El debat del catal¨¤ porta cua

La setmana passada ja vam dedicar el Poti-poti?principalment al debat generat al voltant del manifest del grup Koin¨¦.?Per¨° aquest debat no s¡¯ha apagat. Aix¨ª que... tornem-hi.

La Vanguardia s¡¯afegia el 4 d¡¯abril als diaris que han publicat un editorial sobre la q¨¹esti¨®. I recordava que ¡°ja en plena resist¨¨ncia antifranquista, el catalanisme es va conjurar per evitar la separaci¨® dels catalans per ra¨® de la seva llengua familiar. 'Dues lleng¨¹es, un sol poble' era l¡¯esl¨°gan del catalanisme d¡¯esquerra, hegem¨°nic en l¡¯antifranquisme i en la Transici¨® a trav¨¦s del PSUC i del PSC de la pedagoga Marta Mata (ide¨°loga de la immersi¨® escolar). D¡¯altra banda, el nacionalisme de CiU va aconseguir la seva hegemonia abanderant el fam¨®s esl¨°gan de Jordi Pujol: '?s catal¨¤ qui viu i treballa a Catalunya'. Considerar ara, com sost¨¦ el manifest, que el castell¨¤ ¨¦s una llengua 'ex¨°gena' i que els seus parlants s¨®n 'colonitzadors involuntaris' ¨¦s, no ja pol¨ªticament delirant i, per etnicista, ¨¨ticament inquietant, sin¨® un atac frontal a la tradici¨® catalanista, que ha estat sempre un corrent integrador, portador d¡¯un missatge obert, inclusiu i transversal¡±.

Considerar que el castell¨¤ ¨¦s una llengua ¡®ex¨°gena¡¯ i que els seus parlants s¨®n ¡®colonitzadors involuntaris¡¯ ¨¦s, no ja pol¨ªticament delirant i, per etnicista, ¨¨ticament inquietant, sin¨® un atac frontal a la tradici¨® catalanista (La Vanguardia)

El tractament dels immigrants com a ¡°colonitzadors involuntaris¡± ¨¦s una de les q¨¹estions que porta m¨¦s cua. El 6 d¡¯abril, Llu¨ªs Rabell (Catalunya S¨ª que es Pot) va qualificar al Parlament el manifest de "racista" i "fonamentalista cultural". Va rebre les felicitacions de Miquel Iceta. Iu Forn va replicar que ¡°convertir un debat ling¨¹¨ªstic en un debat pol¨ªtic a segons quines portades i al Parlament ¨¦s indecent (...) Perqu¨¨, escolti, ¨¦s que en aquest petit pa¨ªs ens coneixem tots (i totes). I, sobretot, no ens mamem el ditet¡±.

Jaume Marfany, un dels signants, esmentava aquesta i altres cr¨ªtiques i ¡°basant-me en els articles i comentaris que he pogut anar llegint, em proposo expulsar el castell¨¤, trencar la cohesi¨® social, dividir i segregar el poble catal¨¤ en grups etnoling¨¹¨ªstics, instigar l'odi contra els immigrants en general i els castellanoparlants en particular... i un llarg etc¨¨tera. En tot aquest marem¨¤gnum d'opinions, articles, paraules i sent¨¨ncies, hi destaquen dos tipus de persones: els que no s'han llegit el manifest, si m¨¦s no de manera atenta (...). I els que s¨ª que se l'han llegit, per¨° que han interpretat el que han volgut i fins i tot li han fet dir coses que en cap moment diu. Primera falsa interpretaci¨®: En cap cas el manifest demana que el catal¨¤ sigui l'¨²nica llengua oficial del nou Estat. No hi ha ni una sola l¨ªnia en qu¨¨ citi el catal¨¤ en aquest terme. La segona falsa interpretaci¨® ¨¦s que el manifest ataca el castell¨¤ i tamb¨¦ els catalans que tenen com a primera llengua el castell¨¤, tot buscant l'enfrontament i la divisi¨®¡±. L¡¯autor convida en el seu text a llegir la part final del manifest on es parla del ¡°multiling¨¹isme com a riquesa individual¡± i tot admetent que ¡°el terme de 'colonitzaci¨® involunt¨¤ria' de Koin¨¦ ¨¦s un error t¨¤ctic i una falsedat hist¨°rica¡± (...) ,¡°l'efecte que intenten descriure que ha tingut la immigraci¨® castellanoparlant sobre la pres¨¨ncia del social del catal¨¤ mereix ser escoltat". "Quedar-nos sense observar el bosc perqu¨¨ el primer arbre que trobem est¨¤ recremat i podrit ¨¦s tamb¨¦ un error¡±.

