Josep Clar¨¤ torna a Barcelona

L'escultor olot¨ª Josep Clar¨¤ (1878-1958), un dels artistes catalans m¨¦s destacats de la primera meitat del segle XX i el de m¨¦s projecci¨® internacional de la seva generaci¨®, no ha tingut sort amb Barcelona. La casa i el taller que va llegar ¡ªa m¨¦s de prop de 800 escultures i 8.000 dibuixos propis, la seva biblioteca personal i una col¡¤lecci¨® de pintures d'artistes contemporanis¡ª a l'Ajuntament despr¨¦s de morir, amb la intenci¨® que es convert¨ªs en un museu obert als barcelonins, es van tancar definitivament el 1995 per falta de p¨²blic. Per acabar-ho d'adobar, el 1999 l'Ajuntament va derrocar la casa i va desmantellar el jard¨ª noucentista i la seva obra es va dividir en dos fons: una part va ingressar al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i una altra, al Museu de la Garrotxa d'Olot. D'aquest segon centre provenen la majoria de les 80 peces ¡ªalgunes de m¨¦s de tres metres d'altura¡ª que es poden veure fins a finals de juny al Museu Europeu d'Art Modern (MEAM) de Barcelona (Barra de Ferro, 5). L'exposici¨® Al taller de Josep Clar¨¤. Guixos d'un escultor irrepetible ha portat de tornada a Barcelona el Clar¨¤ m¨¦s aut¨¨ntic i m¨¦s desconegut: el dels guixos m¨¦s rellevants de cadascuna de les ¨¨poques de la seva prol¨ªfica vida, entre els quals hi ha algunes de les seves obres m¨¦s emblem¨¤tiques, com la seva famosa Deessa, del 1928, instal¡¤lada fins al 1981 a la pla?a de Catalunya de Barcelona (moment en qu¨¨ es va traslladar al MNAC i es va substituir per una r¨¨plica). ¡°Es tracta de les obres m¨¦s aut¨¨ntiques i primig¨¨nies de l'artista, a partir de les quals es creen les seves escultures amb materials definitius, com el marbre i el bronze", explica Cristina Rodr¨ªguez, comiss¨¤ria de l'exposici¨® en col¡¤laboraci¨® amb Irene Gras. La gran majoria d'aquests guixos es mostren per primera vegada, per la qual cosa gaireb¨¦ 70 peces han estat sotmeses a un labori¨®s proc¨¦s de restauraci¨®.

R¨¨gies i harmonioses, terrenals i mediterr¨¤nies, cl¨¤ssiques i equilibrades, depurades, austeres, de l¨ªnies definides i volums concisos. S¨®n alguns dels adjectius que sempre han acompanyat les escultures de Clar¨¤, un di¨¤leg ¨ªntim entre la natura i el seu ideal, materialitzada, sobretot, en figures de dones que mostren una nuesa casta. S¨®n peces que evolucionen des del naturalisme marcat pel simbolisme d'Auguste Rodin del 1900, despr¨¦s del seu salt a Par¨ªs ¨Camb obres com Jove florent¨ª (1902), ?xtasi?(1903) o Jes¨²s (1904), treballs acad¨¨mics de grans dimensions i d'una qualitat excepcional, tenint en compte la seva joventut¨C fins a les formes ideals de la postguerra, passant pel noucentisme de finals dels anys 1910 i 1920, plasmat en obres com Rep¨°s?(1909) i Crepuscle?(1910), en qu¨¨ la influ¨¨ncia de l'obra d'Ar¨ªstides Maillol ¨¦s evident.

L'exposici¨® presenta dos vessants "que construeixen una mirada diferent i renovada sobre aquest artista", explica Rodr¨ªguez. D'una banda, s'explica la traject¨°ria de l'escultor i la seva evoluci¨®. De l'altra, s'explora el concepte del taller de l'artista i es mostra el seu treball a partir dels motlles i les eines que emprava. A m¨¦s dels grans guixos, el que m¨¦s impacta s¨®n les enormes fotografies que acompanyen el recorregut de la mostra, que mostren l'escultor al seu taller amb algunes de les seves obres, la majoria tamb¨¦ in¨¨dites.

L'exposici¨® repassa una de les activitats professionals per les quals Clar¨¤ va mostrar m¨¦s dediaci¨®, i que m¨¦s renom li va proporcionar, com va ser l'estatu¨¤ria p¨²blica, amb obres, sobretot a Barcelona, per¨° tamb¨¦ a Manresa, Sabadell, Olot i Madrid. Alguns exemples s¨®n?El monument del Treball?(1914);?Els voluntaris catalans (1925), que es pot veure al Parc de la Ciutadella des del 1936, o Joventut?(1928) a la pla?a de Catalunya, a m¨¦s d'altres de desaparegudes, com el Monument als caiguts?de Barcelona, despr¨¦s que fos derrocat el 2003.

A m¨¦s d'aquestes enormes peces, Clar¨¤ tamb¨¦ va crear obres m¨¦s redu?des que van tenir una gran acceptaci¨® comercial, sobretot retrats, com els de la?Senyora Vinardell (1905), Enric Granados (1916), El violinista Costa (1955) que apareix en una fotografia de l'exposici¨® observant l'escultor mentre treballa, a m¨¦s de diversos autoretrats. ¡°Se'n conserven molt pocs, per¨° s¨®n molt interessants perqu¨¨ mostren la imatge que l'artista tenia de si mateix¡±, explica la comiss¨¤ria, que reivindica, juntament amb Montserrat Mallol, directora del Museu d'Olot, la recuperaci¨® de Clar¨¤, gaireb¨¦ oblidat en els ¨²ltims anys. ¡°Barcelona va perdre amb el Museu Clar¨¤ l'oportunitat de tenir un museu com Par¨ªs t¨¦ el de Rodin¡±, es lamenta Mallol.