Terrorisme cultural (i 2)

A la pregunta que em feia dijous passat, ¡°Qu¨¨ s¡¯ha de fer per acabar amb l'Espanya negra?¡±, un bon amic independentista me la va respondre per e-mail amb un sol verb: ¡°Anar-se¡¯n!¡±. La resposta, d¡¯una admirable candidesa, pressuposa que a Catalunya no hi ha negror. No n¡¯hi ha? Un exemple: Jordi Pujol, cada dos per tres, es posava la cultura a la boca; per¨° mai no va fer res ni va al?ar la veu per denunciar el terrorisme cultural que s¡¯infligeix als escriptors jubilats, els que m¨¦s han aportat al pa¨ªs. S¨ª que va permetre (i potser incitar), en canvi, l¡¯enriquiment il¡¤legal de la seva fam¨ªlia, un dels m¨¦s desmesurats de tots els que hem vist a Europa darrerament. Tamb¨¦ hi ha, doncs, una Catalunya negra, patri¨°tica, nacionalista i ara independentista (l¡¯¨²ltim i en¨¨sim exemple, el de l¡¯Ajuntament de la Seu, i els que sortiran!). Si ens n¡¯an¨¦ssim, doncs, ¨¦s obvi que tamb¨¦ ens emportar¨ªem la negror enganxada.

Per¨° parlem dels autors. Un autor percep, amb sort, un 10% del preu del llibre. Si el llibre val 15 euros, l¡¯autor en rep 1,5. Un ciutad¨¤ culte, que compri llibres, vagi al teatre, visiti museus, etc., necessita, com a m¨ªnim 40.000 euros bruts a l¡¯any. Per guanyar aquesta quantitat, un autor catal¨¤ ha de vendre 26.500 exemplars cada any. Segons em diu l¡¯editorial del meu darrer llibre, Poesia i veritat, sembla que se¡¯n van fer 698 exemplars; d¡¯aquests se n¡¯han venut 380 en un any. He guanyat, doncs, despr¨¦s de la retenci¨®, 524,87 euros l¡¯any; per¨° si amb aquest llibre i altres drets d¡¯autor passo del salari m¨ªnim interprofessional, estic en fals: la Seguretat Social em retallar¨¤ la jubilaci¨® i, segons sembla, fins i tot em pot imposar una multa. Quan sento pol¨ªtics que diuen que estimen la cultura, penso que seria divertit d¡¯agafar un embut i fer-los empassar la mentida per la gola.

Si un escriptor es d¨®na d¡¯alta d¡¯aut¨°noms per evitar no estar fora de la llei, la pensi¨® de la jubilaci¨® se li retallar¨¤ per la meitat, encara que com a aut¨°nom no guanyi ni la meitat de la meitat retallada. La majoria dels escriptors hem hagut de treballar el doble perqu¨¨ hem hagut de fer altres feines i, per tant, hem dedicat la majoria de les nostres hores d¡¯oci a llegir, escriure i, amb sort, alguns hem publicat. Com a paga, ens rebaixen la pensi¨®. No hi ha cap pa¨ªs a Europa on passi aix¨°. Nom¨¦s a Espanya, nom¨¦s a l¡¯Espanya governada per uns pol¨ªtics que tenen sous desmesurats i pensions desmesurades, i a nosaltres no ens deixen continuar escrivint, fer confer¨¨ncies o exercir qualsevol activitat art¨ªstica. Escriptors i creadors s¨®n l¡¯¨¤nima d¡¯un pa¨ªs; s¨®n el que potser quedar¨¤ quan tot se n¡¯hagi anat. Hi ha moltes maneres de destruir l¡¯art i la cultura, no tan sols la dels talibans. Hi ha la subtil manera dels nostres pol¨ªtics, sobretot els m¨¦s patri¨°tics. Reformulo, doncs, la pregunta: quan s¡¯acabaran l¡¯Espanya i la Catalunya negres?