Antoni Puigverd (La Vanguardia, 11 d'abril) qualifica ¡°la pintoresca descripci¨® del fenomen migratori¡± d¡¯error de pissarr¨ª. L¡¯autor recorda que la immersi¨® escolar pret¨¦n evitar una Catalunya separada per raons de llengua, per aix¨° resulta tan estrident dir que la involunt¨¤ria funci¨® dels castellanoparlants ha estat la de ¡°colonitzadors¡±. Puigverd argumenta que l¡¯atac al biling¨¹isme no ¨¦s f¨¤cil d¡¯entendre en una societat que ¡°assumeix les dues lleng¨¹es com un fet natural¡±. El poder d'una llengua, segueix, no deriva de la for?a pol¨ªtica o legal, sin¨® del seu prestigi. ¡°El prestigi del catal¨¤ es mantindr¨¤ si la societat catalana ¨¦s capa? de defensar-lo amb un consens entusiasta¡±. I conclou: ¡°Una llengua percebuda com un problema no suma, resta¡±.

La segona falsa interpretaci¨® ¨¦s que el manifest ataca el castell¨¤ i tamb¨¦ els catalans que tenen com a primera llengua el castell¨¤, tot buscant l¡¯enfrontament (Jaume Marfany)

Jos¨¦ A. Sorolla (El Peri¨®dico, 11 d'abril) escriu que el manifest ¡°expressa el que en el fons es pensa per¨° moltes vegades s¡¯oculta (...) perqu¨¨ una cosa ¨¦s sostenir que el catal¨¤ est¨¤ en minoria i ha de ser protegit i una altra diferent el que pretenen els firmants. La promesa de la doble oficialitat de catal¨¤ i castell¨¤ queda aix¨ª redu?da a un esquer per a incauts¡±.

Gregorio Mor¨¢n (La Vanguardia, 9 d'abril) considera que el text ¨¦s d¡¯una pobresa intel¡¤lectual digna d¡¯?mnium i l¡¯ANC, entitats que considera racistes i reaccion¨¤ries. Per Mor¨¢n, encara que es qualifiqui d¡¯involuntari, tractar la immigraci¨® obrera dels cinquanta i seixanta de colonitzadors ¡°¨¦s l¡¯ofensa i la cal¨²mnia m¨¦s desaforada d¡¯uns acad¨¨mics protegits pel poder. N¡¯hi ha algun que hagi dit alguna cosa de la m¨¤fia pujoliana, no diguem del desfalc del Palau?¡±. I acaba: ¡°Vost¨¨s s¨®n, senyors signants, uns neofeixistes sense consci¨¨ncia de ser-ho¡±.

