Ajuntaments rebels

El llibre de l'urbanista David Harvey Las ciudades rebeldes est¨¤ a la base te¨°rica d'¨¤mplies mobilitzacions de sigles pol¨ªtiques de l'esquerra: Candidatures d'Unitat Popular, Comprom¨ªs, En Com¨², Marees, etc., que van aconseguir constituir govern en la majoria de les ciutats espanyoles m¨¦s importants. Aquests governs urbans tenen com a principals finalitats: posar fi als processos d'apropiaci¨® mercantil dels espais i equipaments p¨²blics, de privatitzaci¨® dels centres de les ciutats, a l'expulsi¨® de les capes m¨¦s vulnerables dels seus habitatges i fins i tot de la seva ciutat. Plantegen que la ciutat sigui concebuda en la seva globalitat com un b¨¦ com¨², com a fruit de la construcci¨® col¡¤lectiva d'una ciutadania activa, participativa i compromesa amb all¨° p¨²blic. La seva principal reivindicaci¨® ¨¦s el dret a la ciutat, a l'¨²s dels seus b¨¦ns, serveis i espais per a tota la ciutadania.

Ara b¨¦, sota aquestes finalitats compartides coexisteixen diferents maneres de concebre la gesti¨® de la ciutat per aconseguir-les i, especialment, varien els rols que assignen a l'ajuntament, al mercat, a la societat civil o al sector plural en fer ciutat. Si b¨¦ qualsevol govern t¨¦ diferents sensibilitats a dins, l'inter¨¨s per aquestes diferents ¨¤nimes o sensibilitats de l'esquerra recau en la seva novetat, i perqu¨¨ la seva configuraci¨® encara ¨¦s flexible i en consolidar-se plantejar¨¤ importants antagonismes a l'interior dels governs municipals, com a mostra el fet de les dimissions de dirigents municipals de Gal¨ªcia i Madrid aquest mes de mar?. Hi ha tres importants ¨¤nimes en aquests governs: la tradicional, la neoanarquista i la relacional, la pres¨¨ncia de les quals i domini d'unes sobre unes altres canvia en funci¨® dels ajuntaments que es consideri.

La primera, pr¨°pia de l'esquerra tradicional, planteja la municipalitzaci¨® gradual de tots els serveis, no nom¨¦s dels serveis energ¨¨tics (que a causa de la situaci¨® de monopoli privat seria comprensible), sin¨® tamb¨¦ dels serveis socials, esportius, culturals i de salut p¨²blica contractats externament a entitats de la societat civil i fins i tot a entitats no lucratives del tercer sector. ?s una ¨¤nima pol¨ªtica molt lligada als sindicats de l'administraci¨® i planteja la tornada a uns serveis burocr¨¤tics en qu¨¨ la norma i els procediments prevalguin sobre l'empatia i l'atenci¨® al ciutad¨¤. Aquest sector, per descomptat, compta amb l'oposici¨® no nom¨¦s de les entitats socials i el mercat sin¨® tamb¨¦ de les altres sensibilitats del Govern, que consideren l'estatalitzaci¨® dels serveis p¨²blics i de la ciutat un obstacle per a la dinamitzaci¨® social de la ciutadania.

L'¨¤nima rebel, denominada neoanarquista per un dels seus te¨°rics, CH. Saval, considera que s¨®n els moviments socials els que han de generar una nova institucionalitat, sent la tasca de l'ajuntament retrocedir en la seva incid¨¨ncia a la ciutat perqu¨¨ sigui ocupada per la societat civil organitzada. El seu intent ¨¦s que la gesti¨® externa dels serveis municipals es dugui a terme a trav¨¦s d'entitats petites autogestionades lligades a moviments socials als barris en els quals se situen aquests serveis. S¨®n partidaris de processos participatius permanents de tipus assembleari en qu¨¨ les entitats reivindicatives tinguin un paper preponderant. ?s una ¨¤nima que no t¨¦ en compte que la ciutadania i les entitats del denominat sector plural s¨®n, precisament, pluralistes i per tant tenen interessos contradictoris entre elles que ¨¦s necessari gestionar per aconseguir articular majories socials que s¨®n la base del bon govern de la ciutat. Si aquest corrent aconsegueix predominar portar¨¤, a mig termini, al desgovern de la ciutat pel previsible enfrontament entre grups socials urbans davant un govern local en retirada.

Existeix una tercera ¨¤nima, la relacional, que es basa en la gesti¨® de les relacions entre els actors implicats en les diferents pol¨ªtiques i projectes. Aquesta opci¨® ent¨¦n que assegurar el dret a la ciutat per a tota la ciutadania ¨¦s una aspiraci¨® ¨¤mpliament majorit¨¤ria i, per tant, la gesti¨® de l'ajuntament ha d'anar dirigida a vertebrar, en cada projecte i en cada pol¨ªtica, la m¨¦s ¨¤mplia majoria social. Planteja la coproducci¨® de pol¨ªtiques i projectes entre l'ajuntament i la societat civil, especialment amb el tercer sector, les empreses socialment responsables i entitats ciutadanes, i d¨®na, a difer¨¨ncia de l'¨¤nima neoanarquista, un paper espec¨ªfic a l'ajuntament com a promotor i gestor de xarxes, aix¨ª com garant d'unes normes i procediments que assegurin la gesti¨® de les interdepend¨¨ncies entre els actors amb criteris objectius, clars, transparents i equitatius. ?s l'¨¤nima m¨¦s innovadora i tamb¨¦ la que exigeix una gesti¨® m¨¦s complexa. ?s una sensibilitat encara minorit¨¤ria, per¨° es va obrint cam¨ª als ajuntaments rebels. Del seu triomf dep¨¨n que es pugui aconseguir la cohesi¨® social necess¨¤ria perqu¨¨ les nostres ciutats puguin afrontar amb ¨¨xit els desafiaments que comporta l'actual canvi d'era.

Jos¨¦ Mar¨ªa Pascual Esteve ¨¦s economista i soci¨°leg.