Redissenyant l¡¯?frica

Hi ha estereotips fortament arrelats en la societat occidental que s¨®n dif¨ªcils de superar. Els que estan relacionats amb el continent afric¨¤ en s¨®n alguns: fam, guerra, pobresa, corrupci¨®, inestabilitat pol¨ªtica i social, a m¨¦s de paisatge i naturalesa desbordants. Per¨° l¡¯?frica, un continent enorme de 54 pa?sos, amb m¨¦s de mil milions d'habitants, el 34% dels quals pertanyents a la classe mitjana i on el 2012 hi havia 650 milions de tel¨¨fons m¨°bils registrats, m¨¦s que als Estats Units i Europa, ¨¦s tamb¨¦ un continent potent ple de creativitat que lluita per acabar amb aquests t¨°pics, cansat, a m¨¦s, que siguin uns altres, com en el cas dels lleons, els que expliquin sempre la seva hist¨°ria i la seva realitat.

En l'exposici¨® Making Africa. Un continent de disseny contemporani, que aquest dimecres obre les portes al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB) fins a finals d'agost, una coproducci¨® del Vitra Design Museum alemany i el Guggenheim de Bilbao, s¨®n els mateixos dissenyadors africans, a trav¨¦s d'unes 300 obres, fotografies, revistes, il¡¤lustracions, v¨ªdeos, vestits, pel¡¤l¨ªcules, artesania, maquetes i mobles, els que mostren les seves produccions i com veuen i viuen el m¨®n. D'entrada, el visitant ¨¦s rebut pel treball del keny¨¤ Cyrus Kabiru, una instal¡¤laci¨® amb una desena d'escultures en forma d¡¯ulleres creades a partir de material reciclat que conviden a veure l'afric¨¤ de manera diferent, amb una nova perspectiva. Si alg¨² no es d¨®na per al¡¤ludit, Kai Krause hi insisteix amb l¡¯obra The True size of Africa, un mapa invertit del continent que no t¨¦ en compte les influ¨¨ncies colonials. Igual que els retrats d'albins de ra?a negra de Justin Dingwall. Tots incideixen en el canvi de perspectiva al qual convida aquesta exposici¨® i com de positiu pot ser el disseny per al futur de l'?frica.

Amelie Klein, comiss¨¤ria de la mostra, que ha reunit peces de 50 col¡¤leccions de tot el m¨®n despr¨¦s de treballar durant dos anys i fer trobades i entrevistes amb 75 experts, artistes, arquitectes, dissenyadors, galeristes i comissaris de les principals ciutats africanes, assegura que l'objectiu de l'exposici¨® ¡°no ¨¦s donar a con¨¨ixer un panorama exhaustiu del disseny de l'?frica, sin¨® oferir un relat nou i una valoraci¨® diferent. Demostrar que l'estereotip no ¨¦s erroni, per¨° s¨ª incomplet¡±. Segons l'experta: ¡°?s clar que hi ha corrupci¨®, gana, problemes, per¨° tamb¨¦ hi ha una classe mitjana en ascens i una societat vibrant i efervescent, com passa a Nig¨¨ria, o en ciutats com Ciutat del Cap o Lagos¡±.

La comiss¨¤ria compara l'energia actual, permesa, sobretot, per l'acc¨¦s a Internet a trav¨¦s del m¨°bil, amb la viscuda els anys cinquanta, a la fi del colonialisme. Ho demostren fotografies de Malic Sidib¨¦ amb joves ballant per celebrar la independ¨¨ncia de Mali comparades amb el fenomen viral que va ser la pujada a Internet de v¨ªdeos amb el tema Happy de Pharrell Williams per centenars de persones de tot el m¨®n, molts de joves africans, que van aprofitar, de manera gens acomplexada, per mostrar-se a la seva comunitat, ciutat o regi¨® davant un p¨²blic mundial interconnectat.

El fenomen de les ciutats, tamb¨¦ present a l¡¯?frica, s'explora amb treballs com els del v¨ªdeo Excuse me, while I disappear, de Michael MacGarry, en qu¨¨ es mostra una zona residencial barrada a Angola creada per inversors xinesos, o Sud-¨¤frica, a trav¨¦s de Ponte City, un po¨¨tic treball de Mikhael Sbotzky i Patrick Waterhouse, sobre un lux¨®s gratacel de Johannesburg, el m¨¦s alt de l'?frica, que despr¨¦s de la fi de l'apartheid van ocupar classes m¨¦s humils, i es va convertir en s¨ªmbol de la hist¨°ria d'aquest pa¨ªs.

L'exposici¨® cont¨¦ treballs de creadors de l¡¯anomenada ?frica Negra, com Kenya, Sud-¨¤frica, Zimb¨¤bue, Nig¨¨ria, Angola, el Senegal, Mo?ambic, Ghana, Ben¨ªn o el Congo i d'altres artistes nascuts o establerts als EUA o Europa, que expliquen la seva realitat des de l'exterior. I recull objectes simples com unes ampolles de pl¨¤stic aixafades i reconvertides en xancletes; mobles vegetals fets amb canyes o amb pneum¨¤tics de cotxes o la impactant butaca creada amb armes de la guerra civil de Mo?ambic creada per Gon?alo Mabunda.

L'exposici¨® conclou reflexionant sobre l'origen i el futur, amb sorpreses com el fet que els v¨ªdeos de Beyonc¨¦ o Katy Perry acumulen tants clics aqu¨ª com en altres llocs del m¨®n o descobrir que un dels teixits d'estampats africans m¨¦s reconeguts t¨¦ un origen indonesi. Un teixit, que, d'altra banda, provoca cr¨ªtiques enceses perqu¨¨ representa el passat colonial.