Teoria dels fems de cavall

Des que la crisi del 2008 va trencar la utopia de final de segle d'una economia capitalista sense l¨ªmits i en la qual tot era possible, la q¨¹esti¨® de la desigualtat als Estats Units i a Europa ha arribat a les portades de diaris i revistes. Era un tema emmarcat en la dial¨¨ctica nord-sud, per¨° la fractura ha arribat a l'interior dels pa?sos del nord, i ha provocat reaccions socials i respostes pol¨ªtiques de diferent signe (de Trump a Sanders, del Front Nacional de Le Pen o l'extrema dreta holandesa de Wilders a Syriza o Podem), que han alterat les fronteres tradicionals de l'establiment pol¨ªtic i han sembrat inquietud davant d'hipot¨¨tiques revoltes de la plebs. I els mitjans han comen?at a donar legitimitat al debat sobre la desigualtat.

Com passar sovint, la din¨¤mica de la simplificaci¨® s'ha imposat r¨¤pidament. L'escena medi¨¤tica alimenta la confrontaci¨® simple: a favor o en contra. Pr¨¤cticament ning¨² no nega que la desigualtat ha adquirit uns nivells sense precedents a l'interior dels pa?sos avan?ats, ja que ¨¦s dif¨ªcil de rebatre en vista de les dades. La discrep¨¤ncia se situa m¨¦s aviat en la import¨¤ncia de la fractura: si se l¡¯ha de combatre o no. El debat es pot plantejar en dos plans: l'¨¨tic i pol¨ªtic (sobre la condici¨® humana i el respecte que ens devem els uns als altres) o sobre l'econ¨°mic. En els temps que corren, en qu¨¨ els diners continuen tenint un ampli poder normatiu, la tend¨¨ncia dominant ¨¦s plantejar-ho en termes d'efici¨¨ncia. Afavoreix o perjudica el desenvolupament econ¨°mic? ?s una amena?a a l'equilibri del sistema i, per tant, a la mateixa democr¨¤cia? Hi ha una s¨¨rie d'autors que sustenten que quan se superen determinats llindars de desigualtat no nom¨¦s la cohesi¨® social queda amena?ada, sin¨® que l'economia es torna m¨¦s ineficient, amb p¨¨rdua de creativitat, de productivitat i d'implicaci¨® i amb disminuci¨® del consum.

Per¨° el que resulta especialment significatiu d'aquest debat s¨®n els dos arguments m¨¦s recurrents dels que volen minimitzar el problema, ¨¦s a dir, dels que pensen que la desigualtat ¨¦s natural i positiva i no se li ha de donar m¨¦s import¨¤ncia: la teoria del benefici per a tothom i la teoria del ressentiment. En certa manera, el fam¨®s economista Robert Lucas, de pas per Barcelona, les sintetitzava en una entrevista al diari Ara: ¡°?s cert que hi ha una creixent difer¨¨ncia entre els molt rics i la resta. Aix¨° est¨¤ ben documentat. Per¨° i qu¨¨? Per a mi aix¨° no t¨¦ import¨¤ncia! Hauria d'enfadar-me perqu¨¨ Jeff Bezos guanya 5.000 vegades m¨¦s de diners que jo? No s¨¦, ell ¨¦s un gran empresari que ha millorat les vides de milions de persones. S'ha fet ric, per¨° se suposa que l'he d'odiar perqu¨¨ ¨¦s m¨¦s ric que jo? ?s una bogeria¡±.

No m'entretindr¨¦ amb l'argument del ressentiment, que ¨¦s l'eterna coartada del que t¨¦ m¨¦s i un aval per a l'ab¨²s de poder i la impunitat: m'envegen. M'interessa molt m¨¦s l'argument de la pluja fina (la sort dels rics rega els altres). El creixement de les fortunes dels que tenen molt acaba reportant beneficis als m¨¦s pobres, com l'aigua que cau del cel. Alguns anomenen aquest argument la teoria dels fems de cavall. L'escriptor su¨ªs Jonas Luscher la sintetitza aix¨ª: ¡°Com m¨¦s civada donem al cavall, m¨¦s abundant ser¨¤ la seva producci¨® d'excrements i els ocellets tindran m¨¦s per menjar¡±. Em sembla una met¨¤fora excel¡¤lent d'una determinada visi¨® del m¨®n. Els cavalls i els pardals, com a s¨ªmbol de la ruptura unilateral del pacte social constitutiu de la modernitat.

Al seu llibre Bourgeois Equality, l'economista i historiadora Deirdre McCloskey afirma que la for?a motriu del creixement econ¨°mic modern va ser ¡°un nou clima de respecte a la gent normal, m¨¦s que les innovacions t¨¨cniques i comercials¡±. Alguns donen aquesta idea per superada, i retrocedeixen a la fase de la impossibilitat de reconeixement entre els de dalt i els de baix: una neoaristocr¨¤cia. Per aquest cam¨ª, el futur del capitalisme estar¨¤ m¨¦s a prop de les diverses variants del despotisme asi¨¤tic que ja l'han adoptat que de la democr¨¤cia.