Que n¡¯aprenguin!

La setmana en la qual semblava inevitable la repetici¨® de les eleccions catalanes no van faltar veus, especialment entre els incondicionals de l'anterior president, que van clamar per la necessitat de desvincular-se de manera rotunda i irreversible de la CUP, fins i tot en el cas que en l'¨²ltim instant de la negociaci¨® (com va acabar passant) aquesta arrib¨¦s a cedir en alguna mesura. La formaci¨® antisistema havia mostrat el seu aut¨¨ntic rostre, argumentaven, i amb ella no tenia cap sentit intentar alguna mena d¡¯acord. Tocava tornar a repartir les fitxes.

No va ser aix¨° el que finalment va acabar passant, per¨° aquest fet no va descol¡¤locar gens ni mica l'esmentat sector incondicional ni el va moure cap a la m¨ªnima autocr¨ªtica de les seves pr¨°pies afirmacions anteriors. El que ¨¦s m¨¦s rellevant de l'an¨¨cdota no ¨¦s tant la cega submissi¨® als designis del l¨ªder carism¨¤tic sin¨® la manera en qu¨¨ aquestes persones es van acomodar al nou escenari. Quan a una d'elles se li van recordar les afirmacions que havia fet poques hores abans, la resposta no va poder ser m¨¦s reveladora: ¡°Ahir era ahir, i avui ¨¦s avui¡±. Rotunda tautologia al servei de la m¨¦s flagrant inconseq¨¹¨¨ncia argumentadora i que, aplicada a preu fet, permetria els m¨¦s espectaculars (i impunes) canvis de posici¨®.

Per¨° si unes reaccions com aquestes no han portat, no ja a l¡¯esc¨¤ndol, sin¨® ni tan sols a la sorpresa, ¨¦s perqu¨¨ constitueixen una pauta de conducta generalitzada, seguida, en primer lloc, pels mateixos responsables pol¨ªtics, que fa temps que van abandonar la m¨ªnima exig¨¨ncia democr¨¤tica de rendir comptes davant la ciutadania. Si, en efecte, els responsables pol¨ªtics exercissin com a tals i es sentissin obligats a respondre del compliment (o no) de les seves propostes, del resultat de la seva gesti¨® i, en un sentit m¨¦s general, del sentit de les seves pr¨°pies paraules, probablement la deriva que segueix la nostra vida col¡¤lectiva seria diferent.

I, aix¨ª, els que en plena nit electoral proclamaven, ventant-se de poliglotes, ¡°hem guanyat, hemos ganado, we have won, nous avons gagn¨¦¡±, poques setmanes despr¨¦s il¡¤luminaven un argument rigorosament in¨¨dit en la hist¨°ria de la teoria pol¨ªtica: aquest ¡°hem guanyat, per¨° poc¡±, que recorda tant all¨° d¡¯estar ¡°una mica embarassada¡±. O, per dir-ho a la seva manera, ¡°hem obtingut un mandat democr¨¤tic per iniciar el proc¨¦s de desconnexi¨®, per¨° no per culminar-lo¡±. ?s clar que als independentistes quebequesos en el seu moment o als escocesos fa poc els va faltar creativitat per interpretar d'aquesta mateixa manera el resultat de les seves consultes i, mancats d'imaginaci¨®, van pensar que havien estat derrotats. Com hauria dit Joan Laporta: ¡°Que n¡¯aprenguin!¡±.

La pol¨ªtica catalana ja fa massa temps que est¨¤ abandonada al consignisme m¨¦s desbocat, a l'esloganisme m¨¦s insubstancial o, si es prefereix, a una din¨¤mica en la qual una nova formulaci¨® public¨ªstica, m¨¦s o menys efica?, substitueix l'anterior sense que hi intervingui cap justificaci¨® de la mudan?a ni ning¨² se senti obligat a reclamar-ne explicacions. Ans al contrari, es promou de manera sistem¨¤tica l'oblit dels episodis anteriors per part precisament dels qui m¨¦s els van impulsar.

Ja s¨¦ que a alguns la data del 9 de novembre del 2014 els semblar¨¤ molt remota ¡ªespecialment als que es van obstinar a convertir-la en hist¨°rica¡ª, per¨° tal vegada sigui aquest el moment adequat per plantejar-se preguntes com, per exemple, quin ¨¦s el saldo pol¨ªtic d'aquell denominat proc¨¦s participatiu? Per a qu¨¨ va servir? Quina lli?¨® se¡¯n va extreure? Alg¨² gosaria afirmar que el resultat va proporcionar una fotografia fidel del sentiment de la ciutadania catalana? No ser¨¤ m¨¦s aviat que en realitat tot aquell muntatge estigu¨¦s exclusivament al servei que Mas pogu¨¦s afirmar davant els seus que havia complert la paraula de ¡°posar les urnes¡±? I, en aquest sup¨°sit, quin judici ens hauria de mer¨¨ixer una mobilitzaci¨® tan gran per a un prop¨°sit com aquest?

En tot cas, qui havia de respondre aquestes preguntes es va absentar del debat electoral en el qual li hauria tocat rendir comptes i es va refugiar en un rec¨°ndit lloc de la llista, a recer de la demanda de responsabilitats. Ara, instal¡¤lat en el confort de la sala de m¨¤quines del seu partit, es dedica a matisar, reconvenir i proposar, fins i tot en sentits molt diferents als que defensava quan estava al poder. El problema ¨¦s que comen?a a marcar tend¨¨ncia entre els seus (Rull sembla mirar-se en el seu mirall, pel que fa a declaracions contradict¨°ries). El pitjor ¨¦s que la ciutadania catalana sembla haver-se acostumat al fet que, quan arriba l'hora de la veritat, els seus pol¨ªtics s¡¯escapoleixin.

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosofia Contempor¨¤nia a la Universitat de Barcelona.