Jos¨¦ Rodr¨ªguez, expert en xarxes, q¨¹estionava a El Peri¨®dico (6 d'abril) ¡°que els immigrants dels anys cinquanta, seixanta i setanta i els seus fills siguem colons, ni voluntaris ni involuntaris. Q¨¹estiono el relat historicista de Koin¨¦¡±. Tamb¨¦ en el mateix article q¨¹estionava ¡°que els que temen que la situaci¨® actual de fals biling¨¹isme pugui acabar matant el catal¨¤ siguin talibans¡± I proposava un debat de la llengua sense etiquetes. Al mateix dia i diari, Silvia Xicola, professora a Oxford, demanava defugir de memorials de greuges i marcs legals encarcarats per ¡°trobar una f¨®rmula imaginativa i que satisfaci tothom". ¡°Si hem de construir un nou Estat, siguem innovadors tamb¨¦ en aix¨°, si us plau¡±. Llu¨ªs de Yzaguirre, membre de Koin¨¦, defensava que el manifest ¡°ha aconseguit trencar el tab¨² sobre les lleng¨¹es de la Rep¨²blica Catalana, tab¨² imposat des de tacticismes contraproduents¡±. De Yzaguirre afirma que Koin¨¦ no vol un debat per discutir etiquetes (oficial, cooficial, asim¨¨trica, preferent...). Vol anar a l¡¯arrel del problema, analitzar els drets i deures individuals que regular¨¤ la Rep¨²blica en relaci¨® amb les lleng¨¹es¡±. ¡°Pel que fa als drets individuals i entre tants altres, hem de debatre, en el cas que s¡¯imposi un cert grau de continu?tat de l¡¯statu quo ling¨¹¨ªstic, si aix¨° es tradueix en el deure de saber castell¨¤ o no. I quines excepcions farem al deure de saber catal¨¤. I quin r¨¨gim de transitorietat regularem respecte al deure de saber catal¨¤...¡±

?s l¡¯ofensa i la cal¨²mnia m¨¦s desaforada d¡¯uns acad¨¨mics protegits del poder (Gregorio Mor¨¢n)

Esther Vera, directora de l¡¯Ara, escrivia aquest diumenge que ¡°l¡¯¨²nica menci¨® del manifest a la immigraci¨® ¨¦s un regal a tots aquells que, per interessos pol¨ªtics i tamb¨¦ per justificar la seva impermeabilitat al m¨®n que els envolta, estan disposats a dibuixar la situaci¨® pol¨ªtica com un proc¨¦s amb un component etnicista. Un error. Hi ha molts interessats a acusar el proc¨¦s pol¨ªtic que viu el pa¨ªs d¡¯etnicista. Si aquesta versi¨® s¡¯imposa, sigui o no certa, el proc¨¦s es convertir¨¤ en excloent i minoritari. En el camp estrictament del debat ling¨¹¨ªstic, tampoc la comunitat d¡¯experts comparteix un¨¤nimement la identificaci¨® de normalitzaci¨® amb monoling¨¹isme. El biling¨¹isme no ¨¦s la causa de la substituci¨® de les lleng¨¹es. La reacci¨® pol¨ªtica dels partits sobiranistes ha estat d¡¯una moderaci¨® i cautela destacables.?Demostren con¨¨ixer millor que els firmants del manifest la diversitat del pa¨ªs on fan pol¨ªtica¡±.

Jos¨¦ Antonio Zarzalejos advertia des de La Vanguardia (10 d'abril) de la satisfacci¨® amb qu¨¨ s¡¯ha rebut el manifest des dels cercles m¨¦s recalcitrants respecte a una soluci¨® pol¨ªtica per a la q¨¹esti¨® catalana, cosa ¡°que hauria de fer reflexionar els seus impulsors i signants. A m¨¦s de significar un greu contratemps per a les seves aspiracions, la declaraci¨® ¨¦s una amena?a a la conviv¨¨ncia de les ¡°dues lleng¨¹es i un sol poble¡±, principi en qu¨¨ s¡¯ha basat l¡¯harmonia de la societat catalana¡±. Francesc Granell (La Vanguardia, 9 d'abril), despr¨¦s de recordar que ¨¦s Creu de Sant Jordi, sostenia que els territoris no tenen llengua, sin¨® que s¨®n els seus habitants els que parlen ¡°i a Catalunya la gent no parla necess¨¤riament catal¨¤¡± (...). ¡°El manifest¡±, aquesta ¨¦s la seva conclusi¨®, ¡°sembla referir-se a un m¨®n inexistent¡±.

