Els ex¨¨rcits de Colau
Si una democr¨¤cia liberal no est¨¤ en condicions de suportar que els c¨¤rrecs electes expressin el seu antimilitarisme ¨¦s que potser no ¨¦s tan liberal
Fa unes setmanes l¡¯alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va fer saber a uns militars que gestionaven un lloc al Sal¨® de l¡¯Ensenyament que el Ple de l¡¯Ajuntament de Barcelona havia optat perqu¨¨ no hi hagu¨¦s cap pavell¨® militar al sal¨® (es tractava d¡¯una mera declaraci¨® pol¨ªtica, si ho entenc b¨¦, ja que el Ple no t¨¦ compet¨¨ncies per decidir sobre la q¨¹esti¨®, sin¨® simplement no s¡¯hi haurien instal¡¤lat i aquesta conversa no hauria tingut lloc). Ignorant el fet que almenys un dels militars que va parlar amb Colau ja va manifestar que la conversa, informal, havia transcorregut amb cordialitat, una tromba de pol¨ªtics, b¨¤sicament del Govern del PP, i de comentaristes va criticar Colau de manera agressiva i desproporcionada, em sembla a mi.
Per comen?ar se li va retreure que amb aquesta acci¨® mostrava car¨¨ncies ¨°bvies pel que fa al sentit institucional. Es podria simplement desdenyar aquesta acusaci¨® admetent la major, per¨° disminuint la seva falta de sentit institucional per comparaci¨® amb un exemple paradigm¨¤tic de falta de sentit institucional. Seria una cosa aix¨ª com ¡°potser aix¨° de Colau no ha estat brillant des del punt de vista del sentit institucional, per¨° en comparaci¨® amb la falta de sentit institucional de Rajoy quan fa les rodes de premsa per una pantalla de plasma, sense contacte amb la premsa, aix¨° de Colau no sembla greu¡±. Per¨° em temo que ni tan sols cal rec¨®rrer a la via de la comparaci¨® per mostrar que l¡¯acusaci¨® a Colau ¨¦s infundada.
A aquells que critiquen Colau se¡¯ls podria preguntar per qu¨¨ repetir la declaraci¨® antimilitarista d¡¯una instituci¨® com el Ple de l¡¯Ajuntament no t¨¦ sentit institucional. O aix¨° o el que volen dir quan diuen que Colau no t¨¦ sentit institucional ¨¦s simplement que una alcaldessa, o un ple municipal, no pot expressar p¨²blicament el seu antimilitarisme. Per¨° si aquest fos el cas no se m¡¯acudiria res m¨¦s antiil¡¤lustrat ni antiliberal. Si una democr¨¤cia liberal no est¨¤ en condicions de suportar que els c¨¤rrecs electes expressin el seu antimilitarisme ¨¦s que potser no ¨¦s tan liberal. Seria com prohibir als c¨¤rrecs p¨²blics expressar el seu republicanisme.
No obstant aix¨°, ¨¦s possible imaginar-se un sistema liberal democr¨¤tic sense monarquia o ex¨¨rcit (de fet, hi ha alguns Estats al m¨®n que es poden descriure com a liberals democr¨¤tics i no tenen ni monarquia ni ex¨¨rcit); per¨° costa m¨¦s imaginar un Estat liberal democr¨¤tic en qu¨¨ els c¨¤rrecs p¨²blics no puguin expressar les seves prefer¨¨ncies ¡ªi encara a fortiori si el fet d¡¯expressar-les constitueix un exercici merament ret¨°ric!¡ª respecte de la inclusi¨® o no de l¡¯ex¨¨rcit o la monarquia en el disseny institucional del sistema pol¨ªtic.
Una altra cosa que se li va retreure ¨¦s el desconeixement del rol pol¨ªtic que t¨¦ l¡¯Ex¨¨rcit a Espanya. Jo, que visc lluny i em flagel¡¤lo escoltant tert¨²lies radiof¨°niques, puc donar fe que un tertuli¨¤ va dir que ¡°a veure si Colau no vol que l¡¯Ex¨¨rcit hi sigui, D¨¦u no ho vulgui, si hi ha una inundaci¨® a Barcelona¡±. Un argument m¨¦s aviat pat¨¨tic, sens dubte, perqu¨¨, en primer lloc, que un cregui que en un sal¨® de l¡¯ensenyament no hi ha d¡¯haver institucions militars no implica necess¨¤riament que rebutgi la pres¨¨ncia de la instituci¨® militar en tots els ¨¤mbits. I, en segon lloc, perqu¨¨ un pot imaginar que el tipus de coses que faria l¡¯Ex¨¨rcit en una inundaci¨® les pot dur a terme un altre tipus de cos que no ha d¡¯estar necess¨¤riament militaritzat. Qui d¨®na a entendre que la funci¨® ¨²ltima o essencial de l¡¯Ex¨¨rcit ¨¦s la d¡¯ajudar la poblaci¨® en una inundaci¨® est¨¤ fent trampes; seria com dir que la funci¨® ¨²ltima del nas ¨¦s la de sostenir les ulleres. La funci¨® ¨²ltima de l¡¯Ex¨¨rcit, la que motiva la seva exist¨¨ncia i la seva pres¨¨ncia, ¨¦s, com se¡¯ns deia de petits, fer la guerra.
La traject¨°ria de Colau a l¡¯Ajuntament est¨¤ anant una mica a batzegades. Per¨° si es t¨¦ en compte els comportaments desconcertants d¡¯alguns dels seus regidors, com Gerardo Pisarello¡ªamb la dist¨¤ncia sideral que hi ha entre l¡¯¨¨pica de les seves paraules i la mundanitat, la necess¨¤ria mundanitat, de les seves accions, com el rid¨ªcul episodi de les banderes a la Merc¨¨¡ª o com Gala Pin ¡ªconfessant que vota altres partits i animant els altres a fer el mateix¡ª, ¨¦s gaireb¨¦ un miracle que les coses no li vagin pitjor, a l¡¯alcaldessa.
Pau Luque ¨¦s investigador a l¡¯Institut d¡¯Investigacions Filos¨°fiques de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.