Desconnexi¨®

Aix¨° era, fa pocs anys, una sessi¨® de la Secci¨® de Filosofia i Ci¨¨ncies Socials ¡ªque ¨¦s la meua¡ª de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans. Salvador Giner parl¨¤ d¡¯aix¨° que no s¡¯acaba mai, de la naci¨®, la societat, la llengua, i de coses que ni la seua autoritat de gran soci¨°leg pot fer entendre als de ¡°Madrid¡± o Espanya. Llavors, el fil¨°sof Rubert de Vent¨®s cont¨¤ una petita hist¨°ria: havia convidat Javier Solana al mas familiar de l¡¯Empord¨¤, i sentint parlar els nens de la fam¨ªlia, exclam¨¤ sorpr¨¨s Solana: ¡°Pero¡­ ?a los ni?os tambi¨¦n les habl¨¢is en catal¨¢n?¡±. O siga, coment¨¤ el fil¨°sof, que ni tan sols un home tan cultivat, liberal i cosmopolita podia entendre res.

I aix¨° era, tamb¨¦, que jo dinava a Madrid amb Carmelo Lis¨®n Tolosana, grand¨ªssim antrop¨°leg, doctor per Oxford, membre de la Real Academia de Ciencias Morales y Pol¨ªticas, amic meu, i amic al seu torn d¡¯emin¨¨ncies acad¨¨miques d¡¯arreu del m¨®n. Em pregunta com veig les coses de Catalunya, li ho explique i no s¨¦ si ho arriba a entendre. Li conte un dinar en un mas prop de Banyoles, un mas d¡¯aquells de fa mil anys, del segle XI, on els amos reuneixen cada estiu cent o cent cinquanta convidats, i conviden tamb¨¦ alg¨² que parle d¡¯un tema elegit. En aquella ocasi¨® els parlants ¨¦rem jo mateix i el fil¨°sof Josep Maria Terricabras, catedr¨¤tic a Girona, traductor i comentador de Wittgenstein, poca broma. I el tema era la cosa de la independ¨¨ncia, de la reacci¨® i del futur dels catalans, despr¨¦s de la trista sent¨¨ncia d¡¯aquell alt¨ªssim tribunal que va tallar nas, orelles i parts genitals a l¡¯Estatut de Catalunya ja votat, com el porquer i el bover d¡¯Ulisses li¡¯ls tallaren a ?taca al cabrer tra?dor. B¨¦, doncs, del centenar i mig de convidats, gent de respecte tots ells, gent ben vestida, a ning¨² preocupaven les coses de Madrid i d¡¯Espanya, excepte per buscar la manera d¡¯escapar-se¡¯n com m¨¦s aviat millor.

Catalunya ¨¦s el seu pa¨ªs, a tots els efectes, i Europa, el seu marc de refer¨¨ncia. Espanya simplement no els interessa, no ¨¦s cosa seua: ells ja s¨®n, moralment i emocionalment, independents. La independ¨¨ncia pol¨ªtica, pensen, arribar¨¤ m¨¦s prompte o m¨¦s tard, per¨° aix¨° no els preocupa gaire, perqu¨¨ la independ¨¨ncia moral ja ¨¦s cosa feta. Cosa tranquil¡¤la, sense escarafalls, tan certa i tan real que ni se¡¯n parla com a problema. Li ho explique al meu amic de Madrid, home de vasta cultura i que roda per l¡¯ample m¨®n, i no diu res: nom¨¦s expressa una perplexitat infinita. No ent¨¦n aix¨°: que s¡¯han cansat d¡¯aquesta Espanya, i que se¡¯n van. I que la desconnexi¨® institucional pot ser pr¨°xima o remota, per¨° l¡¯altra, la profunda, ja forma part del present.