Un ¡®hipster¡¯ de fa un segle

Ser modern s'associa a pert¨¤nyer a una classe mitjana alta, consumir m¨²sica indie i alternativa, vestir peces allunyades dels corrents predominants, defensar pol¨ªtiques progressistes i, com no, consumir productes org¨¤nics. I si llueixes, a m¨¦s, en el cas d'ells, una barba ben espessa, ets un hipster, un modern, en tota regla. Fa un segle la modernitat es mesurava de manera diferent, ja que n'era el que condu?a els nous vehicles, li agradava gaudir amb les arts de la pintura i la poesia, i com no, menjar b¨¦. Ramon Casas (Barcelona 1866-1932) va ser un bon exemple del hipster de fa un segle, ja que ell, que va pert¨¤nyer a la m¨¦s alta burgesia barcelonina, va ser capa? de trencar amb les normes socials establertes quan despr¨¦s de dues d¨¨cades de relaci¨® es va casar amb J¨²lia Peraire, la seva musa i model, una venedora de loteria que havia conegut pel carrer.

L'exposici¨® Ramon Casas. La vida moderna que ha obert les portes al Museu del Modernisme de Barcelona (fins al 8 de maig), inaugura l'Any Ramon Casas, en el qual se celebren els 150 anys del naixement del pintor, tot un referent i una icona de modernitat. I ho fa sense estar-se de res, reunint 130 obres, 40 d'elles olis, 60 dibuixos i la resta cartells; a m¨¦s de fotografies i documents personals com cartes; la majoria provinents de col¡¤leccions privades i mai vistes i repassant aspectes com la vida quotidiana, la relaci¨® de Casas amb les dues i amb les quatre rodes, exposant un espectacular model id¨¨ntic al Delaunay-Belleville 28 HP del 1906, un dels cinc vehicles que Casas va fer servir i va immortalitzar en moltes de les seves obres. ¡°Casas estava molt atent a la vida moderna i als avan?os t¨¨cnics. Va comprar un cotxe com aquest a Fran?a i va tornar a Barcelona conduint-lo¡±, explica Gabriel Pin¨®s comissari de la mostra. La vinculaci¨® amb publicacions com P¨¨l&Ploma, el m¨®n de les xules i les manoles i els estereotips de la dona modernista que Casas va reflectir; a m¨¦s d'un bon nombre de retrats fets al llarg dels anys per Casas que van demostrar que era un geni que dominava el dibuix com pocs a la seva ¨¨poca. ¡°Reflecteix l'ess¨¨ncia de l'artista, la seva capacitat creativa en estat pur¡±, ressalta Pin¨®s. Casas va fer centenars de dibuixos excel¡¤lents a carbonet dels personatges de l'¨¨poca, alguns en amb prou feines quinze minuts. A la mostra poden veure's, a m¨¦s, fins a quatre autoretrats de Casas, tots fumant caliquenyos en pipa.

Com molt dels modernistes Casas va viatjar ben jove a Par¨ªs, on va entrar en contacte amb el m¨®n de la boh¨¨mia que va produir una r¨¤pida evoluci¨® en la seva pintura que aniria perdent els seus trets academicistes de forma irremeiable i guanyant en soltesa en la seva pinzellada i enriquint la seva paleta de color.

A la tornada ja res seria igual i la vida barcelonina li va comen?ar a semblar avorrida. Sort d'altres moderns que com ell van comen?ar a reunir-se en locals com Els 4Gats, el temple del modernisme barcelon¨ª.

Com a cronista de la seva ¨¨poca, Casas va ser testimoni d'un gran nombre d'esdeveniments. Des dels m¨¦s festius com les corregudes de toros que apareixen en l'enorme Entrada a la pla?a de toros de Madrid, que va pintar amb 20 anys el 1886 i que pertany a la fundaci¨® Vila Casas, i els espectacles de regates; fins als m¨¦s desagradables i de den¨²ncia social com l'ajusticiament de presos a garrot vil o La c¨¤rrega que mostra la cruesa com la Gu¨¤rdia Civil va reprimir uns vaguistes.

L'exposici¨® apareix trufada durant tot el recorregut de forma transversal per cartells, una t¨¨cnica que va dominar i que va viure un gran auge en aquest moment. S¨®n seus els m¨¦s famosos que anuncien marques com An¨ªs del Mono, Codorniu, Cigarrillos Par¨ªs i Chocolate Amatller, en els quals ¨¦s la dona la que serveix de reclam per a la venda.