La culpa tamb¨¦ ¨¦s del PP

La pol¨ªtica-ficci¨® triomfa a les s¨¨ries televisives, per la qual cosa els nous polit¨°legs creuen que amb el comandament a dist¨¤ncia n¡¯hi ha prou i no cal llegir ¡ªper exemple¡ª Maquiavel. En aquests dies empipadors de greu crisi pol¨ªtica s'ha citat m¨¦s vegades la s¨¨rie danesa Borgen que el savi Lincoln, l'exist¨¨ncia del qual per a for?a gent es deu exclusivament al film de Spielberg. En el passat, una tesi habitual era que el PP podia tenir majoria absoluta malgrat uns resultats poc favorables a Catalunya, mentre que al PSOE li feia falta el m¨¤xim d'escons catalans. ?s postulable, al contrari, que la inoper¨¤ncia sist¨¨mica del PP a Catalunya va obrir l'espai a Ciutadans fins al punt que, despr¨¦s de l'etapa de desplegament a Catalunya, el partit d¡¯Albert Rivera ha aconseguit quaranta escons al Congr¨¦s dels Diputats, restant pres¨¨ncia parlament¨¤ria al PP.

Sorgit com a reacci¨® davant dels dogmes i pr¨¤ctiques del nacionalisme, Ciutadans ha aconseguit all¨° que el PP mai va saber articular. En part, va haver-hi l'operaci¨® Piqu¨¦, finalment boicotejada, de forma significativa, per l'aparell nacional del PP. De manera que Converg¨¨ncia i PP van contribuir a aquesta emerg¨¨ncia rellevant, amb la difer¨¨ncia que Converg¨¨ncia tenia una t¨¤ctica ¡ªcada vegada m¨¦s fallida¡ª i el PPC no la contrarestava amb capacitat d'atreure votants. Eren problemes d'un liderat sense empatia a Barcelona i de disfunci¨® estrat¨¨gica a Madrid. Si el PPC hagu¨¦s tingut la m¨ªnima plasticitat, en aquests moments potser seria una opci¨® centrista v¨¤lida en recompondre's el mapa pol¨ªtic catal¨¤. Per contra, alguns ¨¤ugurs fins i tot anuncien una bipolaritzaci¨®: Ada Colau contra Ciutadans. D'una altra manera, amb una estrat¨¨gia m¨¦s intel¡¤ligent, en enfonsar-se electoralment Converg¨¨ncia i amb la incertesa d¡¯Uni¨®, el PPC hauria tingut m¨¦s espai, per¨° en realitat es retreu i es fa residual, a falta d¡¯una reconsideraci¨® a fons i pendent de la situaci¨® actual de Rajoy, com si no fos factible renovar-se a Catalunya, recuperar espai centrista i contrarestar l'avan? de Ciutadans. Hi ha indicis de malaptesa i desconeixement hist¨°ric.

Tot aix¨° ¨¦s, certament, pol¨ªtica ficci¨®. I la pol¨ªtica ficci¨® freq¨¹entment no disposa de tanta capacitat de ficci¨® com per preveure imprevists. Per¨° en el cas del PPC hi havia evid¨¨ncia emp¨ªrica suficient per veure que anava quedant a?llat, sense connexions socials ni idees-for?a. La debilitat del PP a Catalunya ¨¦s que falla l'argument. No hi ha un discurs en positiu tant sobre les relacions entre Catalunya i el conjunt d'Espanya com una pres¨¨ncia institucional de m¨¦s pes, vincles amb la societat civil i el rejoveniment de rostres i milit¨¤ncia que ha estat un dels actius de Ciutadans.

En els fracassos del PPC tenen responsabilitat consp¨ªcua els despatxos de G¨¦nova 13. Elecci¨® rere elecci¨®, el PP ha mancat de l'aptitud id¨°nia per aconseguir la penetraci¨® electoral a Catalunya. Per exemple: els canvis en el lideratge de la dreta no nacionalista a Catalunya han estat continus i desventurats, des dels temps d¡¯Alian?a Popular. El PP no aconsegueix recuperar el vot que en desapar¨¨ixer UCD se¡¯n va anar cap al pujolisme, ni aconsegueix explicar els avantatges de la seva pol¨ªtica i de l'ordre constitucional. De la mateixa manera, va exposar p¨¨ssimament el significat dels pactes del Majestic. Va haver-hi a m¨¦s una certa demonitzaci¨® per part dels mitjans p¨²blics de la Generalitat que ja han arribat a una paranoia ofensiva per a la ra¨® raonable.

Ciutadans ha demostrat que no calia un tint catalanista per tenir expansi¨® representativa. Fins i tot hauria estat m¨¦s oportuna l'afirmaci¨® d'una catalanitat ¨¤mplia i seguir el precedent de Josep Tarradellas. ?s cert que la Catalunya pol¨ªtica no ¨¦s un terreny favorable al PP. Al mateix temps, confirma tants desencerts que el PPC no hagi pogut o sabut aprofitar l'oportunitat del cas Pujol. Els vots se n'han anat a Ciutadans. I quan els escons del PP catal¨¤ feien m¨¦s falta a la Carrera de San Jer¨®nimo, Albert Rivera obt¨¦ aquests quaranta escons a tot Espanya.

En franges decisives de l'electorat es perceben renovades nost¨¤lgies de centre. En el cas de Catalunya, qui donar¨¤ recer al vot de les classes mitjanes, a la catalanitat plural, al sentit de negociaci¨® amb Madrid, al desenvolupament de les formes de vida catalana ¡ªen proc¨¦s de mutaci¨®¡ª, a una certa inclinaci¨® a l'estabilitat i al temor a l'onada antisistema? Aix¨° ¨¦s m¨¦s pol¨ªtica-ficci¨®.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.