Entre el possible i el necessari

Anem veient com sorgeixen propostes aqu¨ª i all¨¤ que pels analistes pol¨ªtics m¨¦s avesats resulten ing¨¨nues, infantils, irrealitzables. Em refereixo, per exemple, als fen¨°mens de Corbyn a Gran Bretanya o de Sanders als Estats Units. Dos personatges de llarg recorregut, que durant anys han estat vists en els seus partits com a figures m¨¦s aviat ex¨°tiques, que repetien coses d¡¯una altra ¨¨poca. I el m¨¦s curi¨®s ¨¦s que les seves propostes han obtingut l¡¯audi¨¨ncia i suport m¨¦s grans precisament entre els m¨¦s joves. Uns joves amb grans incerteses sobre el seu futur i menys modelats per la realpolitik.

Els portaveus del realisme pol¨ªtic s¡¯expressen a tot arreu m¨¦s o menys aix¨ª: ¡°La pol¨ªtica ¨¦s un assumpte complicat; els aven?os es donen gr¨¤cies a la gent de dins del sarau que sap com manejar les coses; si vols aconseguir una cosa, has d¡¯acceptar les regles de joc i els l¨ªmits que trobar¨¤s en cada q¨¹esti¨®¡±. Al final, la cosa que queda ¨¦s la frase de sempre al m¨®n de la pol¨ªtica i la gesti¨® p¨²blica. ¡°Oblida-te¡¯n, el canvi o ¨¦s incremental o no ¨¦s¡±. Si atenem a com s¡¯ha llegit el tema Syriza-Varoufakis semblaria que els fets donen la ra¨® als m¨¦s avesats en ¡°la pol¨ªtica tal qual ¨¦s¡±. Per¨°, la veritat ¨¦s que no sembla que sense Varoufakis la cosa ens vagi gaire millor.

Sembla estrany que Sanders insisteixi a usar l¡¯expressi¨® ¡°socialisme democr¨¤tic¡± com el millor resum de les seves propostes. I ho ¨¦s perqu¨¨ ¡°socialisme¡± ¨¦s la paraula m¨¦s contraproduent per aconseguir suports en el que ha estat l¡¯imaginari pol¨ªtic nord-americ¨¤. De fet, Sanders sap b¨¦ que Eugene Victor Debs, el m¨¤xim representant del socialisme en la hist¨°ria pol¨ªtica nord-americana, es va presentar cinc vegades com a candidat del Partit Socialista a les eleccions presidencials i mai va passar del 6% dels vots (1912). To i aix¨°, Sanders segueix aquest deixant i el connecta amb la tradici¨®, aquesta s¨ª molt m¨¦s majorit¨¤ria, de Franklin D. Roosevelt o Lyndon B. Johnson, en el sentit de defensar que la intervenci¨® p¨²blica i la lluita per la igualtat social s¨®n idees tan leg¨ªtimes com les pr¨°pies del liberalisme i molt m¨¦s necess¨¤ries que mai. I els joves coincideixen en aix¨°, m¨¦s enll¨¤ de prejudicis i etiquetes.

L¡¯exig¨¨ncia de canvis profunds travessa tot tipus de pa?sos, encara que la direcci¨® d¡¯aquest canvi no estigui clara. Les situacions que generen transformacions socials significatives no acostumen a poder predir-se. La coincid¨¨ncia d¡¯una forta mobilitzaci¨® o conflicte amb altres circumst¨¤ncies potser alienes, obre l¡¯oportunitat de canviar coses que un dia abans semblaven totalment inamovibles. ?s dif¨ªcil imaginar que situacions d¡¯aquest tipus sorgeixin de t¨¨cnics i experts que acostumen a buscar sortides practicables en el clima pol¨ªtic de cada moment. S¨®n els moviments socials els que moltes vegades poden canviar aquest clima pressionant i lluitant pel que molts consideren propostes impracticables i il¡¤lus¨°ries. Les barreres s¨®n immenses perqu¨¨ les seves propostes alteren les zones de confort de molts actors i interessos.

El normal ¨¦s considerar que aquest tipus de mobilitzacions s¨®n arriscades i contraproduents. ?s el que Hirschman va denominar ¡°ret¨°rica intransigent¡±, que apel¡¤la a tres temes fonamentals: el risc, la futilitat i els efectes perversos. El risc suposa exposar que cada vegada que intentem canviar alguna cosa es corre el risc de perdre el que ja es t¨¦, i que, per tant, la inactivitat ¨¦s la postura m¨¦s prudent. La futilitat expressa que no existeixen oportunitats de canvi, i des d¡¯aquesta ¨°ptica qualsevol tipus d¡¯acci¨® no ¨¦s sin¨® una p¨¨rdua de temps i recursos. I els efectes perversos estan relacionats amb la idea que qualsevol tipus d¡¯actuaci¨® pensada per al canvi no far¨¤ sin¨® empitjorar les coses. El que hem vist en aquests ¨²ltims anys, amb exemples diferents com la PAH o l¡¯ANC, ¨¦s que davant d¡¯aquesta ¡°ret¨°rica intransigent¡± ¨¦s possible aixecar una ¡°ret¨°rica de la mobilitzaci¨®¡± que converteixi en m¨¦s realitzable el que poc abans semblava impossible.

La dial¨¨ctica d¡¯institucions i moviments socials ha de seguir mantenint din¨¤miques de col¡¤laboraci¨® i conflicte, de practicabilitat del que es proposa, per¨° tamb¨¦ d¡¯exig¨¨ncia del que molts consideren necessari i just. El pitjor seria caure en el que ja va advertir Debs quan alguns dubtaven de votar alg¨² com ell amb poques possibilitats de vict¨°ria: ¡°Millor votar pel que vols i no obtenir-ho que votar pel que no vols i aconseguir-ho¡±.