El S¨ªndic aconsegueix paralitzar un pla urban¨ªstic del poble on estiueja

El S¨ªndic de Gregues va sol¡¤licitar dilluns passat la suspensi¨® de l'aprovaci¨® del Pla urban¨ªstic de l'aer¨°drom de la Cerdanya (PDUAC). La sindicatura va rebre aquell mateix dia les peticions d'empara dels alcaldes de Fontanals i Das, dos municipis afectats pel projecte d'ampliaci¨® de les instal¡¤lacions de la pista d'aviaci¨®. Poques hores m¨¦s tard, la sindicatura va emetre un comunicat demanant que es retir¨¦s l'aprovaci¨® del PDUAC per part de la Comissi¨® d'Urbanisme de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat. La Generalitat va suspendre la votaci¨® immediatament. Es d¨®na la circumst¨¤ncia que el S¨ªndic de Greuges, Rafael Rib¨®, t¨¦ la seva segona resid¨¨ncia a Das des de la d¨¨cada dels vuitanta.

El Departament de Territori confirma que el conseller, Josep Rull, va rebre dilluns dia 7 una carta de Rib¨® demanant la suspensi¨® de l'aprovaci¨®, nom¨¦s 12 hores abans que aquesta es produ¨ªs. Rib¨® havia avisat el divendres a Rull que dilluns rebria la seva missiva, segons informa una portaveu de la conselleria. Els alcaldes de Das i de Fontanals han confirmat a EL PA?S que no va ser fins dilluns que van enviar per correu electr¨°nic la sol¡¤licitud d'empara a la sindicatura. La carta de Rib¨® a Rull exposava el malestar de la ciutadania per l'impacte mediambiental i per la poca transpar¨¨ncia del projecte. Segons el comunicat que la sindicatura va emetre dilluns, la seva intervenci¨® es justifica per la petici¨® d'ajut dels dos alcaldes i d'un ciutad¨¤ al qual el consorci que ¨¦s propietari de l'aer¨°drom ¨Cformat per la Generalitat i pel Consell Comarcal de la Cerdanya¨C li va negar consultar l'informe t¨¨cnic del PDUAC. Xavier Junquera, advocat de Barcelona i representant dels propietaris de les finques de Soriguerola (Fontanals), ¨¦s la persona que va sol¡¤licitar veure l'informe. Junquera confirma que el va sol¡¤licitar cinc mesos despr¨¦s de finalitzar el termini d'informaci¨® p¨²blica. Va demanar empara al S¨ªndic el 21 de mar? argumentant que ¡°denegar l'acc¨¦s a l'expedient suposa la vulneraci¨® d'un dret fonamental¡±. Junquera, com els alcaldes de Das i de Fontanals, denuncia que el termini per presentar al¡¤legacions es va programar a l'estiu ¡°perqu¨¨ ¨¦s el normal quan l'Administraci¨® vol que un proc¨¦s passi desapercebut¡±.

Rib¨® no vol fer declaracions sobre el PDUAC fins que la seva oficina no hagi fet el treball d'investigaci¨® i no hagi presentat les conclusions, que es podrien fer p¨²bliques d'aqu¨ª a dos mesos, segons les seves estimacions. La sindicatura va demanar que se suspengu¨¦s el proc¨¦s d'aprovaci¨® malgrat que, com explica Rib¨®, no ha elaborat encara cap estudi sobre l'assumpte. Rib¨® t¨¦ una segona resid¨¨ncia al petit poble de Mosoll ¨Cque ¨¦s part de Das¨C des de la d¨¨cada dels vuitanta. Rib¨® ¨¦s un conegut amant de la Cerdanya. En un article que va publicar el 1989 a la Revista de Girona, Rib¨®, que aleshores era secretari general del PSUC, expressava el seu amor per la comarca fins al punt, segons el seu escrit, que es va casar el 1985 a l'Ajuntament de Das. Rib¨® ja advertia en l'article d'aquests plans, que ja en aquell moment plantejaven que l'aer¨°drom es convert¨ªs en un aeroport comercial: ¡°Ara planegen febres d'or i expectatives de benefici f¨¤cil. Es parla de projectes de bogeria: que si un t¨²nel a la Vall de Llosa, que si avions a reacci¨®¡±. Rib¨® nega que el seu vincle amb Das tingui res a veure amb la seva actuaci¨®: ¡°?s com si no pogu¨¦s actuar en conflictes vinculats al servei de Rodalies perqu¨¨ cada mat¨ª agafo la l¨ªnia R3 per anar a treballar¡±. La dist¨¤ncia entre Mosoll i l'aer¨°drom ¨¦s d'1,5 quil¨°metres. L'alcalde de Das, Enric Laguarda, diu que desconeix si Rib¨® t¨¦ resid¨¨ncia al seu municipi.

La conselleria de Territori ha ajornat l'aprovaci¨® de l'ampliaci¨® de l'aer¨°drom ¡°perqu¨¨ ¨¦s el primer cop que el conseller Rull rep una petici¨® del s¨ªndic. Vol facilitar-li tota la informaci¨® i reunir-se amb ell¡±, segons una portaveu del departament. Una petici¨® de la sindicatura no t¨¦ capacitat legal per aturar un proc¨¦s administratiu, per¨° l'Administraci¨® s¨ª que t¨¦ l'obligaci¨® d'atendre la petici¨® del s¨ªndic, segons Joan Llu¨ªs P¨¦rez, catedr¨¤tic de Dret Constitucional de la UAB i exs¨ªndic de la universitat. P¨¦rez admet que ¨¦s molt inusual que un consistori demani empara a un s¨ªndic: ¡°No he vist mai que un ajuntament demani empara al s¨ªndic. No seria la via habitual. ?s dif¨ªcil entendre com un ajuntament pot veure afectats els seus drets fonamentals. Hi ha vies m¨¦s normals, perqu¨¨ una administraci¨® ¨¦s subjecte passiu i actiu¡±. Enric Bartlett, professor de Dret d'Esade, apunta que ¡°els alcaldes tenen diversos mitjans per defensar l'inter¨¨s general del municipi (per exemple, potestat sancionadora i demanar al ple la potestat reglament¨¤ria) i acudir al S¨ªndic de Greuges no ¨¦s el m¨¦s utilitzat sovint¡±. P¨¦rez afegeix que ¡°el s¨ªndic no ¨¦s el millor actor per intervenir amb urg¨¨ncia perqu¨¨ no t¨¦ capacitat impeditiva. ?s m¨¦s f¨¤cil rec¨®rrer a la just¨ªcia, al ministeri fiscal¡±. Junquera explica que no ha recorregut a la just¨ªcia perqu¨¨ el PDUAC no est¨¤ aprovat.

P¨¦rez valora que una actuaci¨® d'urg¨¨ncia del s¨ªndic pot ser d'ofici, sense que li arribi una den¨²ncia ciutadana, i el que el normal ¨¦s que sigui ¡°perqu¨¨ es vulnera un dret fonamental¡±. Bartlett opina que ¡°¨¦s raonable que el S¨ªndic de Greuges demani suspendre una actuaci¨® administrativa de la qual es derivin perjudicis d'impossible o dif¨ªcil reparaci¨®, o que ¨¦s nul¡¤la de ple dret¡±.