Cristina S¨¢nchez Miret (La Vanguardia, 10 d'abril) afirma que mai no ha ent¨¨s ¡°que s¡¯entengui la conviv¨¨ncia entre lleng¨¹es com un problema que pressuposa haver d¡¯actuar en contra d¡¯una d¡¯elles, sigui la que sigui. No t¨¦ sentit. Menys encara que el nostre ja ¨¦s per si mateix un m¨®n pluriling¨¹e¡±. I tampoc ent¨¦n que ¡°no es comprengui que defensar una llengua, m¨¦s encara si aquesta no t¨¦ un Estat que la defensi, com ¨¦s el cas del catal¨¤, s¡¯hagi de veure sistem¨¤ticament com un atac a una llengua, en aquest cas el castell¨¤¡±.

Marta Rojals defensava a Vilaweb que la fal¡¤l¨¤cia del biling¨¹isme se sost¨¦ en la percepci¨® asim¨¨trica dels idiomes catal¨¤ i castell¨¤. ¡°Segons com es polemitza, repeteixo, un hom pot arribar a pensar que el catal¨¤ no es diu catal¨¤ perqu¨¨ ¨¦s l¡¯idioma propi de Catalunya sin¨® perqu¨¨ el nom li va tocar en un sorteig¡±. A l¡¯escriptora li crida l¡¯atenci¨® que ¡°es considera un deure natural que els catalanopensants defensem el castell¨¤, per¨° ¨¦s una exig¨¨ncia intolerable a la inversa, ¨¦s a dir, demanar als castellanopensants que defensin el catal¨¤ amb la mateixa naturalitat. Igualment, es considera que el castell¨¤ ¨¦s un patrimoni natural dels catalanopensants, mentre que el catal¨¤, com a patrimoni, no pot ser m¨¦s que un artefacte imposat als qui no el tenen com a llengua pr¨°pia¡±.

El biling¨¹isme no ¨¦s la causa de la substituci¨® de les lleng¨¹es. La reacci¨® pol¨ªtica dels partits sobiranistes ha estat d¡¯una moderaci¨® i cautela destacables (Esther Vera)

Manel Cuy¨¤s, que recorda velles receptes del periodisme (el que hagis de dir ho dius i ho poses al titular), creu que el que val per al periodisme val per als manifestos. ¡°Si els signants creuen en l'oficialitat ¨²nica, que ho diguin. I si creuen una altra cosa, que la diguin tamb¨¦. Com que l'esc¨¤ndol dels que es volen escandalitzar hi ser¨¤ igual, tant per tant les coses clares. Una altra q¨¹esti¨® ¨¦s l'oportunitat del manifest, quan l'independentisme vol sumar efectius i quan ja tenim prou discussions pol¨ªtiques muntades. Per¨° quan ¨¦s el moment oport¨²?¡±.

Toni Soler tamb¨¦ s¡¯incorporava al debat des de l¡¯Ara (10 d'abril). Reclama que els partits catalanistes es posin d¡¯acord en un diagn¨°stic i un objectiu. Soler creu que perqu¨¨ avanci el catal¨¤ cal un Estat, per¨° es pregunta: ¡°Cal que el castell¨¤ deixi de ser oficial? Cal que els castellans vegin retallats els seus drets ling¨¹¨ªstics? Jo estic conven?ut que no¡±. Un convenciment que, des del mateix diari i dia no compartien ni Narc¨ªs Comadira ni Albert Pla Nualart. L¡¯escriptor observa la incomoditat de pol¨ªtics independentistes que ¡°posen el crit al cel perqu¨¨, diuen, estem evitant que les bases independentistes creixin. Si aquestes bases han de cr¨¦ixer a costa d¡¯una cosa tan essencial, doncs val m¨¦s que no creixin gaire. No podem vendre¡¯ns l¡¯¨¤nima per un plat de llenties¡±. I remata: ¡°Si he d¡¯acabar vivint en una rep¨²blica anodina, sense tremp intel¡¤lectual, que parla en castell¨¤, m¨¦s m¡¯estimo continuar en la monarquia anor¨¨xica en qu¨¨ visc ara. Com a m¨ªnim tindr¨¦ clar qui ¨¦s el meu enemic¡±. Pel ling¨¹ista, la ideologia hegemonista de l¡¯espanyol i la globalitzaci¨® fan que un canvi de l¡¯statu quo sigui ¡±m¨¦s que dif¨ªcil. Per¨° em sembla il¡¤l¨²s esperar que l¡¯hipot¨¨tic futur estat permeti la remuntada. Quants gols caldr¨¤ encaixar perqu¨¨ sigui t¨¤cticament aconsellable dir la veritat? Alguns, per dignitat, han cregut que l¡¯havien de dir ara¡±.

