Morts que es converteixen en arbre

El cementiri de la Seu d'Urgell (Lleida) ampliar¨¤ les properes setmanes el ventall d'opcions per als seus futurs difunts. Fa d¨¨cades que ning¨² descansa eternament en tombes i les ¨²niques alternatives s¨®n llogar un n¨ªnxol on reposar durant el temps que decideixin les butxaques dels familiars o el columbari on descansar en format cendres. El municipi ¨¦s a punt de donar una tercera opci¨® mortu¨°ria als seus ve?ns. Les properes setmanes es modificar¨¤ l'ordenan?a municipal i s¡¯oferir¨¤ la possibilitat de passar a l'eternitat convertit en arbre.

El 1985, milers d'espanyols menors d'edat quedaven traumatitzats amb l'emissi¨® de l'¨²ltim cap¨ªtol de la s¨¨rie infantil, David, el Gnomo. Despr¨¦s de desenes d'aventures, el personatge fant¨¤stic moria convertint-se en un arbre. L'exemple, bell i aterridor a parts iguals, ¨¦s similar a la proposta del cementiri de la ciutat pirinenca.

El gnom es transformava en vegetal en d¨¨cimes de segon. A la Seu el proc¨¦s ser¨¤ m¨¦s lent. Els cad¨¤vers dels difunts s'incineraran i amb les seves cendres es plantar¨¤ un arbre. ¡°El concepte que la mort pugui ser l'origen d'una nova vida ¨¦s bonic, potser revolucionari, volem donar aquesta opci¨® als nostres ve?ns¡±, aix¨ª de rotund es manifesta l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla.

La idea sorgeix d'uns empresaris del municipi que han aconseguit especialitzar el seu negoci en el disseny i construcci¨® d'urnes f¨²nebres ¡°diferents¡±. El 1997 el dissenyador Gerard Molin¨¦ va crear l¡¯Urna Bios. ¡°Un objecte de paper biodegradable en el qual es dipositen les cendres del difunt, barrejades amb fibra de coco, terra i la llavor d'un arbre¡±, descriu el dissenyador fundador de l¡¯Estudi Molin¨¦. L'urna es ¡°dissol¡± i les cendres barrejades amb la terra serveixen d'abonament perqu¨¨ brolli el vegetal. L¡¯Estudi Molin¨¦ va comen?ar a comercialitzar l¡¯Urna Bios fa tres anys. La idea va apassionar els internautes fins al punt que l'empresa de la Seu d'Urgell exporta el 70% de la seva producci¨® a 14 pa?sos, principalment als Estats Units, el Canad¨¤, R¨²ssia, B¨¨lgica¡­

Una aplicaci¨® del m¨°bil enviar¨¤ les necessitats de la plantaci¨® mortu¨°ria tant als familiars com als t¨¨cnics municipals.

La r¨¤pida comercialitzaci¨® del revolucionari element f¨²nebre va arribar acompanyada de diversos problemes. ¡°Alguns clients viuen en grans ciutats on no tenen acc¨¦s al bosc¡±, introdueix Molin¨¦. Es van trobar amb tot tipus de situacions, des de clients que pretenien plantar arbres incompatibles amb el clima on es trobaven ¡ª¡°¨¦s com si volguessis plantar una palmera al Pirineu¡±¡ª o persones que o no regaven prou les restes dels seus sers estimats o, per contra, els inundaven. Va ser llavors quan l'empresa va dissenyar una pe?a mortu¨°ria complement¨¤ria: La incubadora. Un test f¨²nebre on es diposita l'urna biodegadable. ¡°?s un objecte intel¡¤ligent dotat d'una carcassa amb un dip¨°sit d'aigua, tamb¨¦ t¨¦ una esp¨¨cie d'ordinador, un sensor que mesura la temperatura, i tecnologia wi-fi que permet controlar des del tel¨¨fon m¨°bil la quantitat de fertilitzant, el nivell d'aigua i altres par¨¤metres¡±, informa Molin¨¦.

Gr¨¤cies a una aplicaci¨® al m¨°bil, la incubadora ens informa si ¨¦s viable la llavor que hem plantat amb les condicions clim¨¤tiques del lloc. Al principi nom¨¦s vendran dos centenars d'incubadores amb les seves urnes i les seves aplicacions m¨°bils a un preu d'oferta de llan?ament de 350 d¨°lars. Despr¨¦s superar¨¤ els 500 d¨°lars.

El cementiri de la Seu d'Urgell ser¨¤ pioner en la implantaci¨® d'aquestes incubadores dins del recinte. ¡°Les situarem en una zona enjardinada, estaran totes juntes i tindran protecci¨® antiv¨¤ndals¡±, informa l'alcalde Albert Batalla. Aquestes incubadores estaran connectades al servei d'aigua corrent del cementiri i l'aplicaci¨® del m¨°bil enviar¨¤ les necessitats de la plantaci¨® mortu¨°ria tant als familiars com als t¨¨cnics municipals. Les incubadores estaran al camp sant entre tres i cinc anys. Transcorregut aquest termini ¡°la fam¨ªlia podr¨¤ endur-se l'arbre, cedir-lo a l'Ajuntament que el replantar¨¤ en un altre lloc de la ciutat o una tercera opci¨® que ¨¦s plantar l'arbre amb una placa que identifiqui el difunt¡±, informa Batalla.

L'alcalde aspira a destinar una zona verda de la ciutat a la plantaci¨® d'aquests arbres. Un lloc similar a les Muntanyes del m¨¦s enll¨¤, el lloc on David el gnom i la seva dona Lisa van passar a l'eternitat convertits en dos cirerers.