°saltar-se la legalitat¡±. S¡¯han produ?t molts canvis socials saltant-se la legalitat quan aquesta no s¡¯adapta a la realitat social, com per exemple quan Rosa Parks es va negar a cedir el seient a un blanc com aleshores establien les normes de segregaci¨® racial als Estats Units, o el matrimoni entre persones gais. El problema, ignorant-lo, no se solucionar¨¤.

En l¡¯¨²ltim sondeig del Centre d¡¯Estudis d¡¯Opini¨® el 41,1% dels enquestats es declaraven partidaris que Catalunya fos un estat independent, el 22,2% que fos un estat dins d¡¯una Espanya federal, el 27,4% es decantava perqu¨¨ fos una comunitat aut¨°noma i un 3,7% preferia que fos una regi¨® d¡¯Espanya. Per aix¨° la consulta hauria de plantejar diverses opcions, perqu¨¨ en un altre cas es condiciona la voluntat popular. No ¨¦s el mateix preguntar nom¨¦s si es vol un estat independent o no, que si es plantegen altres opcions com un encaix diferent de Catalunya a l¡¯Estat, que s¡¯hauria de concretar establint un nou sistema de finan?ament, la protecci¨® del catal¨¤, etc¨¨tera., o el manteniment de l¡¯Estat de les autonomies, que, sens perjudici dels d¨¨ficits institucionals que t¨¦, ¨¦s una organitzaci¨® territorial an¨¤loga a un estat federal.

Francesc Pau Vall ¨¦s professor de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques de la UPF.