El Papa obre l¡¯Esgl¨¦sia als divorciats que es tornin a casar

Durant la seva exhortaci¨® apost¨°lica sobre la fam¨ªlia, el papa Francesc?s'adre?a als divorciats que s'han tornat a casar per dir-los que ¡°no nom¨¦s no s'han de sentir excomunicats, sin¨® que poden viure i madurar com a membres actius de l'Esgl¨¦sia¡±, i adverteix que ¡°ja no ¨¦s possible dir que tots els que es troben en una situaci¨® anomenada irregular viuen en pecat mortal¡±. Jorge Mario Bergoglio assegura que ¡°ning¨² pot ser condemnat per sempre¡±, i afegeix: ¡°No em refereixo nom¨¦s als divorciats en una nova uni¨®, sin¨® a tots, en qualsevol situaci¨® en qu¨¨ es trobin¡±. El Papa demana al clergat amplitud de mires i miseric¨°rdia a l'hora de destriar qui pot tenir dret als sagraments: ¡°?s mesqu¨ª aturar-se nom¨¦s a considerar si l'obrar d'una persona respon o no a una llei o norma general. Als sacerdots els recordo que el confessionari no ha de ser una sala de tortures, sin¨® el lloc de la miseric¨°rdia del Senyor.¡±

L'exhortaci¨® apost¨°lica Amoris Laetitia, de 261 p¨¤gines en la seva versi¨® en espanyol, recull i interpreta les consideracions expressades pels bisbes durant el S¨ªnode de la Fam¨ªlia, per¨° est¨¤ cridada ¨Cmolt en l'estil de Francesc¨C?a incomodar els sectors m¨¦s intransigents de l'Esgl¨¦sia. Com si ja sent¨ªs el cor dels descontents, Bergoglio adverteix: ¡°Un pastor no es pot sentir satisfet nom¨¦s aplicant lleis morals als qui viuen en situacions irregulars, com si fossin roques que es llancen sobre la vida de les persones¡±. A aquests pastors els qualifica com a ¡°cors tancats¡±, que s'amaguen darrere dels ensenyaments de l'Esgl¨¦sia ¡°per asseure's a la c¨¤tedra de Mois¨¨s i jutjar, de vegades amb superioritat i superficialitat, els casos dif¨ªcils i les fam¨ªlies ferides¡±. El Papa fa una crida a analitzar les condicions de cada cas, i adverteix: ¡°?s possible que, enmig d'una situaci¨® objectiva de pecat, es pugui viure en gr¨¤cia de D¨¦u, es pugui estimar, i tamb¨¦ es pugui creure en la vida de la gr¨¤cia i la caritat, rebent per aix¨° l'ajuda de l'Esgl¨¦sia¡±. I afegeix, per¨° nom¨¦s a peu de p¨¤gina, malgrat la import¨¤ncia de la q¨¹esti¨®: ¡°En certs casos, podria ser tamb¨¦ l'ajuda dels sagraments¡±.

No obstant aix¨°, i ¡°per evitar qualsevol interpretaci¨® desviada¡±, el Papa recalca que ¡°de cap manera l'Esgl¨¦sia ha de renunciar a l'ideal ple del matrimoni cristi¨¤, reflex de la uni¨® entre Crist i la seva Esgl¨¦sia, i que es realitza plenament en la uni¨® entre un home i una dona¡± que ¡°es donen rec¨ªprocament un amor exclusiu¡± i ¡°fins a la mort¡±. El par¨¤graf seg¨¹ent del cap¨ªtol vuit¨¨ diu: ¡°Altres formes d'uni¨® contradiuen radicalment aquest ideal, per¨° algunes ho fan almenys de forma parcial i an¨¤loga¡±. Bergoglio recull la proposta dels pares sinodals de ¡°valorar els elements constructius en aquelles situacions que encara no corresponen o ja no corresponen¡± a la figura del matrimoni. A partir d'aqu¨ª, el Papa adverteix sobre ¡°les dues l¨°giques que recorren tota la hist¨°ria de l'Esgl¨¦sia, marginar i reintegrar¡±, i adverteix que, ¡°des del Concili de Jerusalem en endavant, el cam¨ª de l'Esgl¨¦sia ¨¦s el de no condemnar ning¨² per sempre i difondre la miseric¨°rdia de D¨¦u a totes les persones que la demanen de cor sincer, perqu¨¨ la caritat de deb¨° sempre ¨¦s immerescuda, incondicional i gratu?ta¡±.

El Papa tamb¨¦ fa autocr¨ªtica sobre certes actituds r¨ªgides de l'Esgl¨¦sia que han provocat rebuig: ¡°Hem de ser humils i realistes per recon¨¨ixer que de vegades la nostra manera de presentar les conviccions cristianes i la manera de tractar les persones han provocat el que avui lamentem (¡­). Molts no senten que el missatge de l'Esgl¨¦sia sobre el matrimoni i la fam¨ªlia hagi estat un clar reflex de la predicaci¨® i de les actituds de Jes¨²s que, alhora que proposava un ideal exigent, mai perdia la proximitat compassiva amb els fr¨¤gils, com la samaritana o la dona ad¨²ltera (¡­). Estem cridats a formar les consci¨¨ncies, per¨° no a pretendre substituir-les¡±.

L'exhortaci¨®, al fil del Concili Vatic¨¤ II, es mostra a favor d'¡°una educaci¨® sexual positiva i prudent¡± per a nens i adolescents ¡°conforme avan?a la seva edat¡± i ¡°tenint en compte el progr¨¦s de la psicologia, la pedagogia i la did¨¤ctica¡±, per¨° es pregunta si les ¡°institucions educatives [de l'Esgl¨¦sia] han assumit aquest desafiament¡±. Despr¨¦s d'advocar per una informaci¨® sexual que desenvolupi un ¡°sentit cr¨ªtic¡± davant de ¡°la invasi¨® de propostes¡± i de ¡°pornografia descontrolada¡±, el Papa defensa el ¡°sa pudor¡± i critica que, ¡°amb freq¨¹¨¨ncia¡±, l'educaci¨® sexual es concentri en una invitaci¨® a mantenir ¡°sexe segur¡±. ¡°Aquesta expressi¨®¡±, sost¨¦ l'exhortaci¨® apost¨°lica, ¡°transmet una actitud negativa cap a la finalitat procreativa natural de la sexualitat, com si un possible fill fos un enemic de com cal protegir-se. Aix¨ª es promou l'agressivitat narcisista en lloc de l'acolliment. ?s irresponsable qualsevol invitaci¨® als adolescents al fet que juguin amb els seus cossos i desitjos, com si tinguessin la maduresa, els valors, el comprom¨ªs mutu i els objectius propis del matrimoni. D'aquesta manera, se'ls encoratja alegrement a utilitzar una altra persona com a objecte de recerques compensat¨°ries de manques o grans l¨ªmits¡±.

Encara que l'exhortaci¨® apost¨°lica no s'atura a analitzar l'esc¨¤ndol de la peder¨¤stia dins de l'Esgl¨¦sia, el Papa no deixa passar l'ocasi¨® per advertir que ¡°l'ab¨²s sexual dels nens es torna encara m¨¦s escandal¨®s quan passa als llocs on han de ser protegits, particularment en les fam¨ªlies i les escoles i en les comunitats i institucions cristianes¡±.