Elogi de la barraca

El Pavell¨® de la Rep¨²blica Espanyola de l¡¯Exposici¨® de Par¨ªs de 1937, una r¨¨plica del que Espanya va construir en aquella ciutat en plena Guerra Civil, es troba en una de les portes urbanes d¡¯un lloc ¨²nic de la ciutat, el barri de la Clota, la part m¨¦s interessant del qual ¨¦s a l¡¯interior d¡¯un triangle que formen vagament l¡¯avinguda de l¡¯Estatut de Catalunya, el carrer Lisboa i l¡¯avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer, i que podem atribuir d¡¯una o altra manera a la reforma realitzada en aquella part de la ciutat arran dels Jocs Ol¨ªmpics.

D¡¯aquests tres carrers, el m¨¦s interessant avui, gr¨¤cies al pas del temps (ja fa 25 anys d¡¯aquella reforma!), ¨¦s el del Cardenal Vidal i Barraquer, un carrer de tra?at fluvial amb contorns irregulars per¨° perfilats, ample i sense fa?anes aparents, ni properes ni alineades, que li atorguen un conjunt d¡¯escor?os significatiu i d¨®na acc¨¦s a diverses fundacions i associacions, clubs esportius o restaurants, a m¨¦s de l¡¯esmentat Pavell¨®, destinat avui a centre d¡¯estudis de la Universitat de Barcelona. Una prova prou eloq¨¹ent de la naturalesa d¡¯aquest carrer ¨¦s, al meu entendre, l¡¯escultura de l¡¯artista nord-americ¨¤ Claes Oldenburg. Uns llumins gegants constru?ts en acer que simulen haver estat utilitzats, i dels quals resulta remarcable la simbiosi entre la pe?a, que en realitat s¨®n quatre, i la cru?lla entre Cardenal Vidal i Barraquer amb Pare Mariana, un dels exemples d¡¯art p¨²blic m¨¦s ben sincronitzats amb el lloc urb¨¤. Els lluents, repintats i ben conservats llumins de Claes Oldenburg contrasten amb el pobre Pavell¨® de la Rep¨²blica, que sembla el germ¨¤ pobre del pavell¨® Alemany de Montju?c. N¡¯hi ha prou de veure el descolorit Guernica i les tres banderes del pavell¨® ¡ªla d¡¯Europa, la de Barcelona i la catalana¡ª, totes tres redu?des a la meitat i esfilegades, per adonar-se de l¡¯estat de conservaci¨® i l¡¯inter¨¨s que t¨¦ per a la ciutat aquest pavell¨® que, quan estudi¨¤vem, vam descobrir quasi clandestinament de la m¨¤ del petit llibre amb tapes platejades, Arquitectura espanyola de la Segona Rep¨²blica, d¡¯Oriol Bohigas.

?bviament, aquest lloc t¨¦ un component topogr¨¤fic especial que ha acabat per fer d¡¯aquesta part de la ciutat un teatre singular, amb m¨¦s cel que cap altra i que sembla haver resistit diferents setges. De la mateixa manera, ¨¦s singular la reuni¨® d¡¯elements diversos: torres noucentistes, antics jardins singulars, horts precaris, tallers diversos, habitatges de pisos i torretes amb jard¨ª o amb pati, com les que la urban¨ªstica barcelonina sembla haver-se proposat desterrar, tal com ha acabat fent a Vallcarca. Aqu¨ª trobem carrers de totes traces i mides, aquestes mides ¡ªaqu¨ª castigades, com el Cam¨ª de Sant Gen¨ªs a Horta, amb elements que impedeixen el pas¡ª que en canvi defensem quan es tracta de parlar de les bondats dels vells nuclis hist¨°rics, i semblem oblidar quan els il¡¤legalitzem en nom de la mobilitat, la seguretat i l¡¯accessibilitat, paraules nouvingudes, est¨²pides i administratives, que s¨®n a la riquesa urbana el que els tanatoris a la vida.

La topografia ha fet que el barri de la Clota tingui m¨¦s cel que cap altre

Per¨° el que m¨¦s impacta de tot aquest conjunt irregular ¨¦s que es trobi envoltat d¡¯un per¨ªmetre modern, urban¨ªsticament correcte, perfectament en ordre i amb uns edificis de grand¨¤ria adequada a l¡¯economia de les empreses i institucions diverses. Monumentals com l¡¯Hospital o l¡¯Escola La Teixonera. En endinsar-nos en aquest fragment perdut es t¨¦ una sensaci¨® estranya, i no ¨¦s altra que la de la ficci¨®, un cert sentiment que sembla irreal i que ¨¦s molt dif¨ªcil d¡¯aconseguir amb els instruments urban¨ªstics actuals. Quina lli?¨® es pot extreure d¡¯un cas aix¨ª? La petita casa constru?da pel desaparegut Enric Miralles en aquest barri, amagada entre d¡¯altres aparentment iguals, fa evident que un lloc aix¨ª ¨¦s dif¨ªcil d¡¯abordar amb projectes de conjunt recolzats en criteris, un recurs habitual per substituir les idees. M¨¦s aviat sembla haver-se d¡¯abordar a partir d¡¯un conjunt de voluntats individuals, avui tamb¨¦ necess¨¤ries i tan bones com d¡¯altres per fer ciutat i potser aprendre a fer bricolatge urb¨¤. Citant altre cop Oriol Bohigas, representen tot un elogi de la barraca.

?