A Rub¨ª TV han explicat que el manifest es va gestar a Rub¨ª. ¡°En concret, el text es va redactar i signar a casa d¡¯Enric Larreula¡±, que declara que ¡°com que no parlava ning¨² sobre el que passaria en una Catalunya independent amb la llengua, ho hem fet nosaltres'.

No podem vendre¡¯ns l¡¯¨¤nima per un plat de llenties (Narc¨ªs Comadira)

L¡¯historiador Joan Esculies (Ara, 8 d'abril) estudia el cas d¡¯?amon de Valera, president d¡¯Irlanda entre el 1959 i el 1973. De Valera va impulsar una segona Constituci¨® d¡¯Irlanda l¡¯any 1937, en qu¨¨ l¡¯angl¨¨s figurava com a segona llengua oficial. ¡°La inclusi¨® de l¡¯angl¨¨s a la Constituci¨® no fou el que propici¨¤ la minoritzaci¨® de l¡¯irland¨¨s. L¡¯angl¨¨s ja l¡¯havia substitu?t i era una realitat tan flagrant a l¡¯illa (...) que De Valera no s¡¯hi pogu¨¦ girar d¡¯esquena¡±.

Albert Branchadell, un dels ling¨¹istes no signants que m¨¦s ha intervingut en el debat, ho feia a El Peri¨®dico (9 d'abril) per avisar els l¨ªders del proc¨¦s catal¨¤ que ¡°haurien d'anar amb compte amb les seves pr¨°pies hosts. Si les alforges del sobiranisme acaben incloent la f¨®rmula 'si ets catal¨¤, parla catal¨¤', hi ha un seri¨®s risc que molts desisteixin d'emprendre el viatge. El repte del sobiranisme no ¨¦s tornar a repetir la vella f¨®rmula monista en un nou Estat catal¨¤, sin¨® demostrar als europeus que es pot aconseguir la normalitzaci¨® d'una llengua hist¨°ricament perseguida no contra, sin¨® des del pluriling¨¹isme¡±.

Finalment, tamb¨¦ ha intervingut la directora de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica de la Generalitat, Ester Franquesa. ¡°C¨ªclicament, fil¨°legs, intel¡¤lectuals i pol¨ªtics¡±, escrivia a l¡¯Ara, ¡°fan debats i escriuen articles a l¡¯entorn de previsions sobre el catal¨¤. No s¨¦ si aquests debats serveixen d¡¯esper¨® o desanimen. Qui ho sap? Potser s¨®n un toc d¡¯atenci¨®, com ho vol ser el Manifest per un veritable proc¨¦s de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica a la Catalunya independent, del grup Koin¨¦, per no abaixar la gu¨¤rdia i anar guanyant parlants, qualitat ling¨¹¨ªstica i prestigi (...) No hi ha dubte, per tant, que la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica del nou estat ha de blindar la preemin¨¨ncia de les lleng¨¹es catalana i occitana aranesa per garantir-ne el futur, per¨° alhora ha de garantir els drets ling¨¹¨ªstics individuals dels ciutadans de parla castellana, que ¨¦s la llengua familiar de molts catalans i llengua de relaci¨® internacional, amb una soluci¨® que integri el p¨°sit de la cultura castellana¡±.?