L¡¯art d¡¯evadir

¡°Mare, jo vull saber / d¡¯on s¨®n els cantants¡±, diu la can?¨® del Tr¨ªo Matamoros, un cl¨¤ssic de la trova cubana. Gr¨¤cies als papers de Panam¨¤ em pregunto una cosa similar. D¡¯on s¨®n els artistes. M¨¦s ben dit, els col¡¤leccionistes d¡¯art. Pel que sembla, d¡¯enlloc, si un lloc ¨¦s all¨¤ on paguem impostos. I dels seus comptes bancaris en diuen offshore, que podem traduir com ¡°de l¡¯altre barri¡±, ¡°de l¡¯altre m¨®n¡±. Aha.

El mercat d¡¯art va al seu aire, i molt, des de finals dels 80, quan els magnats van comen?ar a comprar obres com Els gira-sols de Van Gogh. Els quinze gira-sols del quadre adquirit pel magnat Yasuo Goto en una subhasta a Christie¡¯s no surten des del 1987 del gratacel vertigin¨®s de la companyia d¡¯assegurances Sompo de T¨°quio. Els experts d¡¯art ja no s¨®n els cr¨ªtics, sin¨® els seus brokers i, ara, els seus enginyers fiscals. Amb ara vull dir que avui ho sabem. M¨¦s o menys. Els papers de Panam¨¤ ens n¡¯expliquen alguna cosa: els artistes moderns van treballar de valent i van complir amb l¡¯art, per¨° els propietaris de les seves obres s¨®n de nota en l¡¯art d¡¯invertir.

?s tanta la informaci¨® del dossier obtingut pel Consorci Internacional de Periodistes d¡¯Investigaci¨® (ICIJ en les sigles en angl¨¨s) i tantes les persones de rellev¨¤ncia p¨²blica d¡¯arreu implicades que, potser, el que prova sobre el m¨®n de l¡¯art resulta insignificant en comparaci¨® amb com s¡¯ho munta Putin, posem-hi. Per¨° ¨¦s indicatiu de com van les coses del llegat de l¡¯art modern, en diners i en el pla simb¨°lic. T¨¦ certa gr¨¤cia que ho sapiguem aquest 2016, centenari dels Dada, els artistes europeus que es van negar a anar a la guerra, aleshores en apogeu, i alhora van posar com un drap brut el mercadeig art¨ªstic del moment. Si els Dada aixequessin el cap al Cabaret Voltaire, renovat ara a Zuric, es petarien de riure.

El periodista Jake Bernstein n¡¯ha elaborat un petit resum. Els documents revelen la identitat del propietari actual d¡¯Home assegut, pintat per Modigliani el 1918, dos anys abans morir. Desaparegut fa cinc anys, ha estat el centre d¡¯una dura batalla judicial. Un empresari agr¨ªcola, n¨¦t d¡¯un galerista jueu franc¨¨s espoliat el 1944, durant l¡¯ocupaci¨® nazi de Par¨ªs, acusa la fam¨ªlia Nahmad, c¨¨lebre en el mercat internacional d¡¯art. Els Nahmad ho han negat una vegada i una altra durant aquests cinc anys. Per¨° resulta que la fosca societat que figura com a propiet¨¤ria del Modigliani des que es va subhastar a Christie¡¯s el 1996, amb el nom d¡¯International Art Center, creada l¡¯any anterior, no t¨¦ altres accionistes... que la fam¨ªlia Nahmad i en particular, ara mateix, el patriarca familiar, David Nahmad.

Continuem amb els cl¨¤ssics moderns. No se sap ben b¨¦ quines obres col¡¤lecciona una bona part del m¨®n de l¡¯art, per¨° del que no hi ha dubte ¨¦s que col¡¤lecciona comptes offshore. Alguns s¨®n hereus d¡¯artistes d¡¯alt¨ªssim caixet, com una de les n¨¦tes de Picasso, la Marina. D¡¯altres s¨®n col¡¤leccionistes de bravura, com la branca espanyola dels Thyssen-Bornemisza, el magnat xin¨¨s Wang Zhongjun, la influent Ella Fontanals-Cisneros de Miami o els hereus dels grecs Basil i Elise Goulandris.

I uns tercers s¨®n inversors arribats a aquest negoci per amor implacable als diners i, tamb¨¦ ¡ªsi ¨¦s que una cosa no va lligada a l¡¯altra¡ª per assegurar el futur de les noves castes dels estats i governs nascuts amb el canvi planetari del mapa des de la caiguda dels r¨¨gims comunistes a partir del 1989: aix¨ª la fam¨ªlia del president d¡¯Azerbaidjan, els Aliyeva; una de les filles, Leyla, establerta a Londres, es mou com un peix per les aig¨¹es internacionals d¡¯aquest negoci i acompanya sovint el pr¨ªncep Andreu. Tots es troben plegats en els papers de Panam¨¤. ?s igual si el teu avi va ser Picasso com si t¡¯acabes d¡¯assabentar de qui va ser Picasso.

Els gira-sols de Van Gogh, artista que en vida va vendre un sol quadre, van marcar el punt de partida precisament quan es comen?ava a gestar la caiguda del mur de Berl¨ªn. Ho vam saber despr¨¦s, esclar, per¨° no deixa de ser curi¨®s. El periodista nord-americ¨¤ Marc Spiegler va escriure el 2005 que el mercat de l¡¯art ¨¦s ¡°l¡¯¨²ltim gran mercat no regulat del planeta¡±. Ja ho pot ben dir. La seva xifra de negocis no ha parat de cr¨¦ixer des d¡¯aleshores: uns 48.300 milions d¡¯euros el 2014. Tot i que l¡¯any passat va disminuir una miqueta, ja que el Govern xin¨¨s es va veure obligat a dictar normes anticorrupci¨® relatives a regals sumptuaris: en primer lloc, hi figuraven obres d¡¯art.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF