Els arquitectes de la ¡°desconnexi¨®¡±

El Govern catal¨¤ t¨¦ aproximadament un any i mig per crear i engegar les anomenades estructures d¡¯Estat. Les principals s¨®n tres: l'Institut de Estudis de l¡¯Autogovern, l'oficina que ha d'encarregar-se de preparar la ¡°desconnexi¨®¡±; la Hisenda pr¨°pia i la Seguretat Social catalana. L¡¯Executiu de Carles Puigdemont vol esgotar primer tot el marge auton¨°mic que li d¨®na l¡¯Estatut abans de fer nous passos. La Generalitat ha confiat en tres persones ¡ªCarles Viver-Pi Sunyer, Josep Ginesta i Jordi Boixareu¡ª per dissenyar i desenvolupar aquests tres organismes.

La coordinaci¨® de les pol¨ªtiques de la Generalitat per preparar la secessi¨® va a c¨¤rrec d'una intricada estructura que busca implicar tots els departaments i mantenir l'equilibri a l¡¯Executiu, amb el control del Departament de Presid¨¨ncia, de Neus Munt¨¦, i del vicepresident Oriol Junqueras.

L'Executiu de Puigdemont busca implicar tot el Govern

Munt¨¦ estar¨¤ a c¨¤rrec de dos organismes: el principal ¨¦s l'Institut d¡¯Estudis de l¡¯Autogovern, l'oficina que ha de preparar la ¡°desconnexi¨®¡± posant en pr¨¤ctica els informes que va elaborar el Consell Assessor per a la Transici¨® Nacional. Est¨¤ encap?alat per l'exmagistrat del Tribunal Constitucional Carles Viver Pi-Sunyer. Vinculat des de fa anys a la Generalitat, va ser l'escollit per Artur Mas per preparar el proc¨¦s sobiranista des del Consell Assessor per a la Transici¨® Nacional (CATN), que va elaborar 18 informes per preparar la secessi¨®. L'actual president, Carles Puigdemont, ha seguit confiant-hi per als seg¨¹ents passos.

L'ens que dirigeix ¨¦s una evoluci¨® de l'Institut d¡¯Estudis Auton¨°mics, que ja presidia el mateix Pi-Sunyer. El Govern catal¨¤ ha triat la via de canviar el nom d¡¯un organisme ja existent per evitar un veto del Tribunal Constitucional. La denominaci¨® ambigua de l'ens (s'han evitat paraules com ¡°desconnexi¨®¡±, ¡°independ¨¨ncia¡± o ¡°transici¨®¡±) tamb¨¦ busca esquivar l'Alt Tribunal, que ja va suspendre el nomenament de Pi Sunyer com a Comissionat per a la Transici¨® Nacional.

L'Institut d¡¯Estudis de l¡¯Autogovern assessora la Generalitat i l'execuci¨® de les pol¨ªtiques va a c¨¤rrec de la Secretaria de Desenvolupament de l¡¯Autogovern, tamb¨¦ sota el comandament de Presid¨¨ncia. L'encarregat de dirigir-la ¨¦s V¨ªctor Cullell, que va ser assessor de Mas i secretari del CATN.

Junqueras coordinar¨¤ tots els departaments per a la secessi¨®. Al seu c¨¤rrec queda l¡¯Oficina per a la Millora de les Institucions de l¡¯Autogovern, que dirigeix el polit¨°leg Josep Maria Reniu. Home de confian?a d¡¯ERC, ja va treballar al CATN amb Pi-Sunyer. El mateix Junqueras est¨¤ al capdavant de la Comissi¨® Interdepartamental per al desenvolupament de l¡¯Autogovern, que s'encarregar¨¤ de coordinar la tasca de Pi-Sunyer, Cullell i Reniu. Quatre organismes per a un ¨²nic objectiu: que no quedi cap cap per lligar en el cam¨ª de la independ¨¨ncia i que el cam¨ª cap a la ¡°desconnexi¨®¡± sigui controlat pels dos partits a l¡¯Executiu.

