Les malalties de transmissi¨® sexual ens van fer mon¨°gams

L'origen de la monog¨¤mia imposada segueix sent un misteri. En algun moment de la hist¨°ria de la humanitat, quan l'aparici¨® de l'agricultura i la ramaderia van comen?ar a transformar les societats, va comen?ar a canviar la idea del que era acceptable en les relacions entre homes i dones. La major part de les societats, al llarg de la hist¨°ria, han perm¨¨s la polig¨ªnia. L'estudi de ca?adors recol¡¤lectors actuals suggereix que entre les societats humanes prehist¨°riques seria freq¨¹ent que un grup relativament redu?t d'homes monopolitz¨¦s les dones de la tribu per incrementar la seva descend¨¨ncia. No obstant aix¨°, alguna cosa va passar perqu¨¨ molts dels grups que, en definitiva, van ser m¨¦s reeixits adoptessin un sistema d'organitzaci¨® del sexe tan allunyat de les inclinacions humanes com la monog¨¤mia. Com es pot llegir en diversos passatges de la B¨ªblia, la recomanaci¨® per gestionar les discrep¨¤ncies solia consistir en l'anihilaci¨® a pedregades dels ad¨²lters.

La s¨ªfilis o la gonorrea perjudicaven la fertilitat en una societat sense antibi¨°tics ni condons

Un grup d'investigadors de la Universitat de Waterloo (Canad¨¤) i l'Institut Max Planck de Antropologia Evolutiva (Alemanya), que avui publiquen un article sobre aquest tema a Nature Communications, creuen que les malalties de transmissi¨® sexual van exercir un paper fonamental. En la seva hip¨°tesi, que han posat a prova amb models inform¨¤tics, plantegen que quan l'agricultura va permetre l'aparici¨® de poblacions en les quals vivien m¨¦s de 300 persones juntes, la nostra relaci¨® amb bacteris com la gonorrea o la s¨ªfilis va canviar. En els petits grups del Plistoc¨¨, els brots causats per aquests microbis s'extingirien r¨¤pid i tindrien un impacte redu?t en la poblaci¨®. No obstant aix¨°, quan el nombre d'individus de la societat ¨¦s m¨¦s gran, els brots es tornen end¨¨mics i l'impacte sobre aquells que practiquen la polig¨ªnia ¨¦s m¨¦s gran. En una societat sense condons de l¨¤tex o antibi¨°tics, les infeccions bacterianes tenen un gran impacte sobre la fertilitat.

Aquesta circumst¨¤ncia biol¨°gica hauria donat avantatge a les persones que s'aparellaven de manera mon¨°gama i, a m¨¦s a m¨¦s, hauria fet m¨¦s acceptables c¨¤stigs com els recollits a la B¨ªblia per als individus que se saltessin la norma. A la llarga, en les creixents societats agr¨¤ries de les albors de la hist¨°ria, la interacci¨® entre la monog¨¤mia i la imposici¨® de normes per apuntalar-la acabarien donant un avantatge en forma d'una fertilitat m¨¦s gran a les societats que les practiquessin.

Els autors del treball consideren que aquests enfocaments, que posen a prova hip¨°tesis en les que es prova d'entendre la interacci¨® entre les din¨¤miques socials i les naturals, poden ajudar a entendre, no nom¨¦s l'aparici¨® de la monog¨¤mia imposada socialment, sin¨® tamb¨¦ altres normes socials relacionades amb el contacte f¨ªsic entre humans.

¡°Les nostres normes socials no es van desenvolupar a?llades del que estava succeint en el nostre entorn natural¡±, explica en un comunicat de la seva instituci¨® Chris Bauch, professor de matem¨¤tica aplicada en la Universitat de Waterloo i un dels autors de l'estudi. ¡°Al contrari, no podem comprendre les normes socials sense entendre el seu origen en el nostre entorn natural¡±, afegeix. ¡°Les normes van ser modelades pel nostre entorn natural i, al seu torn, l'entorn les va modelar¡±, conclou.