Tamb¨¦ de Junqueras dep¨¨n el desenvolupament de l¡¯anomenada Hisenda pr¨°pia. El control de l¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria de Catalunya (ATC) torna a passar a les mans d'Economia, despr¨¦s que en l¡¯anterior legislatura estigu¨¦s sota el paraigua del Departament de Presid¨¨ncia. El llavors conseller Francesc Homs la va confiar a Joan Iglesias, que ha deixat el projecte i ha tornat a la seva pla?a d'inspector a l¡¯Ag¨¨ncia Estatal de l¡¯Administraci¨® Tribut¨¤ria (AEAT). Iglesias va idear un model per a una Hisenda que recapti tots els seus impostos inspirat en les administracions tribut¨¤ries de Dinamarca o Austr¨¤lia. No obstant aix¨°, l'ag¨¨ncia seguia lluny d'esgotar el marge que encara t¨¦ amb els impostos propis, cosa que s'ha convertit en la prioritat de Junqueras.

El vicepresident ha confiat el desplegament de l'ag¨¨ncia a Jordi Boixareu, que el 2013 va ser nomenat per l'exconseller Andreu Mas-Colell director del Programa per a l'aplicaci¨® i desenvolupament dels tributs de Catalunya. Boixareu, a qui es considera una persona molt m¨¦s pr¨¤ctica que Iglesias, era delegat de l¡¯AEAT a Girona des del 2002, quan va ser nomenat pel Govern de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar. Despr¨¦s va ser confirmat pels executius de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero i Mariano Rajoy.

Oriol Junqueras coordinar¨¤ tots els departaments per a la secessi¨®

Boixareu ser¨¤ l'encarregat de posar ordre a l'ag¨¨ncia, desenvolupar el conveni amb les diputacions per crear la finestreta ¨²nica, assumir la recaptaci¨® executiva i la liquidaci¨® de tributs. Boixareu estar¨¤ sota la batuta de l'actual secretari d'Hisenda, el republic¨¤ Llu¨ªs Salvad¨®, una vegada aquest ha assumit el control de l'organisme.

El cervell de la Seguretat Social Catalana ¨¦s Josep Ginesta, la m¨¤ dreta de Dolors Bassa, la consellera de Treball i Afers Socials. El secretari general del departament i m¨¤xim responsable de l'¨¤rea laboral de la Generalitat est¨¤ al comandament del disseny de l¡¯Ag¨¨ncia de Protecci¨® Social, un ens que s'encarregar¨¤ de gestionar la immensa majoria de les 169 prestacions socials que ara es concedeixen a Catalunya i amb un pressupost anual d'uns 32.400 milions d'euros.

Ginesta, que milita des de fa gaireb¨¦ 20 anys a ERC, ¨¦s un expert en relacions laborals i t¨¦ un m¨¤ster en negociaci¨® laboral per la Universitat de Berkeley. Va aterrar a la Generalitat des de l'¨¤rea laboral de Gesdocument i Gesti¨® Sau (Grup Cuatrecasas) i la seva traject¨°ria docent l'ha complementat amb diversos estudis sobre sistemes p¨²blics de protecci¨® social.

I mentre ell dissenya, uns altres executen. Per donar rellev¨¤ncia a l¡¯Ag¨¨ncia, el Govern catal¨¤ va modificar l'organigrama de Treball i Afers Socials. De Bassa dep¨¨n directament la Direcci¨® general de Protecci¨® Social i la direcci¨® va ser encarregada a l'advocat i gestor administratiu Joan Ramon Ruiz, que ha treballat a la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) a Catalunya, en la qual ha estat director de fins a tres administracions: Badalona, Manresa i l'¨²ltima, la de Matar¨®. ?s membre d¡¯?mnium Cultural i encara que no va ser a cap llista en les ¨²ltimes eleccions auton¨°miques, s¨ª que va participar activament en la campanya. Amb una confer¨¨ncia titulada ¡°Les pensions i l¡¯Estat de Benestar a la Catalunya del futur¡± va fer presentacions en municipis com Arenys de Munt i Moi